Tots i totes sabeu que quan el Nil s’hi posa…s’hi posa. El Nil té una extranya relació amor-odi amb la febre. En té molta. Moltes vegades. Però abans d’ahir va batre tots els rècords de temperatura a casa nostra. Com que ell no té estiuet, com el Martí, se’l fa a la seva mida.
A la teletres ja fa dies que avisen que vindrà el fred. A les cases on tenim nens, no ens fa falta cap Tomàs Molina, amb tots els respectes per la seva meravellosa feina. A les cases on tenim nens, tenim un avisador de freds rigurosos que no falla mai. Són els mocs…
Si esteu dinant, o sopant, o berenant, o esmorzant, o picant alguna coseta, deixeu de fer-ho…el post d’avui va de mocs. A les cases on tenim nens, ja sabem de què parlem. I quan diem mocs, no vol dir: “Ai, que tinc un moc”, em moco i ja està…nooooooooo! A les cases on tenim nens, els hiverns són un estil de vida.
Els mocs es regeneren. Tenen vida pròpia. Formen part del paisatge casolà. És fàcil saber si a una casa hi ha nens, a l’hivern, pel número de kleenex i “toallitas” per metre quadrat. També es pot saber per les vegades que et lleves a la nit, però prefereixo no pensar-hi gaire en això!
A casa, el nostre primer predictor, el Nil, ja ens va avisar fa un parell o tres de dies. I avui que fa tant de fred, s’ha quedat a casa. Una mala nit. Una d’aquelles de despertar-se tossint, amb mocs al nas que no el deixen respirar. Una d’aquelles que acaben al llit de la Mariona i meu. Una d’aquelles nits de tocar-li peus i mans i que s’assemblin més a uns radiadors que a una altra cosa. Una nit de Dalsy.
I, és clar, després d’una nit així, sol venir un dia de…NO escola! I tot això amb la sort que jo avui tenia dia de feina de preparar cursos i que, per tant, ho podia fer des de casa. I ho he fet. I el Nil volta per casa. I el sento perquè tira muntanya amunt encara que jo li digui que no ho faci. Sembla que el Dalsy nocturn aguanta, i entre moc i moc, dibuixa papes, mames, dracs, martins, aranyes i demés miscel.lània. I decora el seu estoig nou amb el seu nom “Lin”. I va amb bici. I dinem junts, cara a cara. I compartim espaguetis amb tomàquet, hamburguesa i natilles de “les normals”. I compartim sofà. I és un regal. Per. Mi. Per compartir aquestes estonetes amb el Nilet. Encara que hi hagi un convidat de pedra…els mocs.
I tant compartir, tant compartir, a veure si al final acabarem compartint mocs. Ja em faig a la idea que sí. La Mariona, de moment, ja m’ha passt al davant. Però vista la proximitat que estic tenint avui amb el Nil, el més fàcil és que d’aquí a uns dies, els kleenexs es dupliquin.
Sr. Tomàs Molina, la seva feina és excel.lent, però jo, que faria fred, ja ho sabia, em sap greu, però tinc unes estacions meteorològiques mòbils amb forma de nens i mocs, que no enganyen. Ara bé, entenc que per sortir a la teletres, val més posar un mapa isobàric i unes fotos de Catalunya, que la foto del Nil amb els mocs penjant. Això sí. Salut!
Avui és dissabte…no toca, però com que hi ha notícies extres…jo…aqui estic!
