Ha donat molt de joc.

Te’n vas un dia a l’IKEA i mentre amuntegues cartrons per llençar, arriben el Martí i el Nil i et diuen: “No, papa, puc agafar alguns cartrons”. I jo: “Sí, i tant”. I es posen a pintar, i a dibuixar…a crear, sense parar.

I fan un “posa-bolis”.

I fan unes “ulleres per gravar fotos i videos”. Brutals. I el Martí, per enrecordar-se del que grava, li posa número i ho apunta al costat de les ulleres. És la seva targeta de memòria particular. I el Nil em grava un video. I em tira unes fotos. I les posen a carregar. És el que veuen a casa, què hi vols fer!

I el Martí fa el seu dibuix estrella. “El pòster de les bèsties”. Es passa tota la tarda de muntatge de mobles dibuixant monstres. I me’ls ensenya. I a la Mariona. I me’ls explica. I se’n va a dormir. I l’endemà al matí, segueix. No vol esmorzar fins que no acabi. Esmorza a les 12 hores. Treballa sense parar. Li encanta. I bo i dinant, m’explica que potser en podríem fer alguna cosa més. Li dic que sí. Potser una pel.li. S’emociona. M’emociono. En tria (i ens en fa triar) alguns de bons. La resta són dolents. S’enfrontaran. “Scary monsters” es dirà. Ens emocionem. Al cap i a la fi són Les Personetes Creatives. Han de fer honor al seu blog. I avui, i, sobretot el Martí, li ha fet honor. En majúscules.

Anuncis

La curiositat va matar el gat, i va reviure la persona…

Alguna vegada m’haureu sentit a dir que un dels valors que em mouen, un dels més importants per a mi, és la curiositat. Doncs avui em repeteixo. Vull que el Martí i el Nil no perdin aquest valor. Per altra banda, natural en els nens i nenes des de que neixen. I si algun dia l’abandonen, els el recordaré. En faré una enganxina si cal. O un pòster. O un tattoo, que és un regal per a tota la vida, “pa lo bueno y pa lo malo”. O…el que sigui. La curiositat et porta a obrir la ment, a conèixer llocs nous, persones noves, feines noves, mètodes nous. La curiositat et fa viure. Et reviu si cal.

Hi ha 3 edats, la cronològica, la biològica i la mental. La cronològica és un conveni. L’aniversari. És la data de caducitat del nostre cos. La biològica la podem cuidar alimentant-nos bé, fent exercici, rient,…, tot i que part la tenim a la genètica (Només cal mirar al meu cap per sota de les gorres que porto). Però la mental, ai la mental! Aquesta és totalment subjectiva. Pots tenir 70 anys biològics, 80 de cronològics i 20 de mentals. Les combinacions són infinites, però l’única edat que depèn exclusivament de nosaltres, és aquesta última. I depèn, en gran part, de la curiositat. De les ganes de seguir aprenent. De les persones. De les coses. Dels llibres. De la vida. Cada dia és nou. Per estrenar. Cada moment és nou. Per estrenar. La curiositat. El meu mantra. Sí, la curiositat va matar el gat, però la curiositat reviu les persones. O les fa viure. Compartiu la foto adjunta i feu-la córrer. A veure si els curiosos del món convencem els que no ho són. La responsabilitat és nostra. Jo, començo la cadena!

Qüestió d’autoestima.

Si és qüestió d’autoestima, de vegades, els nostres fills ens poden sorprendre. És molt important per a ser feliç tenir una bona autoestima. Ni poca ni exagerada. L’autoestima nivell Cristiano Ronaldo, em refereixo. El donant d’autoestima. No cal. La mesura justa. Aquella que em permet estimar-me tant com als demés. La que fa que s’equilibri el respecte i l’autorespecte. No és egoïsme, és autoestima. Hem d’estar bé per donar el millor de nosaltres mateixos/es. Ser feliços i provocar felicitat. Anclatges de felicitat en moviment en dic jo. Un invent. Un concepte. Hem de convertir-nos en persones que quan la gent ens trobi, tingui ganes de parlar amb nosaltres. Que canviïn de vorera per venir-nos a saludar, i no pas que canviïn de vorera per evitar-nos. L’autoestima. Que important…

I el Martí, de vegades, en té. Molta. Tanta com per dir el següent. Té autoestima. I gràcia. Molta gràcia.

Ciutats inclusives amb els nostres fills i filles.

3 idees per a fer ciutats amigables amb els nens. Les 3 R. El que hem de fer és mirar-nos-les amb els seus ulls. Connectar amb el nostre nen o nena interiors. La resta vindrà sola. El dijous explicaré cada una de les Rs. És un teaser això, oi? O un trailer? Aix, no ho sé!

Dues paraules. Una imatge.

Avui la demostració que, de vegades, dues paraules poden tenir un mateix significat. O que dues paraules descriuen el mateix. El cas d’avui és caos i diversió. Segons el meu mapa i segons el mapa dels meus fills. Diumenge a la tarda vaig veure el panorama i vaig pensar: “OMG quin caos” i ells van pensar: “WTF quanta diversió”. Noteu l’actitud d’ells. Sembla la portada d’un disc de House of Pain. Actitud amb majúscules. Dues cares de la mateixa moneda. Dos punts de vista. A què em recordarà tot això.

Apa, Salut i República!

Encreuant mots.

Porto dies parlant i parlant i parlant i parlant de política. Avui, per distreure’ns una mica, m’he currat uns mots encreuats. Espero que hi passeu una bona estona!

