Les Lleis de la Física Clàssica…són falses!!!!

Doncs sí…i em quedo tan ample!!!! El fet de tenir fills m’ha donat una nova perspectiva de la física clàssica i la quàntica, i m’ha fet perdre qualsevol vergonya alhora d’atrevir-me a reformular algunes lleis que semblaven inamovibles, ja siguin físiques o matemàtiques…
…i avui ha tocat el rebre a les lleis de Newton. He de dir que no totes són falses però ja us ho explicaré…la cosa va així:

Estant enmig d’una cercavila, un divendres de Festa Major qualsevol i essent jo (i la Mariona) uns nuclis atòmics de protons i neutrons, no vaig poder evitar fixar-me en els meus electrons quàntics, Martí i Nil, que eren enlloc i a tot arreu…i de cop, em va venir al cap la frase que l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma! I vaig pensar que segur que no tenia fills, perquè a les 22 hores de la nit i amb el nucli de l’àtom fet pols, em vaig adonar que aquells electrons havien de crear energia per força…una mena d’energia infinita encara no descoberta i que salvaria la humanitat si es pogués emmagatzemar (una mica com Monstruos, S.A)…

…i aquí és on entren les lleis de Newton:
1a. Llei de la inèrcia…que ens diu que si sobre un cos no hi actua cap altre cos, aquest seguirà movent-se indefinidament en línia recta amb velocitat constant…
Hahahahahahaha…algú ha vist mai un nen de 21 mesos corrent??? Crec que s’assembla més a un pollastre sense cap que a qualsevol altra criatura universal. Va de tota manera menys en línia recta i a velocitat constant!!! FALSA

2a. Principi fonamental de la dinàmica…que ens diu que perquè un cos alteri el seu moviment és necessari que existeixi alguna cosa que provoqui aquest canvi. Aquest alguna cosa és el que coneixem com a forces…
Un nen o nena de l’edat dels meus electrons, no necessiten cap mena de “cosa” per alterar el seu moviment…s’alteren sols. De totes maneres, si la cosa és un gelat (p.e.) el seu moviment s’alterarà més i si la cosa és anar a dormir, no hi haurà cap moviment i es quedaran just allà on són…FALSA A MITGES

3a. Principi d’acció-reacció…si un cos A exerceix una acció sobre un altre cos B, aquest realitza sobre A una acció igual i de sentit contrari…aquí sí!!! La va clavar el sr. Newton!!!! Suposo que, com quan va arribar a la conclusió de la seva Llei de Gravitació Universal assegut a sota d’un pomer (gràcies a Déu no era un sindrier) devia estar assegut en un parc infantil i es va adonar com pares i mares (són el cos A) i els seus fills i filles (són el cos B), es movien en sentit contrari i si els pares deien als nens que vinguessin, ells marxaven, i que quan els deien que havien de marxar…ells es quedaven…aquesta llei és totalment VERITABLE!!!!!!

Què en penseu? Tinc una miqueta de raó? S’accepten noves teories!!!!

Preguntes transcendentals (1)

Preguntes sense resposta…o en tot cas…ajudeu-me a trobar-la plis!!. Necessito la vostra col.laboració! Compartiu la infografia i que arribi ben lluny!

La Fira de l’Aixada o…”les fires medievals”

És la Fira de l’Aixada a Manresa, tot el cap de setmana, i, li vull dedicar un post sencer. O vull dedicar un post a les fires medievals, en general. Perquè la Fira de l’Aixada és una fira medieval amb tots els ets i uts, ni més ni menys, amb tots els seus extres. Bé, de fet, he trobat a trobar la famosa “batucada” medieval (potser aquest any han decidit fer activitats més típiques de l’època, descomptant una paradeta que he vist de mapes de Catalunya del 1714…).

 Faré una repassada general a què ens podem trobar en una fira d’aquestes característiques…comencem:

 …les paradetes de menjar…que no faltin…de tota mena…pans…coques…coques de xocolata d’aquelles que es compren a pes i, no t’equivoquis, si caus en la temptació i n’agafes un trosset petitó, et costarà un mínim de 10 €, perquè, són tan denses que les magdalenes del costat orbiten al seu voltant…tenen camp gravitatori propi! Em feia por d’apropar-m’hi per si superava el Límit de Roche i em desintegrava, i juraria, que una de les coques estava a un pas d’iniciar un forat negre!!!! I potser l’ha fet i ha engolit les “batucades”!

