Tinc tanta al·lèrgia que…

De debò. Aquest any ha estat començar la primavera, i amb una puntualitat britànica, m’ha arribat l’al·lèrgia…

I mira que m’agrada la primavera. Comença a fer solet. Et pots treure la jaqueta. Pots fer el vermut a plaça amb màniga curta. Comences a agafar coloret. D’aquell que queda bé. Del que “enguapeix” a tothom.

L’únic problema és que en el meu cas, tot això vé acompanyat d’ulls vermells i plorosos, que no em rasco perquè sé que si ho faig, moro. També vé acompanyat de mocs i aigua, o aigua i mocs. De kleenex, de nas vermell. De gola seca mentre dormo. D’asma. Quina mala sensació l’ofec. Molt i molt “chunga”. Al·lèrgia, vaja, què us he de dir!

I clar, ara estic en un moment tan àlgid, al·lèrgicament parlant, que no sé ni amb què comparar-ho. M’ajudeu a acabar la frase?

Tinc tanta al·lèrgia que…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s