Imatge

Be water, my friend…

20121128-214729.jpg

Si heu mirat el dibuixet potser heu endevinat que avui parlaré de la paciència, o més concretament, de la manca de paciència!

El naixement d’un segon fill fa que et replantegis moltes coses les quals donaves per suposat, i un exemple claríssim és quan et penses que per tenir un fill necessites molta paciència…doncs, no!!!!! Quan en tens un altre t’adones que ARA sí que cal paciència!!!!

A veure, quan tens un primer fill tot és més difícil, per la novetat, pel canvi de vida que suposa, per no dormir, per no descansar, per no sortir de festa, per no de tot…però compensa!!!! Aquí és quan se m’escapa el riure i dic als pares que no pateixin si al principi no els compensa…quan passen uns mesos, entre 3 i 6 aproximadament, ja comença a compensar…però jo no vull parlar de tenir un primer fill, ja fa dos anys que el vaig tenir. Jo vull parlar del segon…
Resulta que quan arribes a casa amb el segon fill, també hi ha el primer, i no cal ser un crack en matemàtiques per saber que dos fills donen molt més del doble de feina que tenir-ne un. Calculeu quatre braços ( si sou una parella…per mi, mares o pares solters, si n’hi ha, són herois absoluts ) per un fill; queda clar que hi ha moments que en sobren dos, de braços, i, per tant, un membre de la parella s’està sense fer res. Però amb dos fills, hi ha els mateixos braços però el doble de fills, i això vol dir que si reparteixes un fill per membre de la parella ( repartir-los per meitats no és legal i podria resultar dolorós pel fill repartit ) no queden braços lliures. Significa que no hi ha descans!!!!!!!! Sempre hi ha feines a fer…banyar…menjar…enfadar-se…riure…enfadar-se…cridar…jugar…enfadar-se….
El nouvingut és monopolitzat per la mare, i, sobretot si li dóna el pit ( fer-ho el pare també seria il.legal ), i l’altre queda lliure pel pare!!!! Si era mogut, encara ho sembla més, i aquí és on vé l’estrés…ell vol tocar el germanet i el germanet no pot ser molt tocat si el gran porta uns mocs que li arriben al melic, però fa de mal fer perquè ell vol fer petonets al germanet, li vol treure l’ull, tossir-li, estornudar-li i activitats corporals vàries i poc sanes.
En aquest moment arribes a un estira-i-arronsa i cedeixes i penses que si es refreda el petit, són coses que passen, i quan t’has acostumat, et tornen el gran de l’escola dient que hi torna a haver polls a classe!!!!

Un altre tema, que havies mig oblidat, és el de no dormir més de tres hores seguides, i amb un segon fill hi tornes. Un punt a favor és que el gran segueixi dormint bé, però això de preparar biberons cada tres hores ( el fet que el Nil sigui prematur fa que no ens saltem, cap “toma” ) es fa dur…. Les nits són, anant bé d’anar a dormir després de la “toma” de les 21 hores, i llavors ja vé la de les 24 h…les 3 h…les 6 h…i les 9 h. Feu números i compteu quanta estona es pot dormir si et despertes, prepares el biberó, l’escalfes al “bany maria” ( gran paraula ) i tornes a agafar el son…

Eiiii…però al final de tot això…compensa…sobretot quan et mires el teu fill de dos anys…al sofà…abans d’anar a dormir…tots dos ( pare i fill ) amb l’iphone a la mà ( ell amb els “tres cerditos” i jo amb el Pinterest ) i sense que vingui a “cuentu” et diu…” Papa, t’atimu”…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s