I més menjar…les paradetes d’embotits, de formatges i de cerveses, que en alguns casos han fet una mena de mash-up i ja no saps si compres una cosa o una altra: llonganissa de roquefort, formatge de cervesa, cervesa de formatge, roquefort de fuet, fuet de llonganissa, pa de fetge, pa d’olives, olives de salami,…Ufffffff!!! De debò, alguns són de veritat i d’altres me’ls invento, però estic segur que l’any que vé (si veuen aquest post) hi seran tots…

I tots, tots…a un preu que dubtes si t’estàs quedant un formatge parmesà de dos anys (que em fa l’efecte que l’he vist a créixer a cada fira i ja l’hi havia agafat carinyu des que era un parmesanet de dies) o la parada sencera!!!!!! Però bé, com sempre…alguna cosa ha caigut…no us vull enganyar!

 …les atraccions medievals per a nens, que solen incloure, pilotes, “catapultes”, espases, arcs i fletxes…i molta palla per terra (i que ara mateix és a casa!). També solen tenir un preu elevat, menys les que hi veus cues quilomètriques, que llavors són gratuïtes!!!! Alguna també ha caigut, pel Martí, que ha vist un drac i no se n’ha pogut estar de pujar-hi…

 …i llavors les paradetes per dinar-hi…entrepans de butifarra i sopes de farigola, cerveseta…i apa a perseguir els nens per entre els bancs plens de gent…amb tota l’energia a tope!! I queda’t amb com van vestits perquè com se t’escapin…la teva feina tindràs a reconèixer-los (en un post antic ja he donat consells de com vestir els nens si vols trobar-los entre les multituds).

 …i aquí és on arribem a un dels problemes principals d’aquestes fires per la gent que hem procreat. Com que es solen fer als barris antics, on els carrers són força estrets, a les hores punta, es torna impossible passar per depèn de quins llocs i has de triar com surts amb dos nens de casa: dos cotxets? Impossible! Manduca? Els meus no volen! I què acabes fent? Cotxet pel Nil, que no s’adorm i s’hi atabala (i no m’extranya…) i el Martí entre caminant i les meves espatlles (aproximadament un 0,1% del temps caminant i el 99,9% restant a sobre de les meves cervicals que, a hores d’ara deuen semblar el meu sacre o el còccix, perquè dec tenir les 7 vèrtebres soldades com a millora epigenètica individual per evitar una hèrnia discal)…

 ….hi ha moltes més coses…teatre…gent disfressada caminant pel carrer (bastant terrorífics tots. I que no ser si s’espantava més el Martí o jo!)…paradetes de joguines…d’herbes miraculoses…de xutxes naturals (?????)…i moltíssima gent…amiguets del Nil i del Martí (a la foto un retrobament emotiu amb el Pau Plans, amiguet seu de l’escola dels petits) per tot arreu…i sobretot, sobretot…moltes promeses de: “sí Martí, aquí ja hi pujaràs demà i això ja t’ho comprarem demà”, a veure si amb una mica de sort se n’oblida o hem de passar pel caixer a treure calers…que, avui, amb dues llonganisses, quatre xutxes i “caballitus” i tres entrepans de botifarra…ja els hem acabat!

 I el Martí…que només sortir de casa, s’ha trobat un senyor a sobre d’una caixa de fusta cridant davant d’una multitud: “no volem al Rei…fora el Rei…buuuuuuuuuuuu”. I ell que em diu: “Papa, què diu aquest senyor?”. Doncs mira Martí, el mateix que demanem ara…ben bé el mateix…

 

De pans de motlle aixafats i galetes trencades…

Mireu…fa més d’un any que vaig començar el blog i quan creia que ja havia tocat tots els temes tocables quan parlem de paternitat/maternitat, em sorprenc a mi mateix amb un tema del qual no n’havia parlat mai! Encara que sembli impossible, no havia parlat de l’agradable activitat familiar d’anar a fer la compra del menjar + endreçar la nevera + 2 nens emocionats amb tot plegat (emocionats en general per la vida…i que duri).

