Tres dies i dues nits.

Tres dies i dues nits. No està gens malament. Ja fa dies que en parlem a casa. Ja fa dies que té la bossa feta. Des de dijous, per ser més concrets. Però ja feia dies que volia fer-se la bossa. Són aquells nervis, barreja de por i excitació, més excitació que por, de marxar tres dies i dues nits de colònies. Amb tots els seus amiguets i amiguetes. Compartint les 24 hores.

– Que divertit que ha de ser!!!!- em dic a mi mateix cada vegada que el Martí o el Nil se’n van de colònies. Jo no hi havia anat mai, i potser per això, de vegades, sóc una mica esquerp. A la meva època, a la meva escola, anàvem fent. Excursions d’un dia i ben a propet, i tot i així, recordo que la nit abans em costava adormir-me i em deixava la bossa als peus del llit, que no fos cas que me n’oblidés i me n’anés cap a classe en comptes d’agafar l’autocar!

I ara, el Nil, se’n va tres dies i dues nits.

L’abraçada d’ahir, abans d’anar a dormir, va ser molt més forta, llarga i intensa del normal. Sabeu aquelles abraçades que van acompanyades de soroll? De soroll de boca? De “mmmmmmmmmm”? Doncs va ser una d’aquestes. Preciosa.

Passa-ho bé, Nil! Viu-ho de sobres! Guarda-t’ho per quan ho vulguis tornar a buscar en qualsevol moment!

Anuncis