Imatge

Unes portes es tanquen…(2006-2012)

20121208-205833.jpg

Aquest post és obligat…no el podia deixar de fer…perquè s’ho mereix i perquè en tinc ganes…i perquè m’hi han passat moltes coses…potser (no, segur!) l’època de la meva vida on he tingut més canvis…

Estic parlant del meu pis…

…un pis que vaig comprar amb una altra noia, i que va tancar una etapa ja que al cap de tres mesos ja hi estava vivint sol….El vaig triar jo i me’l vaig quedar jo; sabia que era un pis especial i encara ho penso. És la Terrasseta 14, la millor terrassa de Manresa, i, que amb el temps ha vist vàries modificacions fins a posar-hi EL jacuzzi. Ha vist correfocs amb 30 amics sopant, bevent i rient…

…un pis que he tingut tot un any per mi sol, i que en va veure de tots colors…des de la mort de la meva mare el 2 de juny de 2006 i que em deixava glaçat estirat a la terrassa en ple estiu amb el mòbil a la mà, fins a moments molt més frívols, nocturns i divertits, perquè no dir-ho…

…un pis que ha vist com canviava de feina unes quantes vegades…d’empresa dues vegades i, finalment, de sector, mig obligat, però per dedicar-me per primera vegada a alguna cosa que m’omple…

…un pis, una terasseta que va veure com em cremava la cara prenent el sol just el dia que feia 35 anys i que va ser el mateix dia que vaig conèixer la Mariona…

…un pis que va veure com un 6 de setembre de 2008 sortia cap a Súria per casar-me amb la dona que havia conegut feia un anyet just…

…un pis que ens vam fer nostre de seguida i que també ha vist moments tristos, el setembre de 2009, però moments on vaig veure que la gent m’estimava molt i que vaig viure amb molta felicitat, encara que sembli un oxímoron…

…un pis que va veure com neixia el Martí el 2 de novembre de 2010, el meu primer fill, i que ara, després de dos anys, el deixarà per anar a viure a un altre pis. Els canvis són per millorar, però són canvis, i, per definició, són estressants i t’hi has d’habituar. Mirarem de fer-li la vida ben fàcil fins que es faci seu el nou espai…

…un pis que ha vist com neixia el Nil el 14 de novembre de 2012 (el mateix dia que sa mare), cinc setmanes abans del que li tocava, perquè segur que volia formar part d’aquesta època de la meva vida…la de Terrasseta 14. Ell podrà dir que també hi va viure gairebé un mes…o, si més no, ja li recordarem nosaltres que va viure tots aquests canvis…

…un piset petitet i una terrasseta molt gran…que ha format part de la meva vida en una època on m’ha passat de tot…els sis anys més intensos de la meva vida…

…un piset que ha vist com arribaven dues persones…se’n quedava una de sola…i se’n van quatre persones…que són la meva vida.

Moltes gràcies Terrasseta 14 pels moments bons i no tan bons que hi he viscut, que han estat pocs però intensos…et trobarem a faltar…tot i que quan sortim al balcó, et veurem…ben a prop…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s