Partim que, per a mi, anar a fer la compra un cop al mes i arribar carregat a casa, és una cosa que ja em feia molta mandra de solter (Procrastinator Man), i rutinejant molt, em posava els meus auriculars, arribava a l’híper, passava pels mateixos passadissos i pel mateix ordre cada mes, i omplia rebost i nevera. Una activitat que podia durar mitja horeta aproximadament si a anava la idea, i que era més o menys relaxant depenent del dia de la setmana/mes/música que portava als “cascos”…ara…és una activitat d’una o dues “horasses”, més o menys estressant depenent del número de nens/progenitors/hora del dia…

Jo provo sempre d’anar-hi sol, però a la meva dona, la Mariona, li fa gràcia anar-hi tots, i, és clar, quan deixa anar la pregunta: “Nens, anem a comprar?”, s’apunten immediatament. Bé, el Nil fa el que li diem (o no ho fa, però nosaltres li diem…). I apa, jaquetes posades, furgo posada…i tots 4 cap a comprar. NOTA IMPORTANT (i consell obligatori de pare de 2 nens): No aneu mai a comprar sols amb els 2 nens, podríeu morir en l’intent. Abans m’apunto a tirar-me d’un avió…us ho juro!

Arribem al lloc…agafem 2″carritus” (sí, 2, perquè la nostra experiència ha fet que sigui l’opció més lògica sino volem arribar amb tot el pa de motlle fet una coca o totes les galets de xocolata fetes miques i, que llavors m’he de menjar jo…) i hi posem els nens. Les posicions aquí són variades: asseguts un a cada carro, drets un a cada carro, drets tots dos a un carro, un al carro i l’altre dins dels congelats al costat de l’arrosset tres delicias a veure si li baixa el metabolisme i es calma una mica, tots dos als congelats, corrent pels passadissos,…de tot…i més!!!!

Entremig, la meva dona i jo anem comprant el que necessitem mentre el Martí rep unes classes sorpresa d’alimentació:

– “Martí, anem a comprar fruita, que t’agrada molt tota”

– “Tota no, papa, els pebrots no m’agraden!”

I després d’una bona estona, s’accepta pebrot com a fruita per K.O. tècnic del progenitor (jo) que ha sofert un gran desgast en la discussió de si és fruita o hortalissa amb el Martí.

La part divertida (mireu com ric…hahahaha) són les anomenades parades tècniques infantils: gelats, galetes, colònies de la peppa pig, sucs de xocolata, pa qualsevol (pel Nil), obertura dels “palitos” perquè un cop els han vist no els diguis que s’esperin a pagar-los per menjar-se’ls, recollida de llaunes de tonyina que han tirat a terra tot jugant,…i la llista pot ser infinita…de debò…que sí…

Paguem (els nens tornen a estar ben posadets als “carros” perquè sino a aquestes alçades ja t’hauries convertit en Jack Nicholson a “El Resplandor” passadís amunt i passadís avall amb aquella cara de boig i una llangonissa a les mans perquè no hi ha destrals per comprar…)…i cap a casa…com sempre i, per molt que provem que no passi, arribem amb el pa de motlle aixafat pel cul del Martí/Nil/tots 2 i les galetes de xocolata trencades…

…i això és el que ens passa quan anem a comprar…a l’híper…perquè quan anem pel barri…ja és un altre post…i quan arribem a casa i hem d’endreçar el rebost i la nevera amb l’ajuda/desajuda dels 2 nens també n’és un altre…el proper…

NOTA: si el vostre fill/a va emocionat amb uns iogurts amb lacasitos (jo també ho estaria, per cert!) aneu en compte que amb les presses per poder-se’ls menjar no els posi a la cinta amb tota la compra del senyor que va a davant vostre…A MI NO M’HA PASSAT PERÒ M’HAN EXPLICAT QUE DE VEGADES PASSA (Sí, clar!)

