Imatge

De com dormir poc ajuda a viatjar en el temps…molt enllà en el temps…i ens converteix en zombis…també…

20130404-191234.jpg

No us deixeu enganyar pel títol, avui segueixo parlant de nens…i d’adults…i de son…i de passada…de viatges en el temps…i de zombies…

L’altre dia vaig llegir que la manca de son fa que surtin les nostres emocions “a rienda suelta”. El cervell límbic es desconnecta del còrtex prefrontal i deixem de tenir control sobre les emocions. D’aquesta manera, tornem al món dels nostres antecessors més antics…a la prehistòria, quan el còrtex era més petit i vivíem dominats per les emocions. Dit així, pot semblar divertit, però quan hi ha dos nens pel mig i una parella, és, com a mínim, poc saludable, ja que costa mirar les coses amb perspectiva i els altibaixos emocionals sense racionalitat per control.lar-los, són perillosos. Deixem de ser nosaltres mateixos!! És el més semblant a ser uns Australopitecus o, com m’agrada més a mi…ens assemblem perillosament a un Zombi.
Dit d’aquesta manera, sembla que exageri, però els pares o mares que han passat alguna nit sense dormir, o dormint poc, o dormint malament…m’entendran!!!!
I quan tens fills, les oportunitats de passar una mala nit són variades i múltiples. Hi ha moltes opcions. Uns exemples triats a l’atzar: un nen/a que no té ganes d’anar a dormir a la nit,un que té ganes de marxa a mitjanit, un que a les 6 del matí del cap de setmana el Sr. Ritme Circadià li diu que ja és hora de llevar-se, un que necessita un mínim de trenta petons abans d’adormir-se, un que necessita beure deu gots d’aigua, el mateix que, llavors, necessita anar a pixar les mateixes vegades, un que té por…i així fins a l’infinit.

Quan són nadons, tenen excusa, tot i que no és un consol! Cada dues o tres hores necessiten menjar. A mida que creixen, mengen menys però toquen més els…(poseu el que cregueu com a sinònim a testicles). Cada nit és una aventura i no saps ni quantes hores seguides dormiràs ni quan et llevaràs.

Hi ha pares que tenen sort i no s’hi troben! Hi ha diversos graus entre dormir de conya i convertir-te en un zombi, però si vosaltres us hi convertiu després d’una mala nit, tanqueu-vos en una habitació o marxeu de casa, no sigui que us mengeu el nen, nens, la vostra parella, el carter o el veí…

Tàctiques i tècniques per fer dormir els nens (nadons) n’hi ha moltes i cap inclou les pastilles de dormir!!!!!! Quan ja heu trobat la vostra, l’endemà caldrà canviar-la, perquè si a una cosa t’ajuda tenir nens, és a fer servir la plasticitat cerebral. Els adults el tenim plàstic, però els nens el tenen que sembla líquid, i el que un dia serveix, el següent ja no!
Cada nen és un món i cada dia és un nen diferent! No feu cas als consells…sigueu imaginatius! Les tàctiques passen des de que s’adormin amb el biberó, amb la mà agafada, movent-los, passejant-los, invocant el Dr. Estivill, amb el pit de la mare, el del pare, el xumet…i jo he arribat a desitjar un terratrèmol de 3,5 a l’escala de Richter perquè el faci tremolar un minutet fins que s’adormi!!!!!
Si teniu sort i s’adorm, no el podeu moure de posició fins al cap de mitja hora! No us deixeu enganyar pel fet que tinguin els ulls tancats…no dormen!!!! El deixareu al bressol i en el moment que el seu primer àtom de l’esquena es posi en contacte amb el primer àtom del bressol, el seu detector atàvic de “m’he de despertar perquè m’estan abandonant i se’m poden menjar els llops” s’activa…i obren els ulls!!!!!
Em podeu donar idees que utilitzeu vosaltres, pares i mares del món!!!! És una crida!!!!!

De totes maneres, a mida que van creixent es desperten menys…o igual…o més…depèn de cada nen i si, com jo, teniu el son una mica lleuger, les probabilitats de dormir una nit seguida tendeixen a zero! Jo he provat de posar-los en mode vibració perquè no facin soroll, però no he trobat el botó…he provat de desconnectar-los mentre carreguen bateries, però tampoc ser fer-ho…suposo que a la propera actualització d’ iNadons o iNens, ho portaran per defecte, però, de moment…ens fotem!!!!

Jo, suposo que entre patir perquè el nen no es desperti de gana o de por…i patir per veure si ja ha tornat a casa després de sortir de festa, hi deu haver una o dues nits que es pot dormir del “tirón”.

Per acabar, voldria dir que a mi també m’ha passat, que la primera nit que ha dormit deu hores seguides, he anat a veure si el nen era viu!!!!! I el sentiment d’angoixa a mida que m’acostava al bressol, només era superat pel sentiment d’angoixa d’una nit sense dormir…i de com, a mida que m’aixecava del llit, a les dues del matí, a les tres, a les quatre i a les cinc…notava com em convertia en zombi…com m’inundaven les emocions més primàries, i com, per sort, la meva dona arribava abans al bressol i evitava que em mengés el nen…

AVÍS: CUALQUIER PARECIDO CON LA REALIDAD ES PURA COINCIDENCIA…O NO!!!!!!!!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s