Encreuant mots.

Porto dies parlant i parlant i parlant i parlant de política. Avui, per distreure’ns una mica, m’he currat uns mots encreuats. Espero que hi passeu una bona estona!

HORITZONTALS

1. Que diu que aplicaran el 155 i la solució és a la mateixa frase. DUI al revés.

2. La cinquena vocal. La DUI no fa por.

3. La DUI es queda, només, la novena de l’alfabet català. Mètode anticonceptiu desordenat femení que dóna molta llibertat quan es fa servir.

4. Duia sense la primera de l’alfabet. Houdini fent màgia, amaga les tres lletres que necessites. La quarta, la tercera i la cinquena, per aquest ordre.

5. Donaré Una Idea: agafa la primera de cadascuna. La DUI no fa por. El Peret deia que si eres un “borriquito” no la sabies.

6. Dos, Un, I…com la idea de la fila 5. Després de la vocal o. Si la fas majúscula vol dir 1 en números romans.

7. La Soraya quan es fa mal parlant de la independència, en català. Acrònim de Declaració Unilateral d’Independència. A, B, C i…

8. Un palet. 500 en números romans. Directament Us Intimidem és l’acrònim utilitzat per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per evitar el dret d’expressió.

9. El número 1 escrit. Uneix dues frases.

10. El duimenge vam fer història…o va ser diumenge? En què dec estar pensant!

VERTICALS

A. Ui, ui, ui que m’he descuidat una d. “Gran amic” en italià que fabrica hardware lliure, sense el riu italià que el custodia pel davant i pel darrera. Pels romans, la meitat de 1000.

B. Un pont del revés. Que duri o no, dependrà de si perd una r. Una ferradura.

C. M’he aprimat tant que m’he quedat com un fideu. iu na mbecilitat darrera d’una altra el sr. Rajoy i, dels nervis, m’he descuidat la primera de les tres primeres. Presentaràs, oferiràs (una prova, una raó, un argument) amb el germà de la Rosa Maria Sardà del revés per darrera i per davant.

D. Polític d’Unió resident a l’Hotel Ritz de Madrid a les bones èpoques després de perdre un film d’Akira Kurosawa i la província de ponent de la nostra nació. Pels romans, el doble de 250.

E. El Puigdemont les porta dins seu, desordenades, i separades per l’acrònim d’una lletra de casa seva. Una u.

F. Una i. Una altra i. Les tres lletres més esperades pels i per les cupaires.

G. Se m’acaben les idees, una altra u.

H. Una o mig desinflada. Duien, diuen, que les porta al principi. Un somriure de costat.

I. Endevinalla: no és ni a, ni e, ni i, ni o. Si agafes la primera d’una i la poses al mig de la matrícula d’Alemanya i d’Itàlia trobaràs les 3 últimes lletres d’aquests mots encreuats d’avui.

J. Si sumes les dues de la columna, fan 2 (en números romans).

Si t’ha agradat comparteix-lo, que m’ha costat un ou!

Anuncis

12 mesos, 12 aprenentatges…

A finals del mes de juliol, just quan començava vacances, estava mirant videos TED, cosa que faig sovint, i anava passant de l’App de TED a YouTube. Per casualitat/causalitat va aparèixer davant meu la xerrada The first 20 hours-How to learn anything. I jo, que sóc curiós de mena, me la vaig mirar. Em va fascinar. De vegades trobes continguts que et fan un “clic”. Aquest en va ser un…

A mi m’agrada molt aprendre. No me’n canso. La curiositat és un dels valors que més em mouen i defineixen. Jo no sé si la curiositat va matar el gat, però segur que era molt feliç mentre jugava encuriosit. La xerrada (no faré SPOILERS perquè vull que la mireu) parla de la diferència entre la teoria de les 10.000 hores per aconseguir dominar una disciplina i la seva teoria de les 20 hores per ser suficient en algun aprenentatge. Vé a ser una mica sortir de la pressió de ser excel·lent en tot allò que fem i poder ser lliures i feliços aprenent alguna cosa només pel fet d’aprendre. La diversió com a emoció. 20 hores per aprendre coses noves. Que ens facin sentir vius. Tot allò que ens hem dit alguna vegada: “M’agradaria saber fer això però no tinc temps”. O encara pitjor, no fer-ho per la por de no arribar a ser prou bons o bones.

Doncs a mi la xerrada em va marcar i vaig decidir aplicar-la a la meva vida. Vaig decidir començar a aprendre coses noves. I, si pot ser, que no tinguin a veure amb el meu dia a dia. Coses diferents. D’aquelles que em rondaven pel cap de fa temps. O noves.

M’he aplicat la teoria una mica a la meva manera. Són “12 mesos, 12 aprenentatges”. Segons l’autor, en un mes, comptant 20 dies hàbils i 1 hora al dia, n’hi ha prou. Així ho faré…

…vaig començar l’agost aprenent a fer el cub de Rubik (beneït Youtube), que ja feia temps que em rondava pel cap i seguim el setembre amb…

…tocar la guitarra. Ja sé que 20 horetes són poques, però tampoc em vull convertir en l’Steve Vai. Només rascar una miqueta i poder cantar i tocar unes quantes cançonetes. “Chasing cars” de Snow Patrol és la primera. La segona és petició del Martí…”Despacito”. A veure com me’n surto!

