Guies per a somniar desperts…

M’encanta el concepte “Somniar Desperts”. M’agrada molt. Molt més que objectiu. Molt més que repte. M’encanta el concepte il.lusionador. Inspirador. M’encanta el fet de quedar parat. Embobat. Imaginant una vida millor. Un futur millor. Una societat millor. Un món millor. O directament, imaginant com puc millorar el meu futur. Millorant el meu futur, espero millorar el dels demés. La gent del meu voltant.

M’encanta “Somniar Desperts” pel fet de la llibertat que dóna. De ser creatiu. De treure filtres. Creences limitants. Personals. Sistèmiques. Socials. Culturals. M’encanta. 

Sóc molt fan de “Somniar Desperts” vs “Viure Adormits. M’encanta el concepte “VIURE DE SOBRES”…

I els llibres. Els llibres són una Guia per a somniar desperts. Per no perdre’ns. Per triar el nostre camí. Per aprendre. Per ser millors. Per ser més feliços.

Avui, en el post Post Sant Jordi, havia de parlar de llibres, perquè toca i perquè vull i perquè sóc molt fan de “Somniar Despert”. I els llibres m’hi ajuden. Molt. Martí i Nil, repasseu aquest post de 24/04/2017 per recordar-ho. Sempre. En tot moment. Aquí us el deixo…

Un conte a mida…

Ja és tradició que, cada any dono alguna volta, o volta i mitja, al tradicional conte de Sant Jordi quan ens acostem al 23 d’abril. Aquest any, no he volgut donar-li més voltes. Aquest any he preferit que siguis tu qui li dóna la volta, i així, que cadascú de vosaltres se’l pugui fer a mida. Podeu agafar qualsevol dels ingredients que he posat a la infografia, en la mesura que volgueu i/o preferiu i us inventeu un conte. Creativitat al poder. El més original possible. Podeu utilitzar totes les paraules o una de sola. Sou lliures. 

Ah…i si us l’inventeu…expliqueu-me’l. Feu-me un comentari al blog. O al Facebook. O Linkedin. O em truqueu. El que volgueu. Aquest any podem donar més voltes que mai al conte de Sant Jordi. Som-hi! 

De debò que em passa pel cap…

De vegades, hi ha dies que em despullo. El blog ho té això. És un lloc públic on em penso que parlo en privat. Amb mi mateix. Com si fos un diari (que no he tingut mai). I em despullo. De l’ànima. Els pensaments més bons, i els més dolents. Allò que em cou i allò que em neguiteja. I de vegades, només de vegades, em venen aquests pensaments al cap. Deu ser que és una setmana tonta. Curta. Que vinc d’acabar un curs on hem treballat la reconnexió amb els propis valors. És la riquesa de fer de formador, que cada dia aprenc un munt de coses i connecto i (re)connecto. Amb l’essència. I quan tens fills, part de la teva (la meva) essència són ells. El Martí i el Nil. I llavors em poso tonto.

Aquells dies. Dilluns havia de ser. I vacances. OMG.

Dilluns. Vacances (o mig) vacances de Setmana Santa. I va i el Martí i el Nil, la lien. Sobretot el Martí. I el Nil. I el Martí. I el Nil. Em repeteixo perquè l’han liat força. I força vegades. Ja està. Demà serà dimarts. Serà un altre dia. Això segur.

Els nous Ferran Adrià…

A uns nens de 6 i 4 anys, com podrien ser el Martí i el Nil, els deixes sols una estoneta, amb ingredients culinaris a la vista, i al cap d’una estoneta, t’han fet una sopeta (la de la frase de la foto adjunta) per llepar-se’n els dits. Bé, els seus dits, perquè jo…no la penso provar. Ara entenc perquè ells no volen provar depèn de quines coses i diuen que són “asco’. Quan els he dit que com és que això s’ho foten i el que els donem la Mariona i jo, no; va el Martí i em diu: “Perquè això ho hem fet nosaltres”. Vaja, en resum, que el seu criteri gastronòmic és millor que el dels seus pares. Pot ser. Però deixeu-me que ho dubti. O no.

PS: Tornar d’escriure el post a la terrasseta on estaven fent la sopeta i trobar-se-la plena d’aigua, amb tots dos corrent despullats amb dues ampolles d’aigua mentre criden que s’estan banyant. Està passant. Ara mateix. I quan torni, no sé què em trobaré. No he cridat. Respiro. 1, 2, 3, 4,…

Conceptes novedosos!

Hola. Ès dilluns. Nou post. Ja m’hi he acostumat. Un hàbit. Un bon hàbit. I avui, us deixo un concepte nou. Un d’aquells conceptes que compensen. Mals moments. Moments vergonyants. Dies d’aquells que el Martí i el Nil la lien i molt. Tornem al lloc on la lien, la Mariona i jo i els dos nens, El Pati Vertical. A escalar. A passar-ho bé. I abans de deixar-los a fer l’activitat, me’ls miro als ulls i els etzibo la frase de la foto. Un nou concepte. Un concepte novedós. Perquè no els quedi cap dubte de com ha d’anar avui. Amb tots vosaltres:

Les dues preguntes clau…

Fa dies que dono voltes a molts conceptes que tenen a veure amb la recerca de L’Element, la nostra passió, allò que ens mou, i se’ns dóna bé, en allò que som bons. Bons de veritat. Bons que t’hi cagues. Bons que rebons.

Fa dies que dono voltes a la gestió del canvi, i la del temps, i la de les persones,i…el cap em bull!

Fa dies que preparo cursos, i tallers, i xerrades. Les escric. Les milloro. Les faig. Els dono una volta. I dues. I tres. I deprés de tot, me n’adono que, moltes vegades, a la nostra vida, el que fem és seguir en el nostre paradigma i mirem de reordenar-lo i/o justificar-lo…

Com diu David Bohm…Molts creiem estar pensant, quan l’únic que fem és reordenar els nostres prejudicis.

Fa molts dies. Bé, potser alguns dies. Poquets. Que em vé al cap que estem en un moment del temps on ja no cal reordenar més paradigmes, i sí trencar-ne alguns. 

Què passaria si el primer paradigma que trenquéssim fos la nostra manera de percebre la realitat? Què passaria si actualitzéssim el nostre mapa?

Perquè no podem fer-ho?

És molt possible que l’exemple que seguíem des de que érem petitets ja no sigui vàlid. I aquí hi poso la societat, la cultura, el model d’educació, els sistemes d’aprenentatge, la organització dels recursos i un llarg etcètera. Què passaria si cadascú de nosaltres agafés el compromís de canviar un petit paradigma personal, per ser una miqueta millors, i quan dic millors vull dir més feliços, nosaltres i els qui ens envolten?

Perquè no?

Aixequem-nos, repensem-nos (de veritat) i trobem el nostre lloc al món, i així deixarem un lloc buit, el que ocupàvem, sense ganes, per a què l’ocupi algú altre.

Perquè no?