Calendari d’Advent: dia 15 (l’informe)

Avui hem anat a l’entrevista de primer trimestre, la Mariona i jo. Hem pujat a Fonollosa, a l’escola dels Dracs. I hem parlat amb dues MESTRES. I sí, ho poso amb majúscules, no perquè se m’hagi bloquejat el teclat, sino perquè són MESTRES. Són l’Anna i la Glòria, de l’Escola dels Dracs. Les MESTRES del Nil i del Martí, respectivament.

I ens hem adonat, tot parlant, que tenim, nosaltres, i tenen, els nostres nens, molta sort de tenir dues MESTRES com les que tenen. Estimen la feina i es nota amb la passió com en parlen. I llavors, fan l’informe perfecte. No perquè els meus fills siguin perfectes, ni molt menys, però fan l’informe que sempre he somniat. NOTA: el resum és a la infografia.

I ens hem adonat que són una extensió nostra, de la Mariona i meva. Que compartim valors i formes d’educar. Diem el mateix i de la mateixa manera. No podem estar més contents de l’Escola dels Dracs. No podem estar més contents de l’Anna i la Glòria, les MESTRES. Molt fans de les escoles que, no només no tallen les ales dels seus alumnes, sino que els permeten i ensenyen a volar.

 I ja ens disculpareu els moments d’impaciència i de moviment perpetu-momentani del Martí i del Nil. La Mariona i jo en tenim part de culpa, s’assemblen a nosaltres.

I per acabar, si quan tinguin 10 anys, o 20, o 30, 0 40, o…els anys que siguin, tenen el mateix informe, jo, seré el pare més feliç del món. No demano res més. Que segueixin així. I nosaltres la Mariona i jo, els acompanyarem.

  

Calendari d’Advent: dia 11 (el terror)

Avui toca post terrorífic. Si heu vist la infografia associada estareu llegint aquest post associat. Us ho diré amb poques paraules. Ras i curt. El Nil s’ha inventat un nou nivell de rabieta:

8:00 A.M. El Martí i el Nil a punt de sortir de casa. Avui, a més els acompanyarà l’àvia. Just abans de sortir (justos de temps), el Nil veu com el Martí agafa una bossa amb unes felicitacions que ha fet el dia anterior i que li van demanar a l’escola. El Nil no ho havia de fer. Però se n’adona que ell no porta aquella bossa, com la del Martí. Es tira a terra i es posa a plorar. La conjunció és tremenda. El període refractari emocional del Nil, de per si, ja és llarguet. Avui no tenim ni solució ni temps, així que hauria de sortir de casa, caminant a poder ser, i no arrossegant-se com un cuc, plorant i cridant de tal manera que els veïns deuen haver pensat…vés a saber què deuen haver pensat!. Impossible de raonar-hi. Segrest de l’amígdala en tota regla…

Només he pogut fer una cosa en aquell moment. L’àvia i el Martí ja eren escales avall, i deixar-lo en aquell estat que s’arrossegués per les escales no era una opció. Per tant, l’he agafat, com he pogut, esquivant de tot (imagineu-vos una rabiet de grau 10 de l’Escala de Richter), i ens hem posat tots dos a l’ascensor. Quan hem arribat a baix, seguia igual. L’àvia l’ha agafat. I jo, he tornat a pujar cap amunt. Per sort, havia tancat la porta i havia agafat les claus per poder obrir-la. Només un petit detall….

…amb les presses, he sortit de casa amb “lo puesto”, o més aviat amb “lo quitado”. Això significa que m’he posat a dins de l’ascensor amb samarreta i calçotets…”ahí queda eso”. Per sort, els veïns encara devien dormir, o eren dins de casa i no s’han atrevit a sortir del terrabastall que fèiem. I dic sort, perquè si, a sobre de tot, em troben en calçotets a l’ascensor potser ens fan fora de la comunitat!

  

Calendari d’Advent: dia 10

De vegades em pregunto perquè el Martí i el Nil parlen com parlen. I em pregunto de qui treuen algunes expressions, bensonants i malsonants. I em pregunto com és que parlen d’una manera i no d’una altra. I com ja podeu suposar, són espongetes que es queden amb com parlem els seus pares i mares. I va, i avui pel carrer, sento un pare que etziba la frase que he posat a la infografia. Tan alegrement. Tan inofensiva. Tan absoluta. Tan: sino hi ha tabac, el dia és una merda. I els cervells plàstics dels nostres nens i nenes, anar fent i podant connexions sinàptiques dels seus cervellets.

I que consti que no és un judici. Només una descripció. Però jo, per si de cas, al del bar (fort perquè es sentís), he dit: “Quin dia més bonic amb aquest solet que fa avui”. A veure si compensava una mica el mal dia del pare d’aquell nen. 

Si algun dia em sentiu dir-ne alguna d’aquestes, podeu compensar-ho. Us ho agrairé molt! Apa siau. M’he quedat descansat!

  

Calendari d’Advent: dia 9

De vegades. Només de vegades. De vegades, les coses han de canviar per quedar just com eren abans. Aquells nadals que feien olor de Nadal. Aquelles mandarines al tió. Perquè cagui. I cagui fort. Aquelles cares d’emoció quan el tió se les ha menjat. De vegades, amb les presses, se les menja amb pell i tot!

El Martí i el Nil ho han fet. M’han fet tornar a estimar el Nadal. Just com abans. Exactament. Però diferent. Millor.