Aprendre. Divertir-se. Sentir-se viu. Exercitar el cervell. Sorpresa. Novetats. Viure de sobres. I que el Martí i el Nil em donin idees per aprendre. I que ells també s’hi apuntin. Us hi apunteu? Jo me’n vaig a practicar…refotuda guitarra!

La intel.ligència digital.

En un món canviant. Bé, canviant canviant, no. En un món que es transforma diàriament, no tot evoluciona o es transforma a la mateixa velocitat. I el món digital. El "mal dit" món virtual es transforma més ràpid que la resta. De fet, no ha transformat les nostres vides, les està revolucionant…

…De formes de treballar.
…De formes de pensar.
…De formes de comunicar-nos.
…De formes de col.laborar.

I hi ha gent que se'n surt millor que d'altre. I és aquí on ha sorgit un concepte, el d'intel.ligència digital. Fes una ullada aquí. No et faré un resum de tot el que diu. Només vull dir que si fins ara havíem de tenir en compte, no només la intel.ligència de les persones tal i com ha postulat Howard Gardner amb la seva Teoria de les 8 Intel.ligències Múltiples, més la Pedagògica i Espiritual, que les té en estudi, sino les habilitats per moure'ns en entorns digitals; ara va i surt un nou concepte…la Intel.ligència Digital.

Pares, mares, mestres, formadors, formadores, educadors, educadores…hem de treballar-la. Hem de ser capaços d'acompanyar els joves, fills, filles, adolescents, alumnes a fer un ús més intel.ligent de les xarxes socials. Des del profund respecte. I per fer això, nosaltres hem de ser els primers de solucionar aquest gap, aquestes mancances, aquest pensar que si saben utilitzar instagram o snapchat, ja tenen les destreses per utilitzar-lo correctament. Una cosa és tenir l'habilitat tècnica d'ús, i l'altre fer-ne un ús responsable.

Ens ha agafat a contrapeu. No ens sentim còmodes acompanyant perquè no sabem com acompanyar. Perquè no coneixem les eines. Ni la comunicació digital. Ni…

I també és veritat que, com a concepte, hi ha gent que posseeix més o menys intel.ligència digital. Com que ja sabem tots i totes que la intel.ligència és dinàmica. Entrenem-la. Entrenem-nos a acompanyar. Perdem-hi la por.

M'agrada tant aquest concepte, que quan el vaig veure i llegir, vaig pensar que havia de fer una xerrada per poder il.lusionar i provocar una transformació en la manera de pensar dels adults com a acompanyants i dels adolescents com a acompanyats. Posem-nos-hi tots plegats. No fem tard.

Són tan monus (Petit joc visual)…

Tan monus.

Tan innocents.

Tan sincers.

Són les Personetes Creatives. Les que m’impulsen a escriure des de fa gairebé 5 anys.

Tan imprevisibles.

Tan creatius.

Tan tot.

El Martí i el Nil canten cançons. Els encanten. Tan poden estar cantant “We’re not gonna take it” com “Despacito”.

Tan eclèctics.

Tan presents.

Tan directes.

I quan hi ha alguna lletra que no saben o no relacionen amb el seu particular món creatiu, s’inventen paraules. Sort n’hi ha. Gràcies a Déu, que diria algú. Tot arribarà.

Són tan monus. Mira la foto adjunta i troba la paraula errònia.

Moments…

Hi ha moments. Moments que et fan prendre consciència. Molts. Només hem d’estar-hi presents. Perquè no ens passin de llarg. Aprenentatges passius o actius. Que busques o et venen. De vegades surts a passar-t’ho bé i tornes amb el bon moment i el (re)aprenentatge. De vegades te’n vas a un concert d’Aerosmith i tornes pensant que hi ha gent que se’n surt. Hi ha gent que viu en el seu Element. I l’encomanen. I te n’adones que quan estàs a l’Element, tens l’actitud, l’energia i la il·lusió per fer el que hagis de fer. 

Després de sentir Dream on i de veure l’espectacle que munten 6 persones que passen els 60 anys i estan a punt de complir-ne 70 (Steven Tyler els fa l’any vinent), et sents capaç de fer el que sigui. Per exemple, dormir 5 hores després de 12 hores dempeus i anar a BCN amb cotxe a fer 10 hores de classe. Coses de l’Element. Ja m’entenc. Ja m’entens. Espero.

I aquesta passió és la que vull transmetre al Martí i al Nil. Fer-ne un Aerosmith en diré a partir d’ara.

Idees per a ser més creatiu. O més. O molt més…

 Ser pare. 

Fer de pare. 

Tenir fills.

Escoltar-los. 

Sense filtres. 

Ser creatiu. 

Ser més creatiu. 

Els nens ens guanyen de pallissa. 

Si vols ser més creatiu ho tens fàcil: “Surt del teu mapa i agafa el dels teus fills. Viatjaràs. Molt amunt. Sense oxigen. I sense cordes. I des de tan amunt es veuen coses que no pots veure quan toques de peus a terra. És així de senzill. Així de complicat.”