12 Moments de pel.lícula amb els nostres fills…

La noche de los muertos vivientes: quan arribes a l’escola i les iaies entren i se’t menjarien el cervell per tal d’entrar primeres…A més són zombis dels moderns perquè es mouen de pressa, com a les pel.lis de 28 días después/28 semanas después  Quan tenen els nens tornen al seu moviment lent. Només recuperen el ràpid quan fan cua…qualsevol cua…però això ja és tema de post únic…i que faré…potser…

El amanecer de los muertos: quan arribes a la llar d’infants i tots els nens enganxats a la porta, braços amunt i mossegant tot el que troben per davant…La imatge és terrorífica perquè de vegades uns es mosseguen als altres i no saps si obrir la porta o escapar-te a córrer i amagar-te…

El sexto sentido: quan el teu fill s’aixeca a les 2:00 de la nit i vé cap al llit caminant pel passadís sense fer gaire soroll…No t’atreveixes ni a mirar…pot ser que hi hagi llum al final del passadís o que te’l trobis agafat als teus peus mentre mires a la llunyania i no l’has vist venir…Terrorífic!!!!

Taxi driver: o com queda el pare després d’una nit sense dormir perquè els nens tenien ganes de gresca…”Are you talking to me?”

Regreso al futuro: Un clàssic…Marty McFly i un Delorean!!!!!! És el que desitges de vegades quan els tens a tots dos revolucionats per casa amb poques ganes de fer el que vols que facin…que sol ser dormir o estar tranquilets…Igual que la pel.li, pot ser una trilogia…depenent dels nens que tinguis!

Misión Imposible: Quan són les 22:30 i encara no puc adormir el Nil…

Misión Imposible 2: el retorno, el 2on dia…que passa el mateix…

Misión Imposible 3: el 3r dia…que segueix passant el mateix…

El Resplandor: el 4t dia…Si heu vist la pel.lícula, sabreu de què estic parlant…sino l’heu vist, ja esteu tardant!!!

Sexo en Nueva York: o a la ciutat on viviu. És la primera nit que esteu sense fills. Sino us adormiu abans…clar…

Avatar: el primer dia que deixes el teu fill sol amb una capsa de retoladors…També podria ser Els Barrufets…

Ser o no ser: Un clàssic de Shakespeare. Pregunta vital que et fas un dissabte o un diumenge a les 7 hores del matí amb els dos nens desperts que no saben diferenciar si és un dia entre setmana o un cap de setmana per dormir més…Ser o no ser…pare…

El canvi d’hora i la mare que l’ha parit…

Bé…suposo que ja sabeu per on anirà el meu post d’avui!!! Primer de tot, dir que no estic gens d’acord amb aquests canvis d’hora per estalviar energia. I us ho dic perquè a mi, aquests canvis d’hora no em suposen cap estalvi d’energia, en tot cas n’he de dedicar molta més…sobretot al Nil!!!!

Ja ho vaig avançar l’altre dia al meu facebook i al meu twitter…amb tots els avenços tecnològics que hi ha i ningú ha posat botó dedicat a canvi d’hora als nadons?????

Anem per parts. Resulta que el dia del canvi d’hora, que fan amb nocturnitat per fer-ho més difícil, et diuen que guanyes una hora (amb el canvi de tardor, perquè compensa el de la primavera). I resulta que, gairebé sempre, és veritat. Quan ets jove i surts de festa, tens una hora més de festa, quan ets més gran, i no tens fills, tens una hora més per dormir, però quan tens fills…tot això canvia!!!! Ja no tens una hora més per dormir, sino que el fill, aliè a l’estalvi energètic que comporta aquest petit viatge en el temps, es lleva, exactament, una hora més d’hora!!! Per tant, a les cases amb nens l’energia no s’estalvia…es gasta!! I en gasta més el nen, el pare, i la mare. I si estàs de sort i el fill gran, com el Martí, és una marmota, com a mínim només t’has de preocupar del petit, el Nil.

Nosaltres hem fet números (podeu fer un Excel o un Numbers pels Apple-addictes) i si posem a un costat de la balança l’hora que hem guanyat i a l’altra costat, les hores que portem perdudes, crec que ja anem per -5 hores de son aproximadament…una hora per dia!!!!! Si fessin els números d’enrgia total guanyada i perduda, s’adonarien que al final el sumatori és zero, i no surt a compte canviar l’hora, i com més cases amb fills hi hagi, més es decanta a més despesa energètica en comptes d’estalviar-ne!

