Imatge

Dalsy…pares i mares, You know what I mean…

20121215-215939.jpg

Sabeu d’aquells dies que el teu nen s’aixeca plorós i que sembla que només de respirar-li al costat ja li fa mal tot????
Doncs avui ha estat un d’aquests dies!! Ja s’ha llevat a les 7:40 aprox. I ja he vist des del primer moment que seria un dia difícil perquè he hagut de fer mans i mànigues perquè volgués la lleteta. Que si asseure-me’l a sobre, que si posar el BabyTV, el Bob Esponja, el Caillou, les Tres Bessones…uffffff…tot el repertori animat i no tan animat perquè se n’acabi bevent la meitat i deixi de plorar.
I llavors me’l miro…un moc enganxat a la cara, l’ull dret amb totes les pestanyes enganxades també, amb lleganyes groguenques, i una tos digne d’haver fumat Ducados 20 anys seguits. El diagnòstic és claríssim a aquestes alçades, un refredat amb conjuntivitis ( i que no vagi a més: si és de vies altes bé, si baixa cap avall, malament; si els mocs són blancs, bé, si són grocs, malament; sino té febre, bé, si en té, malament).

Obro un petit parèntesi i és que, si tens un nen i va a la guarderia, es passa tota la temporada d’hivern, entenent hivern, de novembre a abril ( ja ho voldrien al Port del Compte) refredat. Pot estar més o menys refredat, però la tos i els mocs no despareixen fins ben entrat l’abril. Tanco el parèntesi explicatiu, però que consti que si resulta que estan refredats perquè s’ho passen entre ells amb mossegades i llepades vàries…com cony ho agafa el primer nen? Qui li passa?

No em despisto. Resulta que quan has aguantat una hora de plors varis, de portar un nen de 13 kgs. a coll tota l’estona com si el terra tingués punxes i de que se t’enganxin mocs grocs per tota la roba, te’n recordes d’aquell pot de plàstic enganxifós anomenat Dalsy!!!!!
Vas a buscar-lo (NOTA PELS PARES I MARES: n’heu de tenir sempre!!! i quan dic sempre vull dir sempre!!!!), regires per tot arreu si trobes una xeringa i mires les instruccions (amb sort) o per internet, quina és la dosi per quilo de nen.
Segons el Martí, és la medicina de maduixa, tot i que pel sospitós color taronja, jo diria que és de taronja, però no seré jo qui li porti la contrària si se l’acaba fotent! I a més, li encanta! Repetiria!

I ara vé el millor, el miracle, al cap d’uns 20 minuts d’haver-se’l pres, el nen cobra vida i es converteix en un altre. S’esvera, deixa de plorar, juga (de vegades massa i tot), i li deixa de fer mal qualsevol cosa que li fes mal, inclosa la panxeta.

A veure, els gelocatils i els espidifens també van bé pels adults, però no és res comparable a l’efecte del Dalsy. Jo diria que s’assembla més a la cocaïna o a l’heroïna. Ha de ser una droga dura segur, i nosaltres l’anem repartint a la canalla!!!

Doncs avui el Martí ha necessitat dues dosis d’aquesta droga de color taronja amb gust de maduixa. I mentrestant, resem perquè el refredat es quedi a les vies altes, els mocs no es tornin més grocs del que ja són, i no agafi febre.

De moment, jo el sento roncar des d’on sóc ara mateix, per tant, dorm i té mocs. Vaja, que és un nen normal per ser a desembre…

Dalsy…t’estimo…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s