Va de mocs…i d’en Tomàs Molina…

 
 A la teletres ja fa dies que avisen que vindrà el fred. A les cases on tenim nens, no ens fa falta cap Tomàs Molina, amb tots els respectes per la seva meravellosa feina. A les cases on tenim nens, tenim un avisador de freds rigurosos que no falla mai. Són els mocs…

Si esteu dinant, o sopant, o berenant, o esmorzant, o picant alguna coseta, deixeu de fer-ho…el post d’avui va de mocs. A les cases on tenim nens, ja sabem de què parlem. I quan diem mocs, no vol dir: “Ai, que tinc un moc”, em moco i ja està…nooooooooo! A les cases on tenim nens, els hiverns són un estil de vida. 

Els mocs es regeneren. Tenen vida pròpia. Formen part del paisatge casolà. És fàcil saber si a una casa hi ha nens, a l’hivern, pel número de kleenex i “toallitas” per metre quadrat. També es pot saber per les vegades que et lleves a la nit, però prefereixo no pensar-hi gaire en això!

A casa, el nostre primer predictor, el Nil, ja ens va avisar fa un parell o tres de dies. I avui que fa tant de fred, s’ha quedat a casa. Una mala nit. Una d’aquelles de despertar-se tossint, amb mocs al nas que no el deixen respirar. Una d’aquelles que acaben al llit de la Mariona i meu. Una d’aquelles nits de tocar-li peus i mans i que s’assemblin més a uns radiadors que a una altra cosa. Una nit de Dalsy.

I, és clar, després d’una nit així, sol venir un dia de…NO escola! I tot això amb la sort que jo avui tenia dia de feina de preparar cursos i que, per tant, ho podia fer des de casa. I ho he fet. I el Nil volta per casa. I el sento perquè tira muntanya amunt encara que jo li digui que no ho faci. Sembla que el Dalsy nocturn aguanta, i entre moc i moc, dibuixa papes, mames, dracs, martins, aranyes i demés miscel.lània. I decora el seu estoig nou amb el seu nom “Lin”. I va amb bici. I dinem junts, cara a cara. I compartim espaguetis amb tomàquet, hamburguesa i natilles de “les normals”. I compartim sofà. I és un regal. Per. Mi. Per compartir aquestes estonetes amb el Nilet. Encara que hi hagi un convidat de pedra…els mocs.

I tant compartir, tant compartir, a veure si al final acabarem compartint mocs. Ja em faig a la idea que sí. La Mariona, de moment, ja m’ha passt al davant. Però vista la proximitat que estic tenint avui amb el Nil, el més fàcil és que d’aquí a uns dies, els kleenexs es dupliquin.

Sr. Tomàs Molina, la seva feina és excel.lent, però jo, que faria fred, ja ho sabia, em sap greu, però tinc unes estacions meteorològiques mòbils amb forma de nens i mocs, que no enganyen. Ara bé, entenc que per sortir a la teletres, val més posar un mapa isobàric i unes fotos de Catalunya, que la foto del Nil amb els mocs penjant. Això sí. Salut!

Advertisements

2 thoughts on “Va de mocs…i d’en Tomàs Molina…

  1. Salut !! i feina!!! que bo Enric!! ja et dic jo que a les cases de tot Catalunya on hi ha nens ja fa dies que estem empaperats de kleenex i amb l’ampolleta de Dalsy a sobre del microones, per allò de tenir-ho més a mà. Jo ja no la guardo a la farmaciola en tot l’hivern!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s