Com sempre quan hi ha canvi d’hora, l’endemà al matí vaig començar a canviar rellotges (la majoria ja es canvien automàticament: mòbils, ordinadors, tablets, TVs,…) però hi ha els clàssics microones, forn, termòstat que encara s’han de canviar a mà…i els rellotges!!!!Ahhhh!!! i els del cotxe que, com que canvies dos cops a l’any, no te’n recordes com es fa! I llavors t’adones que alguna cosa no funciona…que t’has deixat alguna coseta…però de seguida et marxa del cap. Què deu ser?? Alguna cosa important??? Només te n’adones (poseu música de pel.lícula de por aprofitant que és Halloween/Castanyada) l’endemà al matí…dilluns…les 6:00 del matí…i sents a la llunyania (depenent d’on tingueu l’habitació dels nens) uns gemecs…unes xerrameques…uns petits plors…unes mossegades a la barana del llit…uns petits crits (oximoron!)…et lleves…t’acostes a l’habitació dels nens…obres la porta sense fer soroll…a les fosques…i quan arribes al bressol del Nil (poseu el nom del vostre fill/filla)…i te’l trobes dret, amb els braços estirats, somrient i amb unes ganes de jugar que sembla que hagi dormit 24 hores seguides!!!!!! Maleït (de bon rollu)!!! Maleït canvi d’hora i maleït nen!!! 

NOTA: els nens són molt macos, de debò us ho dic, però la seva bellesa és inversament proporcional a la foscor que hi ha al cel quan es lleven!!!!

Pares i mares del món…estic segur que la majoria de vosaltres us hi heu trobat aquests dies, i de mica en mica tornarem a la normalitat, però en el meu cas, el rellotge intern del Nil encara no s’ha acabat d’adeqüar i a les 19 hores plora perquè està fet pols i mort de son, i a les 6-6:30 del matí ja està carregat al 100 %. Com és que es carreguen tan ràpid les bateries d’un nen??? De vegades amb 5 minuts de dormir en tenen per tirar 5 o 6 hores més!! Algun fabricant de mòbils hauria d’estudiar com s’ho fan i portar-ho als smartphones, i, a canvi, els que fabriquen nens (opcions per a tots els gustos segons la religió/no religió a la que estigueu apuntats) haurien de reunir-se amb els fabricants de smartphones (Apple a poder ser) i posar-los el botó de canvi d’hora…connectat a internet…i que es faci automàtic per si se’t passa. I aprofitant l’avinentesa, podrien posar-los un mode AVIÓN i un ON/OFF

Algú ha descobert el botó per canviar l’hora dels vostres fills? Jo NO!! i l’he buscat…i molt!.

Això sí, busqueu-lo una bona estona i trobar-lo, no el trobareu, però el vostre nen/a es morirà de riure amb les pessigolles que li fareu mentre el busqueu!!!!

Feliç Castanyada/Halloween!!!!!

Com posaríeu 93,00 € de benzina a un Mazda 2?

 

 

Matemàtiques aplicades…que tot progenitor ha de saber…

Avui us presento una nova infografia, friki, perquè no dir-ho, i que torna a unir les ciències i els nostres estimadíssims-que-lo-flipas-fills. Per variar, hi trobareu a faltar accents (coses d’algunes eines per fer infografies)…i com a novetat, us presento un petit joc al final de la mateixa infografia, molt fàcil per qui em conegui i no tant pel qui no…i potser haurà de mirar algun post més antic a veure si troben la resposta…

Els pares quàntics (o com el fet de ser pares ens dóna superpoders…on vas a parar!)

Ara fa uns dies vaig penjar un post sobre “els nens quàntics” i, per tant, no explicaré les bases de la física quàntica aplicada a les personetes creatives que són els nens (podeu recuperar el post si us vé de gust). Però del que sí que m’he adonat, és que els pares…i mares…també som quàntics!!!!
Amb tantes demostracions de física quàntica a nivell supraatòmic, potser al final em donaran el Nobel de Física…o no!!!!
M’he adonat que quan ens convertim en pares, passem de ser humans monotarea i, en alguns casos, multitarea…a ser regits per les lleis del món subatòmic! I m’he adonat d’això, perquè és un requisit bàsic de la paternitat si vols sobreviure. En el meu cas, he arribat a l’extrem de dormir i estar despert al mateix moment!! Sóc com un superheroi!!! És la manera que he trobat de descansar quan el meu nen de dos anys i mig no para quiet i el meu nen de sis mesos no s’adorm…
Una part del meu cervell dorm, i l’altra part està desperta, i així si hi ha alguna situació de “perill”…com pot ser la gana del petit o que al gran li ha caigut la torre que estava fent amb les peces per cinquena vegada consecutiva…hi vaig immediatament! És difícil d’explicar, per això és física quàntica, però estic en els dos estats simultàniament!!!!!

