Concretem una miqueta…

Les setmanes passen volant. Avui m’he adonat que és dimarts i que ja havia passat el dilluns (obvi, per altra banda) i no havia fet el post. O tinc molta feina o començo a semblar un jubilat. Ja no sé ni el dia que visc!

Osti tu. Resulta que el Martí i el Nil es van fent grans. I és molt divertit mantenir converses amb ells. Són personetes. Parlen. Bé. Molt bé. Tots dos, des de petits petits que parlen molt bé. Quan busquem paraules que deien malament de petits, gracioses, per suposat, en el cas del Martí en trobem alguna, poquetes, però alguna. En el cas del Nil, no en trobem. Nosaltres no tenim un fill petit, tenim un senyor!

L’altre dia, discutint amb els nens, mