Una de les coses més boniques de quan tens fills, i una de les més esperades, és aconseguir complicitat amb ells…el que no t’esperes si tens un Martí i un Nil és que la complicitat sigui pintar-se les ungles. Ara bé, jo, encantat…de fet…ja m’hi vaig casar amb les ungles pintades!
Jajaja veig que el meu no es lunic nen que se les pinta! Si en el fons sim nosaltres que estem carregats destereotips diferencials entre nens i nenes! Si els fa il·lusio per que no deixar-los fer!
M'agradaM'agrada
Jo ja me les pinto de fa temps! 😉
M'agradaM'agrada
Trobo que te les hauries de deixar creixer una micarrona i l’hi treuries més partit a l’esmalt. En canvi el teu fill té unes ungles perfectes. No com les meves que me les mossego….
M'agradaM'agrada
Hahahaha…només em faltaria tenir-les llargues!!! :O
M'agradaM'agrada