Els cangurs comestibles…

imagesI de què parlaré avui? El títol no és molt explicatiu a no ser que el blog fos d’antropofàgia…que no és el cas…encara que, de vegades, te’ls menjaries…als nens!!!!

 No…avui vull tocar un tema del qual en vaig parlar al Facebook l’altre dia i la Mercè Sala, em va dir que a veure si en feia un post. I jo…li vaig agafar la paraula…i aquí em teniu…dedicant un post sencer a les…Galetes Maria!!!!

 D’aquí vé el títol…les Galetes Maria…utilitzades des de fa temps per múltiples generacions (bé, potser no tan múltiples) per alimentar els nens i calmar-los a parts iguals. Aquelles petites cuidadores de nens i nenes…aquells berenars que es mengen sense gana…només pel fet de menjar les galetes…

Són com petits “cangurs” que poden cuidar-te el nen una bona estoneta…la que triguen a menjar-se-la, o fins que se’ls trenca, i llavors, ja no la volen (segur que vosaltres, de petits, féieu el mateix): “però si per menjar-te-la també l’has de trencar” em deia la meva mare quan jo era petit. Sí, és clar, però “menja-te-la tu la trencada i me’n dones una de sencera per mi”.

Són aquelles petites treves que et donen els teus fills. Quan ja no pots més, obres el rebost, veus les galetes, veus la cara del Nil (sobretot…perquè el Martí és més de xocolata en qualsevol variant i també mereix un post per sí sol), aplaudeix i li dones una galeta, l’agafa, tanques l’armari i ja tens cinc minuts per fer la teva.

Sona una mica a mal pare això de donar galetes perquè cuidin els meus fills, però és efectiu, a mi m’ho feien els meus pares, i encara sóc viu i força normal dins del que cap, per tant, no deu ser tan greu!!!!

 El Nil va començar la seva història d’amor amb les Galetes Maria ja fa uns mesos, i la seva evolució ha anat des de Tricky “el Monstruo de las Galletas” (o sigui, que trencava tota la galeta davant de la seva boca i se’n menjava un 5 % i el 95 % restant anava a parar a terra amb molta sort o entre els coixins del sofà amb menys sort) fins al Nil evolucionat d’ara que pot menjar 6 o 7 galetes del “tirón” i que, com us podeu imaginar, em dóna ben bé un marge de mitja hora per fer les meves cosetes sempre i quan vagi repostant-lo. No cal dir que surten Galetes Maria dels racons més inimaginables de la casa, i és que, jo crec, que si vingués una hecatombe nuclear o zombie (la meva preferida) i ens quedéssim tancats a casa, sobreviuríem uns mesos amb els trossets de galeta escampats pels racons del piset…

 El Nil arriba de la Llar d’Infants i se’n va directe a l’armari de les galetes, perquè ja sap on són, i, de vegades, de l’emoció, quan li dono la galeta, la tira a terra per aplaudir i se li trenca…INSERT COIN: GALETA NOVA

 Les Galetes Maria són un clàssic tan gran que perduraran (espero) per sempre. Perquè sino, no sé com s’ho faran els pobrets pares i mares del futur per tenir aquestes petites treves i descansos diaris. I és que jo me les menjava soles en un plat amb una mica de xocolata…o amb nocilla fent un “entrepanet” o sucades a la llet…El Nil, de moment, soles…tot arribarà!!!!!

I si voleu saber què pot provocar aquesta addicció, proveu de sucar un dia vosaltres, la versió adulta de les Galetes Maria…les TostaRica, aquelles galetes amb dibuixets diferents a cada galeteta i que quan suques al cafè amb llet un segon, queden amb la textura perfecte perquè no es trenquin, però prou tovetes perquè gairebé se’t desfacin a la boca. I proveu de menjar-ne només una…és impossible!!!! I us sentireu com quan éreu petits de “va només una més”, i al cap de cinc minuts d’haver començat, t’hauràs descomptat conscientment per no sentir-te culpable de fotre’t 15 o 20 galetes…

 I jo, que, de vegades, tinc el meu punt friki i que m’adono de coses que són evidents per l’altra gent (EXEMPLE: l’altre dia agafant lacasitos pel Martí em vaig adonar que es deien així perquè són de La Casa), em pregunto…i perquè serà que es diuen galetes maria…hihihihi…i creen aquesta addicció…què deuen portar a dins amb aquest nom? Maria…maria…no sé…coses meves…

 

Anuncis

2 thoughts on “Els cangurs comestibles…

  1. Retroenllaç: Perquè encara diu “xumeneia” i “groma”! | Les personetes creatives

  2. Retroenllaç: La relativa mirada a través d’un dònut | aïllat [...res personal]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s