El Nil té un excés d’empatia tèrmica!

 

 

Avui toca post extraordinari…fora de l’habitual…perquè, de vegades, passen coses que no ens esperem…

Ahir el Nil va fer el seu primer dia de platja. Bé, hi vam anar una hora, d’11 a.m. a 12 a.m. i amb un banyador d’aquells que porten els guiris i que només els deixa posar-se vermells de les mans i els peus. I a més, portava protecció 50, que és aquella que quan et poses, et reboten els rajos del sol i tornes de la platja més blanc del que eres i els del teu voltant, més morens per la reflexió que et fan els rajos a la teva pell. Sembla ser que genèticament, el Nil té la meva estupenda pell i el Martí la meva manca d’habilitat per orientar-me.

I, canviant de tema ahir el Nil, en un excés d’empatia tèrmica, es va posar d’acord amb aquest estiu xafogós de Salou, i va voler marcar un rècord de temperatura com si fos una estació meteorològica de les que treu el Tomàs Molina a TV3.

I el va marcar…una temperatura digna de les terres de Ponent, amb un màxim, de moment, de 39,5 graus. Rècord de l’estiu!!!!

Aviam, anem per parts. Dic que té un excés d’empatia, perquè s’ha posat a la pell de l’estiu, talment com si fos l’estiu, sense tenir en compte que no és el mateix aquesta temperatura a Lleida o Manresa, que al seu petit cos de 8 mesos i 8 kgs. i pico.

I dic que és un excés d’empatia, perquè a hores d’ara, i després de passar la matinada a urgències, encara no saben dir-nos què té. El més probable és que, després d’estar 3 hores a urgències amb l’aire condicionat a una temperatura que “hasta” el Cuní tindria fred, li surti un refredat, i si més no, si no el tenia, amb aquesta tàctica de fred polar s’asseguren el diagnòstic!

I dic que és un excés d’empatia, perquè ja és reincident, i cap al mes de febrer es va voler solidaritzar amb l’hivern agafant una bronquitis d’aquelles de Ventolin!

I que, a veure si amb les tempestes que s’esperen aquesta tarda, baixa una mica la temperatura…i la de Catalunya també…

I és que, com ja sabeu els pares i mares que em seguiu, el Nil, amb un excés d’empatia amb els seus pares i el seu germanet (que en aquest cas, som la Mariona, jo i el Martí) va voler arribar a aquest món 5 setmanes abans per ajudar-nos a fer el canvi de pis (si voleu saber les aventures i desventures dels seus primers 12 dies podeu mirar els primers posts del meu blog).

I ara, d’aquí a una estona posaré el Tomàs Molina a veure si em dóna bones notícies d’una baixada de les temperatures, i jo, mentrestant, i la meva dona, i l’àvia, li donarem aquestes barreges explosives d’Apiretal i Dalsy que et farien pujar el Tourmalet sense aixecar el cul del seient, combinades amb banys amb aigua fresqueta i esperarem que d’aquí a unes hores o un dia tot acabi amb aquell misteri infantil de: “ha sigut una febrada” que  amb el temps es recorda com un no res però quan passa, t’encongeix el cor una miqueta…

i és que posar-se malalt a l’estiu hauria d’estar prohibit!!!!! recollim signatures per prohibir-ho?????

Apa, seguiré informant…