Imatge

Redescobrint cosetes…

20130223-103653.jpg

No m’agradaria començar el post fent propaganda però és que les galetes Tosta Rica (sí sí, les del Doraemon i animalets varis) són boníssimes…encara diria més, bonissíssimes, i sucades al cafè amb llet encara més!!!!!!

I és que una de les moltes coses bones de quan tens nens és redescobrir cosetes que s’havien quedat oblidades o havien quedat al subconscient, esperant el moment adeqüat per sortir…

Avui he tornat a ser nen quan m’he estirat a la neu i he fet l’àngel…i quan he rodolat…i quan he notat que la neu és freda…i he vist el Martí (vestit com un astronauta) fent el mateix. I és que sembla mentida que haguem de tenir fills per tornar a les cosetes bàsiques…a aquests moments de felicitat absoluta…petits, però absoluts…

I els berenars…redescobrir els berenars és un gran plaer. No costa res fer dos “pambnocilla” en comptes d’un, i així és com he agafat el costum una altra vegada, de berenar…assegut al sofà…davant de la tele…amb el Martí…”pambnocilla” i “suc de xocolata” (aka cacaolat)…

I fer mandres…esperar el moment que es desperta i vé corrents cap al llit per estar cinc minutets més…tapats…a dins del llit…amb aquell fred que fa a fora…

I redescobrir les migdiades…a qualsevol hora…aprofitar que s’adorm per adormir-me jo, o que se m’adormi a sobre…o al costat…és igual…la qüestió és la migdiada…aquelles curtetes però que se’t marca el coixí del sofà a la cara i no pots dissimular que l’has fet…

I menjar sopetes…cada dia…amb fideuets…amb lletres…o amb el que sigui, només per veure la cara del Martí xarrupant la cullera i aixecant el plat per escurar-lo tal i com fan els seus pares…

I tornar a dibuixar animalets…tan malament com ho feia quan era petit…o més…

I beure llet amb colacao…amb canyeta…i fer bombolles tot bufant, i veure com riu ell, i com ho fa…i com no el puc esbroncar…

I tot redescobrint tot redescobrint, fer-me pa amb oli i xocolata (amb pinyols…la de sense pinyols és pel Martí)…i els Caserío…i els MiniBabybel…i tants d’altres…

I el plaer d’anar a donar el volt…sense anar a enlloc en concret…només a donar el volt…

I amb el naixement del Nil, he redescobert la posició que tenia a casa meva…jo era el segon…el petit…com el Nil…

I el plaer de mirar les coses com si fos la primera vegada que les faig…com si fos un nen…Ja tinc ganes de redescobrir Bola de Drac, la Playstation, anar amb bici, córrer perquè sí,…

Hi ha coses que fa tan temps que no feia, que em semblen totalment noves…i hi ha coses que ja havia fet…que les recordo…però ara jo sóc el pare i ell és el fill…el meu pare s’ho devia passar bé redescobrint, em fa l’efecte…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s