Les etiquetes de la paternitat…

En moments com els actuals, on es creen milers de debats sobre la hiperpaternitat, l’underparenting i altres etiquetes que no fan res més que culpabilitzar els pares i mares per fer de pares i mares, és quan més penso en la meva infantesa i la relació amb els meus pares. 
I si us he de ser sincer, de seguida em vé una frase al meu cap que podria resumir tot el debat de la paternitat actual. Jo, em considero que em moc, en diferents moments i àmbits, entre la hiperpaternitat i l’underparenting. I, com passa amb l’assertivitat, el moure’s entre la passivitat i l’agressivitat, no compensa i et fa més assertiu. Doncs bé, transitar els dos estats no em fa un pare més responsable. I aquí és on volia anar a parar. Des del meu punt de vista, la paternitat responsable hauria de significar estar amb els nostres fills i filles. O encara millor, que ells tinguin la sensació, vegin, se n’adonin, que som allà per si necessiten ajuda. Ser-hi, en certa forma, com si fóssim invisibles. No modificar la seva actitud perquè els estem observant (com passaria a la física qüàntica)…
Per resumir-ho en una frase de les d'”antes”…
“Per a mi, una paternitat responsable no és evitar que els nostres fills caiguin quan juguen als parcs, sino acompanyar-los a l’hospital a posar-se la vacuna del tètanus quan han caigut”.
Y punto (que diria el Martí i dirà el Nil).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s