Guies per a somniar desperts…

M’encanta el concepte “Somniar Desperts”. M’agrada molt. Molt més que objectiu. Molt més que repte. M’encanta el concepte il.lusionador. Inspirador. M’encanta el fet de quedar parat. Embobat. Imaginant una vida millor. Un futur millor. Una societat millor. Un món millor. O directament, imaginant com puc millorar el meu futur. Millorant el meu futur, espero millorar el dels demés. La gent del meu voltant.

M’encanta “Somniar Desperts” pel fet de la llibertat que dóna. De ser creatiu. De treure filtres. Creences limitants. Personals. Sistèmiques. Socials. Culturals. M’encanta. 

Sóc molt fan de “Somniar Desperts” vs “Viure Adormits. M’encanta el concepte “VIURE DE SOBRES”…

I els llibres. Els llibres són una Guia per a somniar desperts. Per no perdre’ns. Per triar el nostre camí. Per aprendre. Per ser millors. Per ser més feliços.

Avui, en el post Post Sant Jordi, havia de parlar de llibres, perquè toca i perquè vull i perquè sóc molt fan de “Somniar Despert”. I els llibres m’hi ajuden. Molt. Martí i Nil, repasseu aquest post de 24/04/2017 per recordar-ho. Sempre. En tot moment. Aquí us el deixo…

Un conte a mida…

Ja és tradició que, cada any dono alguna volta, o volta i mitja, al tradicional conte de Sant Jordi quan ens acostem al 23 d’abril. Aquest any, no he volgut donar-li més voltes. Aquest any he preferit que siguis tu qui li dóna la volta, i així, que cadascú de vosaltres se’l pugui fer a mida. Podeu agafar qualsevol dels ingredients que he posat a la infografia, en la mesura que volgueu i/o preferiu i us inventeu un conte. Creativitat al poder. El més original possible. Podeu utilitzar totes les paraules o una de sola. Sou lliures. 

Ah…i si us l’inventeu…expliqueu-me’l. Feu-me un comentari al blog. O al Facebook. O Linkedin. O em truqueu. El que volgueu. Aquest any podem donar més voltes que mai al conte de Sant Jordi. Som-hi! 

De debò que em passa pel cap…

De vegades, hi ha dies que em despullo. El blog ho té això. És un lloc públic on em penso que parlo en privat. Amb mi mateix. Com si fos un diari (que no he tingut mai). I em despullo. De l’ànima. Els pensaments més bons, i els més dolents. Allò que em cou i allò que em neguiteja. I de vegades, només de vegades, em venen aquests pensaments al cap. Deu ser que és una setmana tonta. Curta. Que vinc d’acabar un curs on hem treballat la reconnexió amb els propis valors. És la riquesa de fer de formador, que cada dia aprenc un munt de coses i connecto i (re)connecto. Amb l’essència. I quan tens fills, part de la teva (la meva) essència són ells. El Martí i el Nil. I llavors em poso tonto.

Resolució de Conflictes (NIVELL PRO)

Avui toca post de Resolució de conflictes. Perquè? Perquè em vé de gust. I a més, perquè si tens fills, van a l’escola i es relacionen amb altres nens i nenes, hi ha conflictes. Aquesta és una veritat universal i absoluta, un aforisme. I és per això, que de ben petits, els nostres fills ja aprenen a resoldre’ls. A la seva manera. I el Nil, té una manera particular de resoldre’ls. Mireu mireu la foto adjunta!

Què (no) tenen en comú les empreses amb les aules de P3?

Si hi ha alguna cosa que m’agrada per sobre de tot de fer formacions, tallers i xerrades, és que cada vegada que acabo una sessió, he après, recordat o (re)après un munt de coses!

Avui li ha tocat el rebre a l’Estratègia creativa de Walt Disney. Estic fent un curs a una empresa, de PNL i avui, hem treball l’estratègia de Walt Disney tal i com la va modelar Robert Dilts. I m’he adonat de vàries coses. Però una de les més importants és que, tan important és el pensament somniador, com el pensament realista, com el pensament crític. Hauríem d’aprendre a tenir espais dels 3 tipus. I sabeu una cosa? Les empreses estan plenes d’espais realistes i crítics, amb taules endreçades, colors neutres i cares serioses i professionals. No em malinterpreteu, són espais molt útils per prendre decisions i filtrar…

…però us adoneu dels espais que fan més falta? Doncs sí…espais per somniar. Espais per crear. Espais per innovar. I en cap cas poden ser la taula amb l’ordinador i papers tan realistes, ni les sales de reunions tan crítiques. Han de ser uns espais físics diferents, creats amb l’objectiu que la gent hi somniï. Quan les empreses canviïn el paradigma que la gent que somnia perd el temps pel de que quan la gent somnia està imaginant un futur millor (per a l’empresa, és clar), començarem a veure espais per somniar. I la gent, (re)aprendrem a somniar. De forma seriosa. I crítica.

Les empreses haurien de tenir espais semblants a les classes de P3.

“Click”…

“Click”. En un món on, cada vegada més, es premia el fer, l’acció, el moure’s, el sortir de zones de comfort…el moviment, en resum; jo, cada vegada més, estic a favor de parar i pensar. Hem de crear els nostres espais de pensament, (Re)Thinking spaces. Deixar de fer, de vegades, parar i pensar, per després fer, però millor. Hem de tenir els nostres espais i temps de no fer. Per nosaltres mateixos. Sense culpa. Sense remordiment. Espais de pensament. Espais de repensament. Sinó parem i ens donem permís per pensar, seguirem fent les coses que fem sempre. Per rutina. Per hàbit. Per mandra de canviar.

Jo vull aquests espais pel Martí i el Nil. Espais per fer “click”.

“Click”. Els espais d’educació. Els espais de formació. Els espais d’aprenentatge. Han de ser això. Espais de Repensar. Per fer les coses de forma diferent. Les formacions han de ser espais on la gent poguem fer “click”. Un “click” que, després, ens serveixi per fer el canvi que desitgem. Només. Només. Només…després de (re)pensar per a què volem canviar. I el canvi, llavors, serà per sempre. O fins que fem un altre “click”…