Canelons.

Quan s’acosten les festes de Nadal, em poso nostàlgic. M’encanta. És exactament una felicitat trista o una tristor feliç. Un oximoron. L’oximoron. M’encanta el Nadal. Coses que passen per Nadal, i Sant Esteve i Cap d’Any i Reis,…

És pensar que s’acosta Nadal i (re)connectar amb el meu nen interior. Jo he tingut la sort de passar els nadals passats feliçment. Són els records que en tinc. Feliços.

Olor de fred. Sensació de fred. Fred manresà. Fred manrussià. Coll alt. Bufanda. Guants. Passamuntanyes. Pantalons de pana.

Llums de Nadal. Sortir a passejar. El Passeig. El Born. Can Jorba. Regals. Molts regals. El regal.

Posar l’arbre. Decorar l’arbre. Mirar a sota l’arbre si hi havia joguines.

Muntar el pessebre. A sobre de la taula de la màquina de cosir. Amb les peces fetes pols de sempre. Amb aquells rius de paper d’alumini (de plata de tota la vida).

El fum, fum, fum i el Què li darem en el noi de la mare. Cantades i gravades en cassette. Madredelamorhermoso, com deuen sonar!

Un tió. De fet, era una mena de calaix buit. Cagava cigarretes de xocolata. Políticament incorrectes. Cantar a l’habitació mentre el tió s’omplia de regalets.

Els canalons a mig fer a la cuina. Just entrant. A mà esquerra. Olor de Dinar.

Desig de neu. Volia que nevés a Manresa. Amb totes les meves forces. M’encanta que nevi on no toca. Per Nadal. A veure si aquest any estem de sort i podem baixar a la plaça mentre neva.

El raïm. El video Thriller de Michael Jackson. Els malsons associats a aquest video. Maleït (beneït) John Landis. Potser per això m’agraden tant les pel.lis de zombis!

Els Reis. La Nit de Reis. M’encanten. Joguines amagades a sota de les cortines. Obrir els regals grossos. Els més grossos. I un de petit. Un llibre. Almanaque Mundial. El regal perfecte.

Els pares mirant. Embadalits. Ara me’ls imagino. Sóc pare. I em miro el Martí i el Nil. Embadalit. Segur que els meus pares ens miraven igual.

M’encanta el Nadal. M’encanten els Reis. Comença a fer olor de Nadal. I de Reis. M’encanta la olor de Nadal. I de Reis.

Bon Nadal. Feliç any nou. Bonics Reis. Torno a ser un nen.

Anuncis

Avui.

21 de desembre. Qui m’hauria de dir que un dijous de desembre, al 2017, algú em faria anar a votar per triar una opció que ja havia triat l’1 d’octubre passat. Mai m’hagués cregut que formaria part (per obligació) d’un estat repressor i violent.

Som lliures. O tenim aquesta il·lusió. En qualsevol cas, vull ser lliure. O mantenir la il·lusió.

Vull poder votar de groc. Groc.

Vull poder votar sense que uns partits hagin de posar com a punt del seu programa, treure persones tancades a la presó per com pensen. Presos polítics se’n diu.

Vull poder votar sense pensar que hi ha uns pares que no veuran els seus fills per Nadal.

De fet, tot és més senzill que això. Vull poder votar amb tranquilitat i amb confiança que les coses es faran bé.

En qualsevol cas, vull deixar de formar part d’un estat repressor i violent. A mi que no m’hi comptin. No puc ni vull callar. Vull una República Catalana. Des de zero. Amb les seves coses bones i no tan bones. Vull escollir. Vull que em representi. Sóc i em sento català. Però primer de tot, sóc i em sento persona. Persona catalana…

…ara mateix no em sento ben tractat com a persona. Ni com a català. Jo ja he votat. Estic tranquil. I nerviós. Tot a la vegada. Sóc un oximoron amb potes.

Tossudament alçat. Digne. I perseverant. Així som els catalans. I les catalanes. Salut i República!

Groc.

