Imatge

La fruita: de la terrorífica cullera a la Teoria del Master Mind…

20130418-212904.jpg

Avui, potser perquè em toca de prop, em vé de gust parlar de la fruita. Vull parlar de la fruita com a canvi d’etapa. Perquè tenir nens és anar cremant etapes… i de pressa, que quan t’acostumes a una (i el nen), ja has de passar a l’altra! La majoria de converses entre pares i mares , són d’etapes: i el teu fill…ja menja fruita? Ja menja verdura? Ja menja trossets? Ja camina? Ja té dents? Ja parla? Ja dorm? Sembla una competició!!! I normalment el fill de cadascú és el més llest, el més ràpid i el més guapo…tots els pares ens sentim guanyadors (una mica com els polítics a la nit electoral).
Tots aquests canvis d’etapa són petites obsessions que tenim els pares, i petites (i no tan petites) fites que assoleixen els nostres fills i filles.
Hi dedicaré uns quants posts…un per cada canvi d’etapa que consideri important. I la primera, és la fruita.
Des de que neix el teu fill, pren llet, ja sigui de la seva mare, del biberó o una barreja desigual de les dues coses, també anomenada Lactància Mixta…i la veritat, és que, en general, és força còmode…sobretot quan ho compares amb…donar-li la fruita! Arribes al pediatre i cap al quart mes et diu que ja li pots començar a donar fruita (sé que fins els 6 mesos els nens poden prendre només llet materna, però, a mi, les novetats em perden).
Al principi fa molta gràcia perquè és una novetat, i fins a un cert punt et fa gràcia veure la cara del teu fill menjant un aliment nou i d’una manera també nova…amb cullera! Aquesta arma de destrucció massiva que només els progenitors coneixem…tan inofensiva que és, utilitzada amb seny, i tan perillosa en mans d’un pare inexpert donant fruita o d’un nen inexpert (més endavant) davant d’un plat de sopeta…Jo, ara, em miro les culleres amb una altra cara, de reüll, perquè conec el seu costat obscur! I és que haurien de donar un carnet de manipulació de culleres…

A veure, anem per parts…tot va bé si el teu fill és allò que es diu…un bon menjador. Que s’ho fot tot, vaja! Però sino, comencen els problemes!! El biberó o el pit (sempre que sigui el de la seva mare) li enxufes a la boca, i el nen empassa, fa un rotet, treu una mica o t’ho vomita tot a sobre com el Nil (el meu fill petit) i s’adorm…Fins aquí un resum resumit de la lactància…però a partir d’aquí, la cosa es complica, per sino ho era prou. La primera complicació és la cullera. Les culleres per nens, són petites i hi cap poca cosa, per tant, has d’estar disposat a estar una horeta donant fruita a un nen, que potser no li agrada i que, la seva manca de ganes de posar-se la cullera a la boca només és comparable a la teva manca d’habilitat per mantenir el suc de taronja a la mini cullereta de plàstic. El final de la operació pot ser una cara del nen plena de fruita barrejat amb un terra de la cuina d’estil “pop” amb tot el suc de taronja que has tirat…i és que quan acabes, el nen té tanta gana de la poca fruita que ha menjat, que li has de fotre el clàssic biberó (tot i la seva plasticitat cerebral el nen és resistent als canvis, però no més que els seus pares).

I aquí és on arriba la meva Teoria del Master Mind!!! Tots aquests problemes no són res, comparats amb EL problema. La gent que sou dels 70s i 80s sabreu de què estic parlant amb el Master Mind. Era un joc de taula per a dues persones on havíem de posar 4 boles de colors en línia, i l’altre et deia si els colors eren correctes i si estaven en el lloc adeqüat! Mitjançant la lògica havies d’arribar a deduir quins eren els colors correctes i la seva posició.
Doncs bé…amb la fruita, passa el mateix!!!!! Si no us voleu equivocar, doneu-li la fruita de mica en mica. NOTA: si teniu el fill menjador, és igual perquè s’ho fotrà tot!!! Encara que li barregis verdura a la fruita!!!. Però si ets del 99 % restant, més val que posis les fruites d’una en una. L’explicació és molt senzilla. Basat en el joc del Master Mind, si tu comences posant-li suc de taronja, poma, pera i plàtan, tot barrejat, i el nen no s’ho menja, ho tindràs cru per saber quina fruita no li agrada!!!! I aquí és on comença la dificultat. Hauràs d’utilitzar la lògica (si la tens), i anar traient i posant fruites fins a trobar el que li agrada: avui suc de taronja, plàtan i poma…demà suc de taronja, plàtan i pera…o suc de taronja (sí, el suc de taronja és la base i els ha d’agradar per força), poma i pera…i au!!! Anar provant combinacions i permutacions vàries fins que trobis l’adeqüada!!! Si sabeu probabilitat i estadística (jo, no gaire!) us adonareu dels dies que podeu trigar fins a trobar la Combinació Guanyadora. Al final, pot ser que el nen ja parli i us digui: papa, ja pots treure la poma, que no m’agrada…

Per tant, el més fàcil és afegir fruites d’una en una…i així, el dia que afegiu la fruita que no li agrada…ja la podeu descartar…fins que arriba un dia que també li agradarà…o no…ja us ho trobareu…i és que aquesta és una de les “gràcies” de tenir nens…que us farà ser més flexibles…us ajudarà a cultivar la paciència…i descobrireu que el dia que trobeu el que li agrada al teu fill…serà el dia que tocarà el proper canvi d’etapa i haureu de tornar a canviar-ho tot…
En idioma parental, vol dir que, quan has après a donar-li la fruita i t’hi sents còmode, comença la no menys terrorífica fase de la verdura, aquell aliment de color verd, que, pel fet de ser de color verd, ja no agrada als nens (potser és atàvic aquest fàstic?)…

Salut i paciència…sou pares…i mares…i és per sempre…per sort…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s