Any given monday!

Oh, sorpresa! Suposo que els pares i mares que teniu fills i filles d’una certa edat, no us heu sorprès, però és que, a mi, encara em sobta.

Ara us transcriuré el meu horari d’un dilluns qualsevol, “Any given monday”. Us descobriré la meva segona professió, la de taxista!

17:15 Preparo el berenar, que sol ser xocolata en diverses variants, i me’n vaig de Manresa a un poble del costat, que no diré per seguretat (10 minutets) a esperar el bus que arriba de l’Escola de Fonollosa amb el Martí i el Nil.

17:35 Arriba l’autobús. Els trasllado al cotxe i torno a Manresa. Al Nil li agrada la gimnàstica. Bé, “gimnàssia” n’hi diu ell. Arribem. Agafo el Martí i el Nil. Ajudo el Nil a canviar-se. Es queda a la classe. El Martí i jo ens tornem a ficar al cotxe.

18:00 Sortim cap a escalada. Al Martí li agrada escalar. Al Nil, no. Ens esperem fins a les 18:30 que és l’hora d’inici. Li faig un petó. Torno a agafar el cotxe.

18:45 Arribo a gimnàstica i vaig a buscar el Nil. L’ajudo a canviar-se i procuro que no surti en pantalons curts a 0 graus.

19:00 Tornem a agafar el cotxe i anem a buscar el Martí. Arribem cap a les 19:15 si podem aparcar bé. A les 19:30 acaba.

19:30 Agafem el cotxe per anar cap a casa tots tres.

19:45 Arribem a casa.

M’he passat dues hores i mitja fent de taxista. De transportista. I, mentrestant, he escrit un post dins del cotxe. Feina itinerant. Noves tecnologies. Gràcies a Déu. El món de les extraescolars. Benvinguts. Benvingudes.

Anuncis

La intel.ligència digital.

En un món canviant. Bé, canviant canviant, no. En un món que es transforma diàriament, no tot evoluciona o es transforma a la mateixa velocitat. I el món digital. El "mal dit" món virtual es transforma més ràpid que la resta. De fet, no ha transformat les nostres vides, les està revolucionant…

…De formes de treballar.
…De formes de pensar.
…De formes de comunicar-nos.
…De formes de col.laborar.

I hi ha gent que se'n surt millor que d'altre. I és aquí on ha sorgit un concepte, el d'intel.ligència digital. Fes una ullada aquí. No et faré un resum de tot el que diu. Només vull dir que si fins ara havíem de tenir en compte, no només la intel.ligència de les persones tal i com ha postulat Howard Gardner amb la seva Teoria de les 8 Intel.ligències Múltiples, més la Pedagògica i Espiritual, que les té en estudi, sino les habilitats per moure'ns en entorns digitals; ara va i surt un nou concepte…la Intel.ligència Digital.

Pares, mares, mestres, formadors, formadores, educadors, educadores…hem de treballar-la. Hem de ser capaços d'acompanyar els joves, fills, filles, adolescents, alumnes a fer un ús més intel.ligent de les xarxes socials. Des del profund respecte. I per fer això, nosaltres hem de ser els primers de solucionar aquest gap, aquestes mancances, aquest pensar que si saben utilitzar instagram o snapchat, ja tenen les destreses per utilitzar-lo correctament. Una cosa és tenir l'habilitat tècnica d'ús, i l'altre fer-ne un ús responsable.

Ens ha agafat a contrapeu. No ens sentim còmodes acompanyant perquè no sabem com acompanyar. Perquè no coneixem les eines. Ni la comunicació digital. Ni…

I també és veritat que, com a concepte, hi ha gent que posseeix més o menys intel.ligència digital. Com que ja sabem tots i totes que la intel.ligència és dinàmica. Entrenem-la. Entrenem-nos a acompanyar. Perdem-hi la por.

M'agrada tant aquest concepte, que quan el vaig veure i llegir, vaig pensar que havia de fer una xerrada per poder il.lusionar i provocar una transformació en la manera de pensar dels adults com a acompanyants i dels adolescents com a acompanyats. Posem-nos-hi tots plegats. No fem tard.

La bateria…

Avui tinc ganes de mostrar quines diferències hi ha entre la durada de la bateria dels pares i la dels fills (com a mínim a casa meva, i en el meu cas). Els/les que em seguiu ja fa temps, sabeu que tinc dos fills, el Martí i el Nil, que són el més semblant a portar les Lleis de la Física Quàntica al món supraatòmic. I degut a això, i fins que no surtin unes bateries infinites, les meves, comencen a assemblar-se a les d’un iPhone 3G actualitzat a l’iOS 9…

bateria

Metal Gear Solid o el Martí és ninja…

metal-gear-solidAvui, un petit homenatge que el Martí ha volgut retre a Hideo Kojima, un mestre dels videojocs. I, en concret, de la nissaga Metal Gear Solid…un videojoc d’infiltració mític meitat videojoc i meitat pel.lícula (entre els frikis com jo!). I després de la història us adonareu de perquè!

