Què (no) tenen en comú les empreses amb les aules de P3?

Si hi ha alguna cosa que m’agrada per sobre de tot de fer formacions, tallers i xerrades, és que cada vegada que acabo una sessió, he après, recordat o (re)après un munt de coses!

Avui li ha tocat el rebre a l’Estratègia creativa de Walt Disney. Estic fent un curs a una empresa, de PNL i avui, hem treball l’estratègia de Walt Disney tal i com la va modelar Robert Dilts. I m’he adonat de vàries coses. Però una de les més importants és que, tan important és el pensament somniador, com el pensament realista, com el pensament crític. Hauríem d’aprendre a tenir espais dels 3 tipus. I sabeu una cosa? Les empreses estan plenes d’espais realistes i crítics, amb taules endreçades, colors neutres i cares serioses i professionals. No em malinterpreteu, són espais molt útils per prendre decisions i filtrar…

…però us adoneu dels espais que fan més falta? Doncs sí…espais per somniar. Espais per crear. Espais per innovar. I en cap cas poden ser la taula amb l’ordinador i papers tan realistes, ni les sales de reunions tan crítiques. Han de ser uns espais físics diferents, creats amb l’objectiu que la gent hi somniï. Quan les empreses canviïn el paradigma que la gent que somnia perd el temps pel de que quan la gent somnia està imaginant un futur millor (per a l’empresa, és clar), començarem a veure espais per somniar. I la gent, (re)aprendrem a somniar. De forma seriosa. I crítica.

Les empreses haurien de tenir espais semblants a les classes de P3.

“Click”…

“Click”. En un món on, cada vegada més, es premia el fer, l’acció, el moure’s, el sortir de zones de comfort…el moviment, en resum; jo, cada vegada més, estic a favor de parar i pensar. Hem de crear els nostres espais de pensament, (Re)Thinking spaces. Deixar de fer, de vegades, parar i pensar, per després fer, però millor. Hem de tenir els nostres espais i temps de no fer. Per nosaltres mateixos. Sense culpa. Sense remordiment. Espais de pensament. Espais de repensament. Sinó parem i ens donem permís per pensar, seguirem fent les coses que fem sempre. Per rutina. Per hàbit. Per mandra de canviar.

Jo vull aquests espais pel Martí i el Nil. Espais per fer “click”.

“Click”. Els espais d’educació. Els espais de formació. Els espais d’aprenentatge. Han de ser això. Espais de Repensar. Per fer les coses de forma diferent. Les formacions han de ser espais on la gent poguem fer “click”. Un “click” que, després, ens serveixi per fer el canvi que desitgem. Només. Només. Només…després de (re)pensar per a què volem canviar. I el canvi, llavors, serà per sempre. O fins que fem un altre “click”…

Un artistassu!

Avui al matí he fet un “teaser” a les xarxes socials. A veure si creava una miqueta d’expectació pel post d’avui. He penjat una foto d’un quadre que també penjaré al post. La gràcia d’anar a una escola, la de Fonollosa, l’Escola dels Dracs, una escola que dóna molta importància a les arts, és que, de vegades, els meus fills, ja sigui el Martí o el Nil, ens donen algunes sorpreses artístiques…

El cas, és que l’altre dia, en aquest cas, el Nil, va pintar un quadre (el que hi ha just a sota d’aquestes ratlles), va venir a la cuina, i ens va dir: “Papes, mireu, un Ramon Casas”. No seré jo qui digui si és millor o pitjor que un Ramon Casas original. De fet, crec que tira més cap a l’expressionisme abstracte, però em va fer gràcia com ens el va vendre. Molt mono…

…Però el post no va d’això. Fixeu-vos amb el quadre? Hi veieu alguna cosa extranya? No? Doncs jo tampoc!


La qüestió és que em va dir que el pengés. Jo, em vaig fixar amb les lletres escrites, que es llegissin bé, i el vaig penjar. Doncs bé, l’altre dia arriba el Nil. Mira el quadre. I es posa a plorar desconsoladament. “Buaaaaaaaa, buaaaaaaaaaaa”. I jo que li dic: 

– Nil, què et passa? I ell em contesta…

– Que has penjat el quadre del revés!!!!!! Que no ho veus que l’illa està de cap per avall?????

Gairebé em desmaio!!!!! El Nil fa un quadre abstracte. Jo no el pillo. I s’indigna perquè li penjo al revés. Gairebé em moro de riure. Però vaig pensar que era un crack. Amb les idees clares. Força assertiu. I després li vaig dir que m’expliqués el quadre. Ho va fer. El vaig entendre, i li vaig donar la volta!

El que deia. Un artistassu!!!!!!!