Imatge

De genolls pelats, de samarretes del Mazinger Z i miscel.lània dels 70…

20130411-211710.jpg

Aquesta és una carta personal que escric al meu Enric petit…perquè no oblidi mai qui vaig ser…qui sóc…i qui seré…

No podia tenir un blog sense agrair al meu nen interior que m’hagi ajudat a ser la personeta que sóc avui. I em refereixo a donar les gràcies al meu nen interior quan coincidia amb el nen exterior ( o sigui, quan era petit!!). El nen interior…la personeta creativa…digueu-li com vulgueu…poseu-li el nom que us vingui de gust, però nosaltres decidim si el volem portar cada dia dins nostre i deixar-lo sortir quan ens vingui de gust…o si volem oblidar-lo…jo ja ho he decidit…

La carta fa referència als moments més feliços que passem de petits, i us encoratjo a fer la vostra carta al vostre nen i a donar-li les gràcies…

“Estimat Enric:

Avui t’he vist i t’he mirat, i m’he adonat…que vam ser, i som, molt feliços. T’he vist rient, lliurement i amb innocència, amb els genolls pelats (o això sembla a sota de les “tirites”), ferides de felicitat, dolor d’aquell que reconforta i que es barreja amb l’orgull d’haver caigut de la bici “Orbea” perquè anaves massa de pressa. Amb els pantalons curts per ensenyar-les…
Eren gairebé tres mesos de vacances…la Felicitat Absoluta. Tots amuntegats dins el Renault 5 de color groc i tot el dia a sobre de la bici (quan no estava a sota…)

I tenia cabells…i molts!!! Sorprenent, vist amb la perspectiva d’avui quan el meu fill Martí em diu:” Papa, aquí (al cap) no hi tens pèls!” Gràcies per ser tan sincer…grrrrrrrr…

Per molt que m’esforci, no puc recordar cap moment trist de la meva infantesa…dels meus 5 o 6 anys que devia tenir a la foto. He d’anar molt més endavant per recordar instants tristos…

Ai! Que me’n vaig del tema…tornem-hi: un viatge, el de les vacances, de gairebé una hora i mitja, marejos inclosos, la palangana als peus, les cuixes cremades pels refotuts seients del cotxe combinats amb el sol de juliol. Un sol, dels anys 70 i 80 que anava sense aire condicionat…i aquelles emissores d’ona curta, on només parlaven…però era la Felicitat Absoluta. No hi treuria ni hi posaria res…bé, potser hi posaria aire acondicionat, però la llibertat de sortir de casa a les deu del matí, i que em diguessin:” torna a les dues a dinar, a les sis a berenar, a les nou a sopar i cada any, allargar més l’hora d’anar a dormir mentre sentia les campanes que em marcaven les hores importants…això, és la Felicitat Absoluta.

Llet de debò per esmorzar…massa de debò pel meu gust!. Colajet per després de dinar…aquell gelat que si et descuidaves se’t trencava la part de dalt…la de xocolata…i te l’havies de menjar de cop, sense poder-la llepar…i acumulant colajets gratis fins a arribar al clàssic mal de panxa….Aquelles dues hores abans de tirar-te a la piscina després de dinar perquè sino, vindria el Sr. Tall de Digestió…una petita llegenda urbana entranyable….Samarretes del Mazinger Z brutes del pà amb nocilla del berenar…i aquell canvi de bici cap a la “Panther” de color groc que et feia sentir que ja eres més gran…

Gairebé sempre érem els últims d’acabar les vacances (i els primers de començar-les), el poble anava quedant buit, i mentre tornàvem a fer l’equipatge, amb aquelles ganes de tornar a veure els amics de l’escola, no podia evitar de pensar en l’horrorós viatge de tornada, amb tots els revolts, que em sabia de cada any, i quan arribava a casa, em feia la sensació que Manresa era enorme i el pis que teníem, molt endreçat, molt gran i molt bonic…però la bici (i altres coses) s’havia quedat al poble…esperant-me per l’estiu que vé…

Amb tot això…Enric, et dono les gràcies per tot el que vas viure i em comprometo a ser aquell Enric més sovint. Com a mínim, una estoneta cada dia, i entre bronca i bronca al Martí i al Nil, jo també posaré el dit al pot de la Nocilla…és la Felicitat Absoluta…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s