La intel.ligència digital.

En un món canviant. Bé, canviant canviant, no. En un món que es transforma diàriament, no tot evoluciona o es transforma a la mateixa velocitat. I el món digital. El "mal dit" món virtual es transforma més ràpid que la resta. De fet, no ha transformat les nostres vides, les està revolucionant…

…De formes de treballar.
…De formes de pensar.
…De formes de comunicar-nos.
…De formes de col.laborar.

I hi ha gent que se'n surt millor que d'altre. I és aquí on ha sorgit un concepte, el d'intel.ligència digital. Fes una ullada aquí. No et faré un resum de tot el que diu. Només vull dir que si fins ara havíem de tenir en compte, no només la intel.ligència de les persones tal i com ha postulat Howard Gardner amb la seva Teoria de les 8 Intel.ligències Múltiples, més la Pedagògica i Espiritual, que les té en estudi, sino les habilitats per moure'ns en entorns digitals; ara va i surt un nou concepte…la Intel.ligència Digital.

Pares, mares, mestres, formadors, formadores, educadors, educadores…hem de treballar-la. Hem de ser capaços d'acompanyar els joves, fills, filles, adolescents, alumnes a fer un ús més intel.ligent de les xarxes socials. Des del profund respecte. I per fer això, nosaltres hem de ser els primers de solucionar aquest gap, aquestes mancances, aquest pensar que si saben utilitzar instagram o snapchat, ja tenen les destreses per utilitzar-lo correctament. Una cosa és tenir l'habilitat tècnica d'ús, i l'altre fer-ne un ús responsable.

Ens ha agafat a contrapeu. No ens sentim còmodes acompanyant perquè no sabem com acompanyar. Perquè no coneixem les eines. Ni la comunicació digital. Ni…

I també és veritat que, com a concepte, hi ha gent que posseeix més o menys intel.ligència digital. Com que ja sabem tots i totes que la intel.ligència és dinàmica. Entrenem-la. Entrenem-nos a acompanyar. Perdem-hi la por.

M'agrada tant aquest concepte, que quan el vaig veure i llegir, vaig pensar que havia de fer una xerrada per poder il.lusionar i provocar una transformació en la manera de pensar dels adults com a acompanyants i dels adolescents com a acompanyats. Posem-nos-hi tots plegats. No fem tard.

Són tan monus (Petit joc visual)…

Tan monus.

Tan innocents.

Tan sincers.

Són les Personetes Creatives. Les que m’impulsen a escriure des de fa gairebé 5 anys.

Tan imprevisibles.

Tan creatius.

Tan tot.

El Martí i el Nil canten cançons. Els encanten. Tan poden estar cantant “We’re not gonna take it” com “Despacito”.

Tan eclèctics.

Tan presents.

Tan directes.

I quan hi ha alguna lletra que no saben o no relacionen amb el seu particular món creatiu, s’inventen paraules. Sort n’hi ha. Gràcies a Déu, que diria algú. Tot arribarà.

Són tan monus. Mira la foto adjunta i troba la paraula errònia.

Moments…

Hi ha moments. Moments que et fan prendre consciència. Molts. Només hem d’estar-hi presents. Perquè no ens passin de llarg. Aprenentatges passius o actius. Que busques o et venen. De vegades surts a passar-t’ho bé i tornes amb el bon moment i el (re)aprenentatge. De vegades te’n vas a un concert d’Aerosmith i tornes pensant que hi ha gent que se’n surt. Hi ha gent que viu en el seu Element. I l’encomanen. I te n’adones que quan estàs a l’Element, tens l’actitud, l’energia i la il·lusió per fer el que hagis de fer. 

Després de sentir Dream on i de veure l’espectacle que munten 6 persones que passen els 60 anys i estan a punt de complir-ne 70 (Steven Tyler els fa l’any vinent), et sents capaç de fer el que sigui. Per exemple, dormir 5 hores després de 12 hores dempeus i anar a BCN amb cotxe a fer 10 hores de classe. Coses de l’Element. Ja m’entenc. Ja m’entens. Espero.

I aquesta passió és la que vull transmetre al Martí i al Nil. Fer-ne un Aerosmith en diré a partir d’ara.

Idees per a ser més creatiu. O més. O molt més…

 Ser pare. 

Fer de pare. 

Tenir fills.

Escoltar-los. 

Sense filtres. 

Ser creatiu. 

Ser més creatiu. 

Els nens ens guanyen de pallissa. 

Si vols ser més creatiu ho tens fàcil: “Surt del teu mapa i agafa el dels teus fills. Viatjaràs. Molt amunt. Sense oxigen. I sense cordes. I des de tan amunt es veuen coses que no pots veure quan toques de peus a terra. És així de senzill. Així de complicat.”