El dia ha arribat…

Ja està aquí. El dia ha arribat. El dia més esperat. La raó atàvica per la qual tenim fills. Allò que fa que compensi les nits sense dormir, les rabietes al mig del carrer, els plats de verdura a mig deixar, els “cuartos de bany” que semblen més aviat l’Oceà Atlàntic, les corredisses per sortir de casa a temps d’agafar l’autocar de l’escola, les patades amb nocturnitat i traïdoria mentre dormim,… 

Tot, tot queda compensat perquè el dia ja ha arribat. Sóc un friki, ho sé, però portava més de 5 anys esperant aquest dia. Em cau la llagrimeta. La joia no em cap al cor. Tot és de color de rosa. La vida és perfecta.

Ha passat. No, no, no ha passat…està passant. Sovint. Cada dia. A estones…

…el Martí…m’ha demanat de jugar a un videojoc junts! I m’he hagut d’esforçar. I, de vegades, em guanya…

La vida mola, tenir nens mola, i pels Reis de l’any que vé, potser, només potser, podria ser que se li acudís, per iniciativa pròpia de demanar la Playstation 4. No ho sé, igual la demana, i, per sino se li acut, ja li deixaré prou pistes…

Potser no sóc el millor pare del món, però la cara que fem quan juguem junts, és de complicitat total. Mola. I el Nil vé després. Muahahahahahahahaha. 

Mariona…estàs perduda…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s