Un conte a mida…

Ja és tradició que, cada any dono alguna volta, o volta i mitja, al tradicional conte de Sant Jordi quan ens acostem al 23 d’abril. Aquest any, no he volgut donar-li més voltes. Aquest any he preferit que siguis tu qui li dóna la volta, i així, que cadascú de vosaltres se’l pugui fer a mida. Podeu agafar qualsevol dels ingredients que he posat a la infografia, en la mesura que volgueu i/o preferiu i us inventeu un conte. Creativitat al poder. El més original possible. Podeu utilitzar totes les paraules o una de sola. Sou lliures. 

Ah…i si us l’inventeu…expliqueu-me’l. Feu-me un comentari al blog. O al Facebook. O Linkedin. O em truqueu. El que volgueu. Aquest any podem donar més voltes que mai al conte de Sant Jordi. Som-hi! 

Anuncis

29 d’agost de 2016: Nova Marca Personal Macarronil de Les Personetes Creatives

Hola! Ja torno a ser aquí, després d’unes moooooooooolt bones vacancetes, que, encara no he acabat, per cert. Però és que avui s’han batut 2 nous rècords a Cals Bastardas-Homs. I això es mereix un post ben gran. Encara em cau la llagrimeta després de batre’ls.

A veure. No sé si els rècords es podran oficialitzar o quedaran en oficiosos, perquè no hi havia cap observador imparcial (només jo) i, a més, tenien varis inputs a favor:

– només havien begut un got de llet amb nesquik per esmorzar, i això, vé a ser com córrer els 100 metros llisos amb molt ben a favor, però, jo, no els trec ni una mica de mèrit.

– eren macarrons “arrinxolats” de colors amb tomàquet de pot. I ja està. Ni sofregit, ni ceba, ni res que pogués espatllar el rècord.

– alguna hamburgueseta a la planxa per variar una miqueta…i un pla B de croquetes reescalfdes per “siduncas”…

Si voleu veure quins són aquests rècords mireu-vos la foto adjunta. N’hi ha més d’un, aviso. I si he de fe cas a la meva emoció, el del Nil,  avui, m’ha fet especialment il·lusió. És Rècord Mundial a molta distància del seu anterior rècord.

El cançoner del Martí…

Diuen que els nens fan el que veuen fer a casa. Que són mirallets de nosaltres mateixos. I jo, crec que és veritat. A casa tenim dos mirallets amb potes. Són el nostre reflexe.

Si fem cas a la cançó que cantava el Martí, avui mentre sopava tallarines i “llumillu”, i el Nil s’ho mirava (segueix alimentant-se fent la fotosíntesi, ajudat per unes galetes que li donen energia extra), diríem que ens ha sortit un nen molt amorós i molt bonic. Potser sí que és cert, que, el final del tema, canvia una miqueeeeeeeeta. Alguna cosa deu haver sentit per casa. No ho sé…

Us estimo…i ja està…

Avui substitueixo un post per un “us estimo” enorme…i ja està. De vegades, t’arriben notícies que et fan adonar que afortunats que podem ser només pel fet de ser. Per tant el post d’avui és tan simple com important. Potser el més important…

  

Els talents o(cul)ts…

M’encanta jugar amb el Martí i el Nil. M’encanta inventar-me jocs amb ells. Ahir mateix, amb el Martí, ens vam inventar un joc amb una cullera, un “tazo” de Minions i una capsa de cartró, i vam construir una catapulta. Divertit. I ell, va dibuixar-ne unes instruccions per si algun dia no recordàvem com es feia per jugar-hi. Impressionant. Em va encantar. I molt ben fetes, per cert. Una personeta creativa. 
Però hi ha un moment que em fa posar els pèls de punta quan jugo amb ells. Puc jugar a moltes coses, però hi ha un talent que dec tenir molt amagat, o directament, el dia que es va repartir aquesta destresa, jo devia estar distret parlant del revés o comptant les lletres de les paraules. No ho sé. Però la veritat, és que quan sento…
“Papa, dibuixa’m un/a (posa l’animalet verídic o mitològic que prefereixis)”
…jo ja començo a suar. Tindré moltes virtuts, o poques, no ho sé, però la de dibuixar, és una capacitat que no he acabat de desenvolupar. Ho reconec. I ja està. Sé fer altres coses. Però no tenen res a veure amb el dibuix…