Imatge

La “maleïda” robeta de nen…

20130227-202424.jpg

Moltes vegades us trobareu que parlo de nen i no de nena o nen/a però la veritat és que jo a casa hi tinc dos nens, el Martí i el Nil, i estic acostumat a parlar en masculí, però val a dir que tot és extrapolable a la versió femenina. I en el cas d’avui suposo que també, encara que no he tingut el plaer/tortura de vestir nenes…amb els nens ja en tinc prou…

Perquè…a veure…el tema roba és aaaaaaaaaampli!!!!!!! Hi ha dos temes principals, o hàndicaps…

M’agradaria començar per les talles. No hi podria haver un consens entre els fabricants de roba de nens per posar un standard??? Tan difícil és??? Potser sí que els nadons escandinaus són més llargs i grossos que els nadons catalans, però…tant???? Amb això vull dir que si te’n vas a comprar robeta a H&M, per exemple, aquesta, és molt més gran que a la resta de botigues mundials del món mundial. Si posen 6 mesos, vol dir que li anirà bé des dels 6 mesos fins als 2 anys aprox. i això si el teu nen és standard…si és petit i li compres alguna cosa de 6 mesos quan el nen té 6 mesos, el més probable és que el perdis a dins del pijamet…o li posis les dues cames al mateix lloc, o les cames als braços, o qualsevol combinació que se t’acudeixi per inverosímil que et sembli. O sigui que “al tantu”, la roba d’H&M és graaaaaaaan (i bonica). Ja m’agraireu el consell!!!!!!!!

En principi, a la resta de botigues, la roba de 6 mesos, o 12 mesos, per exemple, és FINS a 6 mesos o 12 mesos. O sigui que “al tantu” també, perquè sino us la mireu bé, li comprareu la roba petita i tindreu el nen tot el dia arronsat dins del pijamet!!!!
A veure, hi ha l’opció de comprar la roba amb el nen, però no és molt aconsellable perquè…nens i botiga de roba no solen ser molt bons amics, i els “pollos” poden ser monumentals si el que vols és emprovar-li un jersei o uns pantalons…proveu-ho proveu-ho!!!!! Suposo que hi haurà de tot, i hi ha haurà nens que els encantarà anar a comprar roba, però em sorprendria bastant, tirant cap a moltíssim!
Si vas a comprar-la sense el nen, has de tenir clares les mides del mateix, independentment de l’edat. Però quan mires samarretes, texanets, bodies i pijamets sense el nen a dintre, costa molt saber si és gran o petit. Hi ha gent amb tendència a veure-ho tot petit i gent a veure-ho tot gran…”No, és que el meu nen és molt gran, això segur que li va petit ja, que menja molt…”. És una frase semblant a:” És que el meu nen és molt llest, té 6 mesos però segur que aquest joc de peces superpetites i empassables el sap fer anar encara que posi que és per nens a partir de 3 anys”…

Resum: H&M roba gran…altres botigues roba petita

Un altre tema que tinc amb la roba de nen és amb els “cordatges”. Amb això em refereixo a botons, cremalleres, cordons, velcro,…
Com a gran resum, hi ha roba maca i roba còmoda. També pot ser que sigui maca i còmoda (em refereixo a còmoda de posar pels pares) però crec que és una llegenda…jo no l’he vist! La meva màxima és: com més petit sigui el nen, més còmoda i fàcil de posar ha de ser, perquè no sé si vosaltres heu intentat posar uns texanets a un nen de 3 o 6 mesos!!! Els texans són moooolt durs…i els nens mooooolt fràgils, i has de fer mans i mànigues per posar-los dins els texans sense danys col.laterals. Per tant…nens petits: bodies i pijamets. Si pot ser de dues peces, millor, que és més fàcil canviar-li el bolquer sense haver-lo de despullar íntegrament. Deixeu els texans per quan siguin més grans! Òbviament les camises, també prohibides,tenen massa botons!!
Hem quedat que roba còmoda, si pot ser bonica millor (penseu que tota la roba petita és bonica només pel fet de ser petita).

Arriba l’hora de vestir-lo i llavors és quan t’adones de la varietat de “cordatges” que hi ha. Que sí per davant…que sí per darrera…pel costat…creuats…botons…cremalleres…botons i cremalleres…i quan has acabat, li has posat el pijama del revés!!!!!! No m’hi he trobat ni una vegada ni dues…ja us ho dic! I estic segur que els nens se n’adonen de la manca de perícia del seu pare quan li passa això. Us juro que jo he vist el Martí com se li escapa el riure quan m’hi he trobat.

NOTA: un tema a part és el fet de vestir el nen si és una mica mogut…dóna per un post sencer. No és gens fàcil posar uns pantalons mentre esquives patades i intentes raonar amb un marrec de 2 anys…” no et moguis…ara mou-te…estira les cames…arronsa les cames…braços amunt…però no tant…” ” ara entra la cama dreta, ara l’esquerra…ara ha sortit la cama dreta una altra vegada…ara li poso els braços i li surten les cames…” no m’extranya que es posin nerviosos a l’hora de canviar-los, amb la d’ordres que els donem!!!!

El problema principal vé quan el nen va creixent i la roba còmoda de posar…esdevé còmoda per treure!!!! Llavors és quan el nen se’t presenta amb el pijama descordat, tot arrugat als peus i vé caminant com pot, fent passets, sense caure…i tu (jo) amb cara de desconcert entre morint-me de riure i emprenyat perquè ser que li hauré de tornar a cordar! Arriba una edat, que tot el que els poses s’ho poden treure. La idea de sabates i bambes amb velcro és genial, fins que s’adonen que ells també les poden descordar (consell pels pares: quan aneu pel carrer, mireu-li els peus de tant en tant perquè sino, pot ser que hagueu de desfer camí per trobar la maleïda bamba amb velcro…i que després de caminar 10 minuts i no trobar-la, arribes a casa i és a sota el cotxet on misteriosament ha anat a parar…).

O sigui…que, a partir d’una edat (variable en cada nen) tot el que eren avantatges pel pare a l’hora de vestir-lo, també es converteixen en avantatges pel nen a l’hora de desvestir-se. Quedeu avisats!!!!!! Per tant, el millor és una barreja de comoditat/dificultat. L’art dels pares consisteix a trobar peces de vestir còmodes de posar i difícils de treure pel nen…

…si les trobeu, digueu-m’ho que les compraré totes!!!!!!!!!!!

2 thoughts on “La “maleïda” robeta de nen…

  1. No, no és gens pràctic emprobar-los roba a la botiga. Petit truc: portar una o dues peces de roba, si pot ser amb una taca de caca per demostrar que no és nova, i comparar la mida. Jo ho faig gairebé cada vegada, excepte quan vaig a comprar roba per al futur llunyà (per exemple en època de rebaixes!). Per cert, hi ha talles en cm en comptes de mesos. No us deixeu enganyar! 60 cm no volen dir el mateix en marques diferents i evidentment no coindirà mai amb l’alçada del nen. Visca l’esprit científic dels dissenyadors…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s