el Nil…és el Nil…
Avui…ha nevat…i toca post…de neu, és clar…i ràpid, que els nens no tenen ni escola ni escoleta, i la Mariona i jo fem el que podem des de casa, mentre jo puc accedir a l’ordinador en una proporció de 10 a 1 a favor de la Mariona, juguem amb ells, riem, ens enfadem, mirem com neva, ens paren l’ordinador, llegim contes i posem termòmetres que pugen a 37,3…de moment…al Nil…i baixen a 0 graus a fora el terrat. Avui he dormit dues horetes al costat del Nil…amb un matalàs a terra…amb la mà agafada…y seguimos para Bingo…
Perquè de vegades el cos ens diu que també val la pena parar una miqueta. El cos és intel.ligent…però quina peneta que em fa amb aquella cara de lluç bullit que ens mira, a la Mariona i a mi, mentre ens demana una abraçada…
Sí, senyors i senyores, senyores i senyors…ja ha començat la nova temporada….Jo, és que sóc molt de temporades!!!! Hi ha temporades per tots els gustos, i és que, cada època té les seves cosetes…
Noves temporades de sèries…se m’acumula la feina…se m’acumulen els episodis…Anatomía de Grey…The Big Bang Theory…Silicon Valley…The Walking Dead…esperant i desitjant House of Cards…per a tots els gustos…
…a l’hivern sóc molt d’esquiar…perdó…era molt d’esquiar…els meus esquís nous, per estrenar, de fa 4 anys i que, intactes, dormen a la seva bossa impecable al traster de casa, en són testimonis! Uns esquís comprats una setmana abans de saber que la Mariona portava el Martí dins seu i, que han quedat congelats…però no de fred! Casum l’ou!!!!
I és que jo, sóc molt de temporades, i quan comença el bon temps, sóc de terrasseta…temporada de terrasseta, de vermuts i de corredisses perseguint nens en bicicleta i/o patinet. També sóc d’aprofitar el solet de març i abril…a la nostra terrasseta…aquell sol que no et fa suar, i aquell sol que et fa fer més bona cara…de “guapo subío”…del que, parafrassejant Pastora, “cuando cierro los ojos se vé tó naranja”…el sol d’olivetes i escopinyes…mitja vida…per resumir…
I és que després arriba la temporada d’estiu, la que fins fa uns quatre anys em servia per desconnectar del meu dia a dia i em transportava a les illes gregues…a Madagascar…o a l’altra punta del món…i la que ara em serveix per connectar el meu dia a dia i em transporta a L’Escala…a la piscina…a la platja…als castells de sorra…al sol que fa suar…als nens que segueixen fent suar…a la família…a la Mariona…al Martí…al Nil…i als gelats de quatre culleretes i a les orxates de quatre canyetes…
Temporada de festes majors…de gegants i correfocs…ara…de les festes majors de dia…de les que abans no coneixia. Jo, em pensava que les festes majors eren de nit, i que els actes de dia només es feien per emprenyar la gent que vivíem la festa major de nit. I ara, resulta, que els actes de nit, de vegades, em penso que estan fets per emprenyar la gent que vivim la festa major de dia….Reconec que començo a semblar un iaio…de vegades…massa vegades…
I temporades per a tots els gustos, per a totes les èpoques de l’any i per a totes les persones…temporades de futbol per entrenadors de l’Olot…temporades de Gitanes per amics de Sant Vicenç…temporades de teatre per empordanenques, barcelonines i bagenques d’adopció…i moltes més temporades…temporades que s’acaben i que comencen…i tornen a començar…i tornen…i que, algunes tornen cada any…com quan comença la tardor…temporada de bolets? NO…a mi em fa tanta mandra anar a buscar/caçar/pescar/collir/recollir/maltractar bolets, que se m’escapen…
…no…comença la temporada de tardor de cada any…no falla…ja la tenim aquí…la que s’allarga de tardor a primavera…la nova temporada de tos…perquè no totes les temporades són tan agradables…Benvinguda/Malvinguda tos…ja ets aquí, i, de moment, és propietat del Nil…a veure si no li agafa gaire “carinyo” i la podem compaginar amb la temporada de llar d’infants el màxim possible, i jo, per si de cas, i veient la que s’està liant a la seva classe, estic optant per:
A) tirar-lo des del cotxe
B) la opció A) és la correcta…
Avui tinc un d’aquells dies, dijous, que m’he llevat i quan he començat a pensar de què volia parlar al blog, no tenia gens clar quin tema tractar…
