Imatge

A mi em banyaven un cop per setmana…

20121202-211422.jpg

Avui tenia pensat fer un altre tipus de post, però quan estava preparant el bany “diari” del Martí, he canviat idea i m’ha vingut al cap com era la meva infantesa, i que, suposo, serà semblant a moltes infanteses de gent entre 35-45 anys, alguns anys amunt, alguns anys avall…

El primer que he pensat és que a mi em banyaven un cop a la setmana…i, és que abans no ens embrutàvem??? Doncs jo crec que potser més i tot, però com que tothom devia fer la mateixa pudor, no es notava i així arribàvem d’apurats el dia del bany ( tots recordareu com portàvem els dits dels peus, no? ). A mi, concretament em banyaven els divendres, i, per a mi, era el millor dia de la setmana. S’acabava l’escola, teníem tot el cap de setmana per endavant!!!
La rutina era posar un calefactor al bany…banyar-se (per cert, la diferència de temperatura a l’hivern entre l’habitació i l’aigua calenta feia una sensació tan agradable que, encara, de vegades, deixo l’habitació una mica freda per notar l’aigua calenta com quan era petit) i quan sortia ja tenia el pijama calentet, “batín”, i espardenyes de Barragán. El fet de no tenir calefacció feia que anessis per casa ben abrigat…
Llavors, com que era divendres…veia “un, dos, tres”…al.lucinant!!! De vegades al menjador o de vegades portàvem la tele a l’habitació i ho vèiem des del llit…quins records!!!! Quina felicitat!!!!
Menció apart era que, pel fet de ser el més petit, jo havia de canviar de canal aixecant-me de la cadira (sofà????…hahahahaha) i encara sort que només hi havia dos canals…tve1 i UHF.
Per favor!!!! Dos canals i érem feliços…ara n’hi ha tants que, crec, que avui, encara algun canal em donava la benvinguda perquè encara no l’havia vist mai!!!!
Me n’oblidava…era l’únic a qui li feia por la música de “La Clave”?????

Tot això m’ha vingut al cap perquè avui teníem la tele engegada a casa i no li féiem cap cas…ha passat el Martí pel costat del comandament…l’ha agafat…i l’ha apagat, tot dient “s’ha tancat”. O sigui que milers de canals i no en vol mirar cap. Per sort, ha agafat l’iPad convenientment customitzat perquè si cau no es trenqui, i s’ha posat els seus videos de favorits al YouTube i els seus comptes interactius…els temps estan canviant…la tele s’està morint…els continguts són immediats…i jo m’imagino el Martí amb dos canals, en blanc i negre, i esperant una setmana per veure la seva sèrie preferida…

I just a l’hora de fer el sopar, un altre “flash”…sentir la meva mare batre els ous per fer una truita, i jo estava fent el mateix; i és que és un anclatge positiu…molt positiu!!!!!
Aquest record m’ha portat a pensar que el tema del menjar també era ben diferent. Abans preguntaves què hi havia per sopar, i ara preguntes què vols per sopar. Seguim sent els mateixos els que preguntem!!! Abans se’ns feia un mastegó a la boca amb aquell bistec dur i sec com una pedra i ens queia un mastegot si no ens l’acabàvem…i ara tenen una varietat de menjar impressionant…

Però hi ha coses que no canvien…a mi…la meva mare, com que no m’agradava la patata bullida, me la xafava i em feia forma de peixet amb una oliva fent d’ull, i al Martí també li fem formes artístiques…això si no les fa ell, sobretot quan prova de convertir l’arròs tres delícies en dos delícies perquè els pèsols (olives segons ell) no li agraden…
…pel que fa als mastegots, si no s’ho acaba…m’ho reservo per mi…;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s