Imatge

Doctor, creo que escogí un mal día para toser…

20130217-123210.jpg

Una frase extreta i modificada de la gran pel.lícula “Aterriza como puedas”. I perquè començo amb aquesta frase?? Doncs perquè avui em costa tossir,o si més no, evito tossir!!!!!

Tot va començar fa uns 4 anys quan vam decidir anar a buscar el Martí (ja m’enteneu…). Costava molt i vaig haver d’anar a l’uròleg. “Escolti Sr. Doctor…que em costa tenir fills, miri’m què em passa”.

Ara, 4 anys després me’n he anat a veure el mateix doctor i li he dit “escolti Sr. Doctor, que això que em va arreglar tan bé, m’ho hauria d’espatllar perquè ja he fet tota la feina que volia fer”. Tinc 40 anys i és una decisió meditada, molt meditada.

És curiós…les voltes que dóna la vida quan amb tant poc temps vas a veure un mateix doctor per coses totalment contràries…fertilitat i esterilitat…dues cares de la mateixa moneda…

I ara hem tancat el cercle…i l’he tancat amb la mateixa persona…fa 3 anys vam fer el Martí…després va venir el Nil, també, i just després d’aquests 3 anys (exactes) he tancat la paradeta. Digueu-ho com volgueu…modo reproducción OFF…tancar l’aixeta…és igual…mil eufemismes per la mateixa cosa…

I ara us explicaré com ha anat aquesta història…

Vaig anar a veure el doctor i em diu: “qué…cómo va el crío??” I li dic “LOS críos!!!!!!”, allò que havia fet tan bé, ho havia fet tan bé (tinc un post antic dedicat a això!!!!!) que ara volia que ho arreglés/espatllés!!! Em va dir que li semblava molt bé i que m’estirés perquè em volia fer una mica de revisió…NOTA: em va dir un amic que també s’ho havia fet que el metge no li va fer aquesta revisió. Ja vaig trobar sospitós que quan vaig entrar a la consulta, tenia música de fons de Barry White i dues copetes de vi, però no li vaig donar més importància…;)

Tot correcte…ecografia correcte també i a demanar hora. I l’hora era ahir dissabte a les 8 hores del matí. Llevar-se un dissabte a les 6 del matí ja no és molt agradable, però per això, encara menys. ” I es que jo sóc poc amant que em remenin els ous en dissabte…o qualsevol dia…
Abans d’això, el doctor em va explicar en què consistia la operació. “Res, és una operació menor, amb anestèsia local i ambulatòria, entrar i sortir”. Com pot ser una operació menor una operació on t’han de tocar el que t’han de tocar!!!!! Una operació menor serà una operació a cor obert, però això!!!! És un oxímoron!!!! Els homes m’entendreu, i les dones amb excés d’empatia, també!!!!

Arribo a la clínica…entro al quiròfan…fa molt fred…i una mica de romanticisme???? la operació s’ho mereix, no????Vaig amb bosses de plàstic als peus, al cap i una bata oberta…WTF!!!! Però és que és oberta per darrera i a mi m’han d’operar per davant, no??? Sort que no hi ha miralls per veure’t!! I llavors et pregunten, tots, si estàs nerviós! Pregunta retòrica que jo contesto igualment, perquè…clar que estic nerviós…estic HISTÈRIC!!!!!! Estic tan nerviós que, crec que m’hauran de tallar a l’alçada del coll, que és on els tinc ara mateix!!!! . Em sembla que allà hi ha massa gent per una operació menor, en compto 5 o 6 amb infermeres, anestessistes, cirurgià i algú que no identifico. La llitera és estreta, molt estreta. “Et posarem una via per si de cas”. Millor que no demanis per si de cas què!!!! La qüestió és que et posen alguna cosa per sedar-te i et passes tota la operació sentint el que diuen, però t’és igual…és com quan t’estàs a punt d’adormir, que parles i et penses que dius coses amb coherència, però no…mitja hora que passa volant quan el metge et diu que ja està i que ha anat molt bé!!!! Ah, i a més et donen un suc…de taronja en el meu cas!!!

I ara, ja està!!! Bé, no del tot, perquè encara tinc uns quants deures per fer dels quals n’obviaré els detalls perquè aquí no toca!!!!!

De totes maneres, el cercle s’ha tancat…tot s’acaba on havia començat. M’ha agradat fer-ho d’aquesta manera. Així el mateix metge m’ha ajudat en totes dues coses…em va obrir l’aixeta, i ara, 3 anys després me la tanca. Tots els meus agraïments per ell…tots i més!!! Ell m’ha ajudat a que el Martí i el Nil siguin ara aquí…de totes maneres hagués estat bé que m’expliqués com em volia fer les dues operacions, ja que és la segona vegada que em busco la cicatriu per fer la cura i me la trobo a un altre lloc del que m’esperava…

Anuncis

3 thoughts on “Doctor, creo que escogí un mal día para toser…

  1. Hola Enric:
    Sóc el Carles, un veí de Súria. M’acabo de llegir l’article sobre les teves experiències amb l’uròleg. Avui he tingut visita i a la sala d’espera hi havia la Mariona. Ha sigut una sort trobar-la perquè estava molt nerviós abans d’entrar; parlar amb ella m’ha anat bé per descarregat tensió i relaxar-me. Total que m’acabo de llegir el teu article i m’ha agradat molt. Encaro l’aplicació del procés (la intervenció) d’una altra manera.
    Una abraçada.
    Carles

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Grans preguntes de la història. | Les personetes creatives

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s