I com que no tenia cap tema present ni passat recent…ni passat no recent…de cop, m’ha vingut al cap un tema futur…o condicional…espero….Tal i com dic al títol, la “calma abans de la tempesta”. A què em refereixo amb això? Doncs que ja fa uns quants dies, potser un parell de setmanetes, que m’arriben uns inputs externs una mica desagradables i que, de moment (i toco fusta, ferro i tot el que pugui ser tocable i útil per evitar-los), encara no han arribat a casa…són la “passa”. DEFINICIÓ: malaltia epidèmica i gairebé pandèmica que sol “passar” entre els mesos d’octubre i abril (quan fa fred) i que comencen vés-a-saber-com però es propaguen amb una rapidesa que riu-te’n de les epidèmies zombies de les pel.lícules. Conta la llegenda urbana que un dia un nen/a va estornudar en una llar d’infants, un llunyà dilluns d’octubre i va començar el terror…
Vagi on vagi sento que hi ha nens i nenes malalts, i pares, i mares, i mestres, i…tothom s’està posant malalt!! A l’escola…a la llar d’infants…a l’escola de música…a tot arreu…és terrorífic! En la varietat hi ha el gust: refredats de vies altes, vies baixes, més baixes, més altes, mitges, gastroenteritis (que és mal de panxa i cagarrines bàsicament), bronquitis, bronquiolitis, qualsevolitis, tos, mocs, vòmits, tot barrejat amb variants infinites i febre…tot acompanyat de febre. O sigui que jo ja estic aprovisionant Dalsy (per si arriba la fi del món), “toallitas”, mocadors de paper, més mocadors de paper…i ho tinc tot a punt per l’apocalipsi de ” la passa”.
El pitjor de tot és aquesta maleïda calma…avui estan bé, però a la primera tos ja penses: “Ok, ja està! ja han caigut!”. Si la caca és massa tova: “Apa…gastroenteritis” i així anar passant. Els vaig a buscar al llit (bé, al Martí no, que el tinc al costat i si vomita o estossega ja me n’adono instantàniament) i reso perquè no tinguin els ulls enganxats de lleganyes o el nas ple de mocs o si els sento el xiulet del pit des del passadís!!!
I així anem passant cada dia, amb aquella calma que només els pares i mares coneixem…aquella calma de “és-impossible-que-si-en-una-classe-de-25-nens-n’han-caigut-20-el-meu-fill-no-caigui”...aquella calma de “com-puc-estar-tenint-tanta-sort-alguna-altra-cosa-em-passarà”…i aquella calma que només trenca algun estornut de matinada o aquell despertar amb tos…
Nosaltres, a casa, el Martí va vomitar un cop i va tenir una mica de cagarrines un dia, i, per tant, jo ja ho dono per passat…ja compta!! i la meva dona, la Mariona, també ha estat toveta…ja compta!! Ara quedem el Nil i jo…aguantant…un dia mocs…un dia lleganyes…un dia tos…un dia mal d’ossos…però aguantant…i el que és més: qualsevol malaltia que no inclogui deixar d’anar a l’escola/llar d’infants és lleu!
El meu temor principal d’aquests dies és rebre “la trucada de l’escola”. Una trucada de l’escola és l’equivalent a trobar-se una notificació de carta certificada de trànsit a la bústia…res de bo!
Per tant…qui dia passa, any empeny, i si he llevat els nens, tenen un volum de moc i de tos acceptable, una temperatura de menys de 37 graus i poden caminar…cap a l’escola…i esperar no rebre la trucada (NOTA MENTAL: si la pel.li “The Ring” feia por perquè rebien una trucada i al cap d’una setmana morien…espereu-vos a rebre la trucada de l’escola per dir que vagis a buscar el nen/a…això sí que és terror) per anar-los a buscar a les 16:30 i les 17 hores. I un dia més que hem salvat!!!
i jo…de moment…segueixo el dia amb aquella calma tensa…calma d’abans de la tempesta…d’aquella que saps (creus) que en algun moment s’acabarà…l’apocalipsi “passa” ha començat i nosaltres, de moment, ens el mirem de costat…i que duri!
Avui toca infografia!!! I mireu-la acuradament perquè és importantíssima!!!!!!!
Ara feia dies que no feia cap infografia i ja en tenia ganes!!! Tots els que tingueu fills us haureu adonat que des de fa uns dies i coincidint amb l’inici de l’escola, els mocs i la tos han augmentat exponencialment a totes les cases. Feu un cop d’ull a la infografia a veure si entre tots en podem donar una explicació científica creïble!!!!
Les personetes creatives 