Ja són aquííííííííííí (una altra vegada)…l’Homo Calbus…


Alguna vegada n’he parlat. Ho sé. Però d’aquesta manera, en un futur, quan revisi els posts de Les Personetes Creatives en quedarà constància. Quedarà constància de totes les vegades que hem tingut aquestes inoportunes visites. Per si hi ha algú que encara no sap de què o qui estic parlant, ho diré clar, sense embuts, sense eufemismes, assertivament, sense faltar al respecte…són els cabrons dels polls!!!!!!!!

Ja feia dies que el Martí i el Nil es grataven la closca, però sempre tens l’esperança que sigui perquè tenen el cap brut, perquè se’ls omple de sorra, o qualsevol excusa que et muntes per no haver de fer tot el que s’ha de fer quan tenen polls. El problema ha arribat quan a la Mariona li ha començat a picar el cap i ens hem adonat que potser hem deixat passar massa temps des de la primera vegada que els nens es van gratar el cap…

Aquí faig un breu Stop, només per disfrutar de la meva manca de pèl “closquil”. Sí, sí! Per disfrutar-la! És l’anti-casa dels polls. No els agrada. No aconsegueixen quedar-s’hi. No hi tenen aixopluc. Digueu-ho com volgueu, però ara mateix em sento un ésser evolucionat. Una versió millorada de la humanitat. Anti-polls. L'”Homo calbus”. Una nova espècie d’hominid resistent a aquesta plaga. Sóc l’únic ésser de la casa que no es rasca el cap (bé, també sóc l’únic que quan pren el sol, se li crema la closca). Però ara com ara em sento força afortunat de la meva manca capil.lar superior…

De totes maneres, i com a membre de la família que sóc, m’he de solidaritzar amb tota la part pollosa (amb tots els respectes), i després de dir-li a la Mariona que per acabar amb ells (els polls, és clar!) valdria més que creméssim la casa, vam decidir fer un tractament més “standard” que és, bàsicament:

– Anar a la farmàcia a dir que et donin tractament anti-polls, i abans que no et facin la gracieta, assumir la teva pròpia manca de pèl i dir amb un somriure a la cara: “No és per a mi, com pots comprovar…” (NOTA: Fent cas al Cyrano de Bergerac ja he trobat 10.000 frases gracioses sobre la meva calvície i el meu nas i així ningú en pot fer més conya que jo mateix!)

– Pagar tot dient que, quina sort que ja s’acaba l’escola i així s’acabaran els polls, i la farmacèutica et deixa anar: “Però comencen els casals”. Moltes gràcies…

– Arribar a casa i morir de l’olor del tractament en 3 dels 4 caps familiars.

– Posar rentadores de tot arreu on han tocat els caps del Martí, el Nil i la Mariona. Mare de Déu Senyor!!! Però si ho han tocat tot. 

– Passar-se el diumenge passant roba, coixins, fundes, llençols, vànoves, ninos…de la rentadora a l’assecadora. A hores d’ara ja només ens queda posar la rentadora dins de la rentadora…

-I tot, perquè si ha quedat un sol ou al cap d’algú d’ells 3…no haurà servit de res!!!!! Ens queda l’opció de tots/es rapats/des, però, de moment, no s’accepta…

I ja està. Ara mateix tenim la casa neta, polida, endreçada i a l’espera que tots els polls hagin fugit. I sino, d’aquí a una setmana hi haurem de tornar…i així fins a l’infinit, o fins que un dia es llevin tots amb el cap rapat…així…per sorpresa…com qui no vol la cosa. Sort que sóc un bon tio…gairebé sempre…

Anuncis

One thought on “Ja són aquííííííííííí (una altra vegada)…l’Homo Calbus…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s