Dijous vaig a votar. Aniré de groc. Pot ser que el llaç ens el facin treure, però a veure si em fan treure pantalons, samarreta i anorac. A veure. Tossudament alçat. Tossudament groc. Perquè això que passa no és normal. Aquestes eleccions no són normals. Aniré de groc. Tot. T’hi apuntes?

Desitjos grocs pel 2018.

Avui, una llista de desitjos en format descarregable. Us els podeu copiar. Compartir. Fer vostres. El que volgueu. Escampeu-los. Que corri el color groc. Fins que no faci falta el color groc. Bones Festes. Bon Nadal. Bon any 2018. Bonics. Boniques.

 

Ha donat molt de joc.

Te’n vas un dia a l’IKEA i mentre amuntegues cartrons per llençar, arriben el Martí i el Nil i et diuen: “No, papa, puc agafar alguns cartrons”. I jo: “Sí, i tant”. I es posen a pintar, i a dibuixar…a crear, sense parar.

I fan un “posa-bolis”.

I fan unes “ulleres per gravar fotos i videos”. Brutals. I el Martí, per enrecordar-se del que grava, li posa número i ho apunta al costat de les ulleres. És la seva targeta de memòria particular. I el Nil em grava un video. I em tira unes fotos. I les posen a carregar. És el que veuen a casa, què hi vols fer!

I el Martí fa el seu dibuix estrella. “El pòster de les bèsties”. Es passa tota la tarda de muntatge de mobles dibuixant monstres. I me’ls ensenya. I a la Mariona. I me’ls explica. I se’n va a dormir. I l’endemà al matí, segueix. No vol esmorzar fins que no acabi. Esmorza a les 12 hores. Treballa sense parar. Li encanta. I bo i dinant, m’explica que potser en podríem fer alguna cosa més. Li dic que sí. Potser una pel.li. S’emociona. M’emociono. En tria (i ens en fa triar) alguns de bons. La resta són dolents. S’enfrontaran. “Scary monsters” es dirà. Ens emocionem. Al cap i a la fi són Les Personetes Creatives. Han de fer honor al seu blog. I avui, i, sobretot el Martí, li ha fet honor. En majúscules.

Any given monday!

Oh, sorpresa! Suposo que els pares i mares que teniu fills i filles d’una certa edat, no us heu sorprès, però és que, a mi, encara em sobta.

Ara us transcriuré el meu horari d’un dilluns qualsevol, “Any given monday”. Us descobriré la meva segona professió, la de taxista!

17:15 Preparo el berenar, que sol ser xocolata en diverses variants, i me’n vaig de Manresa a un poble del costat, que no diré per seguretat (10 minutets) a esperar el bus que arriba de l’Escola de Fonollosa amb el Martí i el Nil.

17:35 Arriba l’autobús. Els trasllado al cotxe i torno a Manresa. Al Nil li agrada la gimnàstica. Bé, “gimnàssia” n’hi diu ell. Arribem. Agafo el Martí i el Nil. Ajudo el Nil a canviar-se. Es queda a la classe. El Martí i jo ens tornem a ficar al cotxe.

18:00 Sortim cap a escalada. Al Martí li agrada escalar. Al Nil, no. Ens esperem fins a les 18:30 que és l’hora d’inici. Li faig un petó. Torno a agafar el cotxe.

18:45 Arribo a gimnàstica i vaig a buscar el Nil. L’ajudo a canviar-se i procuro que no surti en pantalons curts a 0 graus.

19:00 Tornem a agafar el cotxe i anem a buscar el Martí. Arribem cap a les 19:15 si podem aparcar bé. A les 19:30 acaba.

19:30 Agafem el cotxe per anar cap a casa tots tres.

19:45 Arribem a casa.

M’he passat dues hores i mitja fent de taxista. De transportista. I, mentrestant, he escrit un post dins del cotxe. Feina itinerant. Noves tecnologies. Gràcies a Déu. El món de les extraescolars. Benvinguts. Benvingudes.