Si algú em demana si m’agrada ser pare…els dic que sí!!! Té coses bones i coses dolentes…hi ha dies de tot…però fins que no ets pare…no tens superpoders!!!!! I això, la gent que no té fills, s’ho perd!

Hi ha altres situacions on els pares demostrem els nostres superpoders quàntics, com podria ser el canvi de lloc instantani!!! Si heu vist algun episodi de “Bola de Drac” sabreu de què estic parlant: el teu fill se’n va corrent i quan arriba al lloc…tu ja hi ets a davant!! Se’t torna a escapar…i et torna a trobar just al seu davant!!! És un canvi de lloc instantani molt útil, perquè et dóna més temps per fer altres coses importants, com acabar-te el tallat sense escaldar-te la llengua i poder arribar on és el teu fill!!

Ara us donaré una llista dels superpoders. Alguns són immediats i et són concedits en el moment de néixer el teu fill/a, i algun s’ha d’entrenar una miqueta…

No heu pensat de vegades que us agradaria ser invisibles???? Doncs si sou pares…ho podeu ser!!! Tu li dius al teu fill que se’n vagi a dormir quan encara no té son, que sol ser el 100 % dels dies del món mundial…i no et veurà!!! Ni t’escoltarà!!! Ets totalment invisible!!!! Passaràs per davant d’ell i cridaràs tot el que vulguis, i ell seguirà fent el que estava fent…impassible…perquè ets invisible!!!!

I aquí no s’acaba…vols visió nocturna??? Com el Batman??? Doncs la tens!!! I com sino et mouries per casa teva amb els llums tancats per no despertar el teu fill de sis mesos, que t’ha costat dues hores, dos bibis, un xumet i dues granades de mà per adormir-lo…NOTA: fins que no aconsegueixes el superpoder, et lleves al matí amb uns misteriosos morats al cos, tots a l’alçada dels mobles que tens al pis.

I què me’n dius de tenir la força del Superman? La tens!!! O com et penses que pots agafar 22 quilos de fills repartits entre tots dos de desigual manera, més les bosses de plàstic “talla-dits” del Pryca (algun dia em cauran les bosses amb els deu dits enganxats…), més anar empenyent el cotxet amb el peu mentre obres la porta de baix a casa???

Voleu un sentit de l’oïda biònic??? com l’Spiderman??? També el tens!!!! Tu estàs a una punta del pis…el teu fill, a l’altra…ell es dóna la volta al llit i se li escapa un petit plor…o un ronc…o un pet…o tot alhora i…ja estàs despert!!!!
Si combines tots els superpoders que tens, abans que acabi el petit plor ja ets allà al seu costat, esquivant tots els mobles de la casa amb els llums apagats…amb un bibi preparat en dos segons (per “siduncas”)…amb bolquers i “toallitas” a l’altra mà…

…i de què et serveix ser invisible aquí? Doncs perquè la teva parella no et veu…i segueix dormint com sino passés res!

Au, bona nit superherois quàntics!!!!!!

De com dormir poc ajuda a viatjar en el temps…molt enllà en el temps…i ens converteix en zombis…també…

No us deixeu enganyar pel títol, avui segueixo parlant de nens…i d’adults…i de son…i de passada…de viatges en el temps…i de zombies…

