Imatge

Hi ha coses…

20130102-152913.jpg

Doncs sí! Hi ha coses que només fas quan tens fills. I qui no en té, a vegades no es pot creure el que arribem a fer! I sort que quan ens fem més grans ens ho agraïran (hahahaha). No! Donar als fills és l’acte més altruïsta que hi ha a la vida perquè no et pots esperar res a canvi…i si hi és…benvingut!
Normalment les compensacions són petons, somriures o cares il.luminades per l’alegria…i amb això ja et dones per pagat.

I avui em vé al cap tot això perquè és per Nadal quan potser fas més coses per ells. Petits esforços que, de vegades són titànics! La majoria de les activitats de festes amb nens, requereixen d’una cua prèvia d’escàndol, i d’un preu que també ho sol ser…

Un dels primers que recordo és quan fa poc que neix el teu fill, li dones el biberó i se t’adorm a sobre, en una posició que et sembla còmoda, però que, al cap, de cinc minuts es torna insuportable. Se t’adorm el braç, et comença a fer mal…però tu no et mous ni un mil.límetre ( no fos cas que es despertés)…i a més, t’adones que el comandament de la TV t’ha quedat fora de l’abast de la mà i el programa que hi ha posat és el Baby TV o variants. I, a més, l’iPhone tampoc el tens a mà, i, per tant, t’esperen dues hores de dibuixos animats, sense Facebook ni res, i amb el cap suat del teu nen a sobre del pit. Ei!!!! I encantat eh! Però es podria haver quedat adormit mentre mirava The Walking Dead, no?

Un altre cas que em vaig trobar l’altre dia, va venir donat per l’estranya i malaltissa afició del meu fill gran pels Capgrossos. Cada dia a la tarda he de baixar del pis per veure’ls perquè sino, li agafa alguna cosa.
Doncs bé, l’altra dia, mentre tancava les finestres de la sala, i anant en pijama, vaig veure els capgrossos a baix, repartint prospectes dels Pastorets. Jo podia haver callat com un puta. Però…coses d’aquelles que passen quan tens fills! Li vaig dir, au va, posa’t l’anorak que hi ha els capgrossos a baix! Posa’t la roba de carrer, vesteix el teu fill…i quan arribo a baix, els capgrossos ja anaven a descansar! Però, és clar, jo li havia promès! Doncs vam estar mitja hora fent temps, amb el Martí sobre les espatlles (una altra posició que sembla còmoda fins que hi porta deu minuts a sobre i que aconsegueix mirades de complicitat amb altres pares quan te’ls creues).
Al final, els vam veure, li van donar el prospecte, els va dir adéu i va marxar amb un somriure als llavis, impagable!!!

L’última cosa que he fet, i que pensava que no faria, és vestir-me de pastor per sortir als Pastorets amb el Martí i el meu nebot gran, el Jan. I jo penso, però no fem els Pastorets cada dia quan tens dos nens????
Estar a l’escenari amb un nen de dos anys a coll i que no calla ni sota l’aigua, és complicat, per dir algun eufemisme, però la cara de la mare veient el seu fill gran de pastoret, el seu marit de pastor i el seu fill petit de nen Jesús, sí que era impagable…

Encara queda el Patge Reial. Normalment és una cua de vint minuts, per arribar al Patge, donar-li la carta i que el nen es posi a plorar perquè li fa por un home amb una barba llarga. De totes maneres, amb l’experiència del Martí, suposo que no es posarà a plorar, però igual quan arriba allà a seure, li diu que és un capgròs, perquè els veu per tot arreu!!!!

Ara mateix tinc el Martí adormit a sobre la cama i n’estic començant a perdre la sensibilitat, però l’experiència de pare fa que tingui l’iPad i l’iPhone a mà i el comandament de la TV al costat. La cama la tindré adormida, però jo miraré el que vulgui a la tele…només faltaria!!!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s