D’aniversaris i canvis de decoració…

Avui és dimecres, ho sé. També sé que el post l’hauria d’haver penjat el dilluns, però entre el refredat que porto i la feinada que tinc, no he tingut temps d’escriure.

El refredat és dels bonics bonics. De kleenex a la butxaca. De mocs per tot arreu (i disculpeu si esteu menjant). D’estornuts. De veu de locutor de ràdio. “Lávate que ahora vengo” que diria la gran Carmen de Mairena. De tos. Una miqueta. I de dopatge. Sort que els formadors no tenim controls antidoping perquè sino jo no els passaria. De Frenadol a Ibuprofeno y tiro porque me toca. Ara própolis, ara pastilleta. I anar tirant fins al cap de setmana. Ho sé. No ho hauria de fer. Però sino, com hauria aguantat 10 hores de classe ahir, entre Barcelona i Manlleu. Sortint de casa a les 7:15 i arribant a les 22:15. Cansat. Extasiat. Fet pols. Feliç. M’encanta fer classe. Sino m’encantés, no ho aguantaria pas.

I després d’aquesta (breu) descripció del meu (fotut) estat físic, passo a relatar el que us volia explicar i que fa referència al títol del post.

Heu assistit mai a una festa d’aniversari de nens i nenes d’entre 3 i 7 anys?

Hi han anat uns 15 nens i nenes i 15 pares i mares?

Ha durat 3 horetes i han corregut i menjat (dopat) xocolata, sucs, cacaolats i xuxes fins que l’intestí els ha dit prou?

La festa ha estat a casa vostra? Però no a una casa amb jardí a l’estiu, no. A un pis al centre de Manresa el novembre amb la porta de sortida a la terrassa espatllada i, per tant, inutilitzada.

Si heu contestat que sí a tot, benvinguts, és la festa d’aniversari del Martí i del Nil (sí, sí, conjunta, i d’aquí l’acumulació de gent) del diumenge passat!

Hi va haver un moment, on la meva casa començava a semblar un Sincrotró. L’energia i el moviment dels nens i nenes era tal, que vam estar a un no res de descobrir el Bossó de Higgs. No em vaig atrevir. D’aquí a aconseguir obrir un forat negre hi havia un pas, i la casa començava a tenir un camp gravitatori propi. Just quan ja teníem el descobriment científic a tocar, vam quedar amb la Mariona que què tal si anaven a jugar a fora, al Parc de la Seu, i va ser dir-ho i…

…dos milisegons, la porta oberta, sabates i jaquetes i tots cap al carrer a jugar. Semblava el concurs de gossos d’atura de Castellar de n’Hug: “Esquerra, dreta, jau,…”. Tots cap a l’escala. Bé, tots, tots, no….Jo em vaig quedar a netejar els danys col·laterals i hi vaig anar més tard. Quan ja estaven calmats i just després que el Martí aixafés una caca amb l’anorac i que el Nil es fotés un cop de cap mentre els altres tiraven confetti al bell mig de la plaça (NOTA: que difícil és escombrar confetti al carrer quan fa vent)…

I la festa…un èxit absolut! Tothom s’ho va passar de conya! El Martí i el Nil entre contents, cansats i espitosos…

…i la Mariona i jo…doncs, ens vam adonar que ja que havíem apartat el sofà del menjador perquè els electrons, ai, perdó, els nens i nenes corressin lliurement, potser es podia quedar així. I voilà, amb la rapidesa, obsessió i agonia que em caracteritzen, ja tenim canvi de menjador, i sala, i passadís…i tot en un dia. Ara entenc perquè estic així de fet pols!

2 thoughts on “D’aniversaris i canvis de decoració…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s