Calendari d’Advent: dia 24 (Felicitació)

Avui dia 24, dia de tions, el meu post és la felicitació de Nadal. De les meves personetes creatives, of course. Fent cares. Mostrant emocions. Vivint amb intensitat. Molt bones festes per tothom. Sense excepció.

  

Calendari d’Advent: dia 23

Finals de trimestre. A l’escola van per trimestres. Finals i principis. I el Martí i el Nil em porten els seus treballets. Allò que han fet amb molta cura durant 3 mesos. I jo, que m’ho miro amb respecte. Sol a casa. Amb un cafè amb llet. I amb unes llagrimetes als ulls. D’una petita emoció. De veure com dibuixen. I pinten. I enganxen. I les fotos amb els seus amiguets i amiguetes. I les vacances del Cabo de Gata, ja llunyanes però properes a la vegada. De quan parlàvem que arribaria el fred i el Nadal. I ja hi som. I ha tornat a passar un trimestre. 3 mesos. Tot passa molt ràpid. I els treballs de l’escola (com n’hi diuen ells) arriben puntuals. I així es nota com passa el temps…

…i el seu també…

  

Calendari d’Advent: dia 20 (eleccions)

El Martí comença a interessar-se per la “políquita” i ja va sabent algunes cosetes. Per exemple, quins partits són de dretes i quins d’esquerres. Però no sap ben bé què significa una cosa i una altra.

  

Calendari d’Advent: dia 18 (Star Wars style)

Avui una d’aquelles històries explicades (inventades) pel Martí. Només l’inici. Fa molt i molt de temps…a l’estil Star Wars. No sigui dit que no en parlo. Per cert, molt bo el Leonard Nimoy fent de Mr. Spock a la primera pel.li…

  

Calendari d’Advent: dia 15 (l’informe)

Avui hem anat a l’entrevista de primer trimestre, la Mariona i jo. Hem pujat a Fonollosa, a l’escola dels Dracs. I hem parlat amb dues MESTRES. I sí, ho poso amb majúscules, no perquè se m’hagi bloquejat el teclat, sino perquè són MESTRES. Són l’Anna i la Glòria, de l’Escola dels Dracs. Les MESTRES del Nil i del Martí, respectivament.

I ens hem adonat, tot parlant, que tenim, nosaltres, i tenen, els nostres nens, molta sort de tenir dues MESTRES com les que tenen. Estimen la feina i es nota amb la passió com en parlen. I llavors, fan l’informe perfecte. No perquè els meus fills siguin perfectes, ni molt menys, però fan l’informe que sempre he somniat. NOTA: el resum és a la infografia.

I ens hem adonat que són una extensió nostra, de la Mariona i meva. Que compartim valors i formes d’educar. Diem el mateix i de la mateixa manera. No podem estar més contents de l’Escola dels Dracs. No podem estar més contents de l’Anna i la Glòria, les MESTRES. Molt fans de les escoles que, no només no tallen les ales dels seus alumnes, sino que els permeten i ensenyen a volar.

 I ja ens disculpareu els moments d’impaciència i de moviment perpetu-momentani del Martí i del Nil. La Mariona i jo en tenim part de culpa, s’assemblen a nosaltres.

I per acabar, si quan tinguin 10 anys, o 20, o 30, 0 40, o…els anys que siguin, tenen el mateix informe, jo, seré el pare més feliç del món. No demano res més. Que segueixin així. I nosaltres la Mariona i jo, els acompanyarem.