Manresa…07:15 hores del matí

-Enriiiiiiiiiiiic…que el Martí no és al seu llit!!!!!!!!

-No fotis!!!!!!!!-m’acosto al seu llit, miro que no estigui a sota del nòrdic, perquè és xic i, de vegades, fa més “bulto” el nòrdic que ell. Però no hi era…

(AQUÍ COMENÇA UN “FLASHBACK”)

Manresa…23:30 hores de la nit

Posem a dormir el Nil, com cada dia cap a les 21:00 hores i intuïm que pot ser una nit complicada perquè té força tos i, a més, no ha tingut gana per sopar (les complicacions poden venir perquè es desperti sovint, perquè vomiti, perquè desperti el Martí, perquè vomiti el Martí…potser m´he passat…). Després de despertar-se unes quantes vegades, la Mariona i jo (amb consens absolut) decidim intervenir (bàsicament entrar a l’habitació per calmar-lo…) i entra ella.

Després d’uns quants intents nuls, la Mariona surt i el Nil segueix plorant. I decidim, amb consens absolut, una altra vegada, que passarà la nit amb nosaltres, perquè tenim la intuïció que potser es posa malaltó.

El Nil, segueix plorant, i en un moment de lucidesa, recordem que gairebé no ha sopat. Li fem un biberó, la Mariona es posa el Nil a sobre, i després, al mig de tots dos, i s’adorm ràpidament!!!

Bé, fins aquí tot normal, o no, espero que no sigui el normal, però entra dins dels plans de pares de nens de 4 i 2 anys en època hivernal manrussiana…

Manresa…06:45 hores del matí

Ens llevem tots dos amb el Nil al mig, i la Mariona amb l’esquena mig abonyegada de les patades que li ha donat el Nil, però, i, sorpresa, el Martí no ha vingut al llit! Deu haver intuït que 4 són multitud en un llit i ens ha donat un respir…

La Mariona i jo hem fet la nostra per tot el pis, sense cap patró de moviment preestablert…pipis…cafès amb llet…canviar-nos…tornada a la cuina…la Mariona se’n va al lavabo gran…STOP: Aquí he d’explicar que el pis és força gran i complexe d’estructura, ja que és molt antic, i la funcionalitat era diferent abans que ara, de les habitacions (però això ja són figues d’un altre paner…). Segueixo: Hem anat per tot el pis, i de cop…(S’ACABA EL “FLASHBACK”)

-Enriiiiiiiic, que el Martí no és al seu llit!!!!!! Jo travesso el pis, de la cuina a la seva habitació, fent tot el passadís, arribo a l’habitació i…efectivament no hi era!. Hem començat a mirar per tota l’habitació…a sota la llitera…al llit del Nil…al sofà (que, de vegades li havíem trobat)…a l’estudi….Jo, corrents cap a la porta de l’escala, i com sempre, tancada amb dues voltes de clau (una mania com una altra però que em tranquilitza força de cara a presents o futures pèrdues de descendents)…

I al final, la Mariona em diu…i si ha anat a la nostra habitació? Hi arribem després de 2 segons que han semblat 2 minuts, i no sense imaginar-me que el Martí estava voltant per la plaça amb pijama i mig sonàmbul, i ens trobem l’escena…el Martí i el Nil abraçats al nostre llit! El p**u Martí se n’havia anat, mig adormit, o adormit del tot, cap a la nostra habitació, que se’n sap prou el camí…

Això, sembla que no tingui cap misteri, però, amb la Mariona i jo voltant per casa, com he dit abans, sense patró de moviment, anant amunt i avall, i comptant que el Martí havia de fer:

1-Soroll

2-Travessar tot el pis

no entenem com ha pogut baixar de la llitera, entrar al menjador, caminar per tot el passadís, el vestidor i cap a la nostra habitació…i tot això, ràpidament…com un ninja…o com en Solid Snake a Metal Gear Solid, evitant ser vist, estudiant patrons aleatoris de moviment per passar just quan érem en habitacions on no tinguéssim visió…no ho acabem d’entendre. Ara bé, també pot ser que:

1-Porti unes ulleres de visió infrarroja

2-Tingui la capacitat de visió zenital de tot el pis per estudiar la nostra posició

3-Nosaltres estàvem més adormits que ell

4-Casualitat…que és la més probable, però segur que si ho torna a provar…el pillem…

GAME OVER…

Les personetes creatives a les xarxes socials…

Avui toca infografia…que ja en tenia mono! He preparat un recull de frases dites per les personetes creatives que tinc a casa i pel seu progenitor (a.k.a. jo). Aprofito per dir-vos que si em seguiu al Facebook i al Twitter…gaudireu de totes aquestes frases…i molt més…mooooooooolt més…

Recull a les xxss