L’altre dia vaig llegir que la manca de son fa que surtin les nostres emocions “a rienda suelta”. El cervell límbic es desconnecta del còrtex prefrontal i deixem de tenir control sobre les emocions. D’aquesta manera, tornem al món dels nostres antecessors més antics…a la prehistòria, quan el còrtex era més petit i vivíem dominats per les emocions. Dit així, pot semblar divertit, però quan hi ha dos nens pel mig i una parella, és, com a mínim, poc saludable, ja que costa mirar les coses amb perspectiva i els altibaixos emocionals sense racionalitat per control.lar-los, són perillosos. Deixem de ser nosaltres mateixos!! És el més semblant a ser uns Australopitecus o, com m’agrada més a mi…ens assemblem perillosament a un Zombi.
Dit d’aquesta manera, sembla que exageri, però els pares o mares que han passat alguna nit sense dormir, o dormint poc, o dormint malament…m’entendran!!!!
I quan tens fills, les oportunitats de passar una mala nit són variades i múltiples. Hi ha moltes opcions. Uns exemples triats a l’atzar: un nen/a que no té ganes d’anar a dormir a la nit,un que té ganes de marxa a mitjanit, un que a les 6 del matí del cap de setmana el Sr. Ritme Circadià li diu que ja és hora de llevar-se, un que necessita un mínim de trenta petons abans d’adormir-se, un que necessita beure deu gots d’aigua, el mateix que, llavors, necessita anar a pixar les mateixes vegades, un que té por…i així fins a l’infinit.

Quan són nadons, tenen excusa, tot i que no és un consol! Cada dues o tres hores necessiten menjar. A mida que creixen, mengen menys però toquen més els…(poseu el que cregueu com a sinònim a testicles). Cada nit és una aventura i no saps ni quantes hores seguides dormiràs ni quan et llevaràs.

Hi ha pares que tenen sort i no s’hi troben! Hi ha diversos graus entre dormir de conya i convertir-te en un zombi, però si vosaltres us hi convertiu després d’una mala nit, tanqueu-vos en una habitació o marxeu de casa, no sigui que us mengeu el nen, nens, la vostra parella, el carter o el veí…

Tàctiques i tècniques per fer dormir els nens (nadons) n’hi ha moltes i cap inclou les pastilles de dormir!!!!!! Quan ja heu trobat la vostra, l’endemà caldrà canviar-la, perquè si a una cosa t’ajuda tenir nens, és a fer servir la plasticitat cerebral. Els adults el tenim plàstic, però els nens el tenen que sembla líquid, i el que un dia serveix, el següent ja no!
Cada nen és un món i cada dia és un nen diferent! No feu cas als consells…sigueu imaginatius! Les tàctiques passen des de que s’adormin amb el biberó, amb la mà agafada, movent-los, passejant-los, invocant el Dr. Estivill, amb el pit de la mare, el del pare, el xumet…i jo he arribat a desitjar un terratrèmol de 3,5 a l’escala de Richter perquè el faci tremolar un minutet fins que s’adormi!!!!!
Si teniu sort i s’adorm, no el podeu moure de posició fins al cap de mitja hora! No us deixeu enganyar pel fet que tinguin els ulls tancats…no dormen!!!! El deixareu al bressol i en el moment que el seu primer àtom de l’esquena es posi en contacte amb el primer àtom del bressol, el seu detector atàvic de “m’he de despertar perquè m’estan abandonant i se’m poden menjar els llops” s’activa…i obren els ulls!!!!!
Em podeu donar idees que utilitzeu vosaltres, pares i mares del món!!!! És una crida!!!!!

De totes maneres, a mida que van creixent es desperten menys…o igual…o més…depèn de cada nen i si, com jo, teniu el son una mica lleuger, les probabilitats de dormir una nit seguida tendeixen a zero! Jo he provat de posar-los en mode vibració perquè no facin soroll, però no he trobat el botó…he provat de desconnectar-los mentre carreguen bateries, però tampoc ser fer-ho…suposo que a la propera actualització d’ iNadons o iNens, ho portaran per defecte, però, de moment…ens fotem!!!!

Jo, suposo que entre patir perquè el nen no es desperti de gana o de por…i patir per veure si ja ha tornat a casa després de sortir de festa, hi deu haver una o dues nits que es pot dormir del “tirón”.

Per acabar, voldria dir que a mi també m’ha passat, que la primera nit que ha dormit deu hores seguides, he anat a veure si el nen era viu!!!!! I el sentiment d’angoixa a mida que m’acostava al bressol, només era superat pel sentiment d’angoixa d’una nit sense dormir…i de com, a mida que m’aixecava del llit, a les dues del matí, a les tres, a les quatre i a les cinc…notava com em convertia en zombi…com m’inundaven les emocions més primàries, i com, per sort, la meva dona arribava abans al bressol i evitava que em mengés el nen…

AVÍS: CUALQUIER PARECIDO CON LA REALIDAD ES PURA COINCIDENCIA…O NO!!!!!!!!