Avui.

21 de desembre. Qui m’hauria de dir que un dijous de desembre, al 2017, algú em faria anar a votar per triar una opció que ja havia triat l’1 d’octubre passat. Mai m’hagués cregut que formaria part (per obligació) d’un estat repressor i violent.

Som lliures. O tenim aquesta il·lusió. En qualsevol cas, vull ser lliure. O mantenir la il·lusió.

Vull poder votar de groc. Groc.

Vull poder votar sense que uns partits hagin de posar com a punt del seu programa, treure persones tancades a la presó per com pensen. Presos polítics se’n diu.

Vull poder votar sense pensar que hi ha uns pares que no veuran els seus fills per Nadal.

De fet, tot és més senzill que això. Vull poder votar amb tranquilitat i amb confiança que les coses es faran bé.

En qualsevol cas, vull deixar de formar part d’un estat repressor i violent. A mi que no m’hi comptin. No puc ni vull callar. Vull una República Catalana. Des de zero. Amb les seves coses bones i no tan bones. Vull escollir. Vull que em representi. Sóc i em sento català. Però primer de tot, sóc i em sento persona. Persona catalana…

…ara mateix no em sento ben tractat com a persona. Ni com a català. Jo ja he votat. Estic tranquil. I nerviós. Tot a la vegada. Sóc un oximoron amb potes.

Tossudament alçat. Digne. I perseverant. Així som els catalans. I les catalanes. Salut i República!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s