Present/Futur.

Potser obsessionat amb Black Mirror i el seu malrollístic futur distòpic, fa dies que penso en com viuran el Martí i el Nil d’aquí a uns anys. I pensant pensant, m’he adonat que si el món que viuen és cada vegada més digital i el consum de notícies i informació vé de les xarxes socials i contingut creat per la intel.ligència creativa, cada vegada més hauran de tenir l’habilitat de moure’s-hi i de, sobretot, discernir si la informació que consumeixen, és certa o no. Per tant, una de les competències més necessàries en el present/futur és/serà el Pensament Crític. Comencem a utilitzar-lo? N’aprenem?

Primera actuació a les xxss i whatsapp. Primer aprenentatge. Abans de compartir contingut comprova 3 coses:

1 – La informació és certa o és falsa

2 – El contingut és bo o és perjudicial

3 – La font és confiable o és qüestionable.

Si dubtes, no allarguis la cadena. En cas de dubte, para-la. És una responsabilitat individual. Crear contingut i compartir contingut. No és el mateix, però té el mateix resultat.

Anuncis

Groc.

Dijous vaig a votar. Aniré de groc. Pot ser que el llaç ens el facin treure, però a veure si em fan treure pantalons, samarreta i anorac. A veure. Tossudament alçat. Tossudament groc. Perquè això que passa no és normal. Aquestes eleccions no són normals. Aniré de groc. Tot. T’hi apuntes?

Desitjos grocs pel 2018.

Avui, una llista de desitjos en format descarregable. Us els podeu copiar. Compartir. Fer vostres. El que volgueu. Escampeu-los. Que corri el color groc. Fins que no faci falta el color groc. Bones Festes. Bon Nadal. Bon any 2018. Bonics. Boniques.

 

La curiositat va matar el gat, i va reviure la persona…

Alguna vegada m’haureu sentit a dir que un dels valors que em mouen, un dels més importants per a mi, és la curiositat. Doncs avui em repeteixo. Vull que el Martí i el Nil no perdin aquest valor. Per altra banda, natural en els nens i nenes des de que neixen. I si algun dia l’abandonen, els el recordaré. En faré una enganxina si cal. O un pòster. O un tattoo, que és un regal per a tota la vida, “pa lo bueno y pa lo malo”. O…el que sigui. La curiositat et porta a obrir la ment, a conèixer llocs nous, persones noves, feines noves, mètodes nous. La curiositat et fa viure. Et reviu si cal.

Hi ha 3 edats, la cronològica, la biològica i la mental. La cronològica és un conveni. L’aniversari. És la data de caducitat del nostre cos. La biològica la podem cuidar alimentant-nos bé, fent exercici, rient,…, tot i que part la tenim a la genètica (Només cal mirar al meu cap per sota de les gorres que porto). Però la mental, ai la mental! Aquesta és totalment subjectiva. Pots tenir 70 anys biològics, 80 de cronològics i 20 de mentals. Les combinacions són infinites, però l’única edat que depèn exclusivament de nosaltres, és aquesta última. I depèn, en gran part, de la curiositat. De les ganes de seguir aprenent. De les persones. De les coses. Dels llibres. De la vida. Cada dia és nou. Per estrenar. Cada moment és nou. Per estrenar. La curiositat. El meu mantra. Sí, la curiositat va matar el gat, però la curiositat reviu les persones. O les fa viure. Compartiu la foto adjunta i feu-la córrer. A veure si els curiosos del món convencem els que no ho són. La responsabilitat és nostra. Jo, començo la cadena!

Qüestió d’autoestima.

Si és qüestió d’autoestima, de vegades, els nostres fills ens poden sorprendre. És molt important per a ser feliç tenir una bona autoestima. Ni poca ni exagerada. L’autoestima nivell Cristiano Ronaldo, em refereixo. El donant d’autoestima. No cal. La mesura justa. Aquella que em permet estimar-me tant com als demés. La que fa que s’equilibri el respecte i l’autorespecte. No és egoïsme, és autoestima. Hem d’estar bé per donar el millor de nosaltres mateixos/es. Ser feliços i provocar felicitat. Anclatges de felicitat en moviment en dic jo. Un invent. Un concepte. Hem de convertir-nos en persones que quan la gent ens trobi, tingui ganes de parlar amb nosaltres. Que canviïn de vorera per venir-nos a saludar, i no pas que canviïn de vorera per evitar-nos. L’autoestima. Que important…

I el Martí, de vegades, en té. Molta. Tanta com per dir el següent. Té autoestima. I gràcia. Molta gràcia.

Ciutats inclusives amb els nostres fills i filles.

3 idees per a fer ciutats amigables amb els nens. Les 3 R. El que hem de fer és mirar-nos-les amb els seus ulls. Connectar amb el nostre nen o nena interiors. La resta vindrà sola. El dijous explicaré cada una de les Rs. És un teaser això, oi? O un trailer? Aix, no ho sé!