Les Caramelles més grans de Catalunya…les de Súria…és clar!

20140420-152115.jpg
Un any més…Caramelles…i això per algú de Súria com és la meva dona (i, de fet, el meu avi també n’era, i per la propietat associativa o commutativa o apropiativa, jo també en sóc…i la festa de les Caramelles també és una mica meva…) vol dir la festa més gran que hi pot haver…
El Martí feia setmanes que assajava les cançons i el punta-taló per ballar el dissabte a la tarda i el diumenge al matí però ja intuíem per com anaven els últims assajos que, potser, i només potser, no cantaria ni ballaria. El fet que ens digués que no volia cantar ni ballar ja ens ho feia sospitar…i així ha estat!!
I encara hem estat prou de sort, que, tot i la seva mini varicel.la de 8 granets (varicel.leta) haguem pogut salvar-la…i hem acabat anant-hi avui diumenge…

Les Caramelles de Súria són grans, molt grans, les més grans, fins i tot…i això ho fa la seva gent. Hi ha moltes colles, de grans i de petits, i de tots colors…però el que fan grans les Caramelles és tot això i més…i encara que vingui cada any…

…em meravella que els carrers de Súria s’omplin de colors (m’imagino que els suriencs i surienques que les vegin des de ben ben amunt i que segur que no es volen perdre, encara deuen tenir unes millors vistes…;))…

…em meravella que aquests colors es barregin els uns amb els altres com si fos el més normal, i pots veure gent del Foment compartint cervesa amb gent Sardanista o de l’Altatxu, i segons després cadascú està ballant amb la seva colla i, fins i tot poden culpar al Foment de la pluja (que gairebé és tradició de la Festa per mala sort): “Està plovent per culpa del Foment” i “Està plovent catxu per culpa de l’Altatxu”…és una guerra pacífica…molt pacífica…

…em meravella aquest bon rotllo entre colles perquè us asseguro que si ets del Foment i et surt un fill d’una altra colla, és gairebé tan traumatitzant com que siguis del Barça i et surti un fill del Madrid. Faràs tot el que estigui a les teves mans, i més, perquè el fill no vagi pel “mal” camí. És un tema del Transpersonal, de pertànyer a un grup o a un altre…és l’Homo Suriensis…una espècie caramellaire única…
És un “Som del Foment”, “Som Sardanistes”, “Som del Tro Gros”, “Som de l’Altatxu”, “Som Sorissons”, “Som de la coral la Llanterna”, “Som de la Coral del Bell Repòs”,…és un “Som dels que…” i això és difícil de canviar-ho…

…em meravella que vegi gent de totes les edats i tots els sexes (bàsicament masculí i femení, no ens enganyem) pel carrer…que no saps si s’acaben de despertar, si van a dormir, si han dormit, sino ho han fet, si tenen ressaca, si se la deixen per dilluns al matí quan ja s’han acabat les Caramelles…i tot això es fa difícil de veure perquè van amagats darrera de les ulleres de sol de rigor que ja conformen el vestuari típic dels/de les caramellaires del segle XXI…

…em meravella la cara que fem els pares i mares que tenim nens petits i que ens intercanviaríem quànticament per uns dies amb els que no són pares i mares de nens petits per tornar a patir/gaudir d’una ressaca caramellaire amb tots els ets i uts…

…em meravella veure les colles ballant de costat i mentre uns fan “ball de bastons” impecablement vestits, a.k.a. Els Sardanistes, al costat hi ha la colla petita del Foment cantant “…i Pasqua flori-i-ida”…mentre de lluny se senten els sons estridents dels Trabucaires…i els Altatxu arriben cap a la plaça a fer el seu ball (els Altatxu que són la colla que va néixer com a alternativa a les més tradicionals i que ara són tants que ja posen la pell de gallina quan els veus arribar tots vestits de vermell…i és que es fan veure!)

…i em meravella que, tot i ploure, o fer fred, o fer calor, o vent, o el que sigui menys un temps normal…tothom doni el 200 % amb aquell somriure a la cara d’haver invertit hores i hores assajant, rient i compartint…i amb un punt petit de tristesa que costa de veure sino hi ets a dins, de que la Festa s’està a punt d’acabar i s’estaran un any sencer esperant que torni a arribar…i és que un any és molt llarg…per això tan bon punt s’han acabat les Caramelles i la ressaca de dilluns, ja pots sentir-ne alguns parlant de com seran les Caramelles del 2015.
I si d’una cosa en puc estar segur, és que seguiran sent les més grans de Catalunya, com a mínim per la Mariona, que és de Súria, per mi, que en sóc mig, i pel Martí i el Nil, que també en son, mig, un terç, del tot…tant se val…

…tant se val si són de Súria o no…però seran del Foment…amb això no s’hi juga…ballin o no ballin…però de groc…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s