HORITZONTALS

1. Que diu que aplicaran el 155 i la solució és a la mateixa frase. DUI al revés.

2. La cinquena vocal. La DUI no fa por.

3. La DUI es queda, només, la novena de l’alfabet català. Mètode anticonceptiu desordenat femení que dóna molta llibertat quan es fa servir.

4. Duia sense la primera de l’alfabet. Houdini fent màgia, amaga les tres lletres que necessites. La quarta, la tercera i la cinquena, per aquest ordre.

5. Donaré Una Idea: agafa la primera de cadascuna. La DUI no fa por. El Peret deia que si eres un “borriquito” no la sabies.

6. Dos, Un, I…com la idea de la fila 5. Després de la vocal o. Si la fas majúscula vol dir 1 en números romans.

7. La Soraya quan es fa mal parlant de la independència, en català. Acrònim de Declaració Unilateral d’Independència. A, B, C i…

8. Un palet. 500 en números romans. Directament Us Intimidem és l’acrònim utilitzat per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per evitar el dret d’expressió.

9. El número 1 escrit. Uneix dues frases.

10. El duimenge vam fer història…o va ser diumenge? En què dec estar pensant!

VERTICALS

A. Ui, ui, ui que m’he descuidat una d. “Gran amic” en italià que fabrica hardware lliure, sense el riu italià que el custodia pel davant i pel darrera. Pels romans, la meitat de 1000.

B. Un pont del revés. Que duri o no, dependrà de si perd una r. Una ferradura.

C. M’he aprimat tant que m’he quedat com un fideu. iu na mbecilitat darrera d’una altra el sr. Rajoy i, dels nervis, m’he descuidat la primera de les tres primeres. Presentaràs, oferiràs (una prova, una raó, un argument) amb el germà de la Rosa Maria Sardà del revés per darrera i per davant.

D. Polític d’Unió resident a l’Hotel Ritz de Madrid a les bones èpoques després de perdre un film d’Akira Kurosawa i la província de ponent de la nostra nació. Pels romans, el doble de 250.

E. El Puigdemont les porta dins seu, desordenades, i separades per l’acrònim d’una lletra de casa seva. Una u.

F. Una i. Una altra i. Les tres lletres més esperades pels i per les cupaires.

G. Se m’acaben les idees, una altra u.

H. Una o mig desinflada. Duien, diuen, que les porta al principi. Un somriure de costat.

I. Endevinalla: no és ni a, ni e, ni i, ni o. Si agafes la primera d’una i la poses al mig de la matrícula d’Alemanya i d’Itàlia trobaràs les 3 últimes lletres d’aquests mots encreuats d’avui.

J. Si sumes les dues de la columna, fan 2 (en números romans).

Si t’ha agradat comparteix-lo, que m’ha costat un ou!

12 mesos, 12 aprenentatges…

A finals del mes de juliol, just quan començava vacances, estava mirant videos TED, cosa que faig sovint, i anava passant de l’App de TED a YouTube. Per casualitat/causalitat va aparèixer davant meu la xerrada The first 20 hours-How to learn anything. I jo, que sóc curiós de mena, me la vaig mirar. Em va fascinar. De vegades trobes continguts que et fan un “clic”. Aquest en va ser un…

A mi m’agrada molt aprendre. No me’n canso. La curiositat és un dels valors que més em mouen i defineixen. Jo no sé si la curiositat va matar el gat, però segur que era molt feliç mentre jugava encuriosit. La xerrada (no faré SPOILERS perquè vull que la mireu) parla de la diferència entre la teoria de les 10.000 hores per aconseguir dominar una disciplina i la seva teoria de les 20 hores per ser suficient en algun aprenentatge. Vé a ser una mica sortir de la pressió de ser excel·lent en tot allò que fem i poder ser lliures i feliços aprenent alguna cosa només pel fet d’aprendre. La diversió com a emoció. 20 hores per aprendre coses noves. Que ens facin sentir vius. Tot allò que ens hem dit alguna vegada: “M’agradaria saber fer això però no tinc temps”. O encara pitjor, no fer-ho per la por de no arribar a ser prou bons o bones.

Doncs a mi la xerrada em va marcar i vaig decidir aplicar-la a la meva vida. Vaig decidir començar a aprendre coses noves. I, si pot ser, que no tinguin a veure amb el meu dia a dia. Coses diferents. D’aquelles que em rondaven pel cap de fa temps. O noves.

M’he aplicat la teoria una mica a la meva manera. Són “12 mesos, 12 aprenentatges”. Segons l’autor, en un mes, comptant 20 dies hàbils i 1 hora al dia, n’hi ha prou. Així ho faré…

…vaig començar l’agost aprenent a fer el cub de Rubik (beneït Youtube), que ja feia temps que em rondava pel cap i seguim el setembre amb…

…tocar la guitarra. Ja sé que 20 horetes són poques, però tampoc em vull convertir en l’Steve Vai. Només rascar una miqueta i poder cantar i tocar unes quantes cançonetes. “Chasing cars” de Snow Patrol és la primera. La segona és petició del Martí…”Despacito”. A veure com me’n surto!

Aprendre. Divertir-se. Sentir-se viu. Exercitar el cervell. Sorpresa. Novetats. Viure de sobres. I que el Martí i el Nil em donin idees per aprendre. I que ells també s’hi apuntin. Us hi apunteu? Jo me’n vaig a practicar…refotuda guitarra!