Nostàlgia del present…

  

El que fa la serendípia. Jo, tot cofoi de pensar que se m’havia acudit un concepte nou, la nostàlgia del present, i un dia, faig una recerca i Jorge Luis Borges ja en tenia un llibre i tot. Maleït! (de bon rollu!). Ara bé. El seguiré utilitzant i el citaré a ell. Suposo que el devia tenir guardat en l’inconscient. O només va ser serendípia, perquè no…

Fent una xerrada de Gestió del Canvi i parlant d’emocions i sentiments que dificulten i/o invaliden el canvi, va sortir el concepte de nostàlgia. Tothom, qui més qui menys, sap què és la nostàlgia o l’ha viscut. “Cualquier tiempo pasado fue mejor” que es diu, i altres exquisideses que no ens ajuden a tirar endavant alguns canvis. La nostàlgia, la tristesa no plorada. Un concepte. Una emoció que enganxa. Molt. Que, a vegades, moltes vegades, distorsiona la realitat passada. La fa més bonica del que era….

Connecteu amb les vacances de quan éreu petits i petites…

…refreda els seients del Renault 5 (o qualsevol cotxe de “luju”) aparcat al sol un mes d’agost qualsevol…

…fa les carreteres més rectes del que eren, i els viatges més curts i els marejos menys dolorosos…

…l’absència d’aire condicionat es viu amb un somriure als llavis. La cremada a sota el braç per treure’l per la finestra i no pensar en la goma que aguanta el vidre ja no fa somriure tant…

…esperar cartes 15 dies en comptes de posar-se nerviós perquè fa 2 minuts que no reps un whatsapp…

…anar a trucar per telèfon a la cabina telèfonica resant perquè no hi hagués ningú davant teu i et fes esperar més de mitja hora, per acabar trucant tot suant dins de la cabina i que el receptor no fos a casa…

Potser que pari, que si no em posaré nostàlgic. Deu ser el dia. Que plou. Que és dilluns. O serendípia. No ho sé. El que si que tinc clar és que m’agrada practicar la nostàlgia del present perquè, si amb el passat pot fer tot això, imagineu-vos amb les situacions que ens passen cada dia. Les fa més lleugeres. És senzill. És transportar-nos a d’aquí a 10 anys, o 20, o 30, i imaginar com és la nostra vida actual. I pensarem: “Abans si que estava bé!”. Aquest abans és l’ara. L’ara d’ara. L’actual. És un truc, però funciona…

…i quan m’enfado amb el Martí i el Nil. O se’m fa difícil gestionar algun moment complicat amb ells i penso: “Abans sí que era fàcil…”, m’imagino d’aquí a 10 anys, quan en tinguin 13 i 15…en plena adolescència, i pensaré: “Quan en tenien 3 i 5 sí que era fàcil”. Que és justament ARA. Ara mateix! Nostàlgia del present. Quin gran invent! Només és qüestió de perspectiva. De perspectiva temporal…

One thought on “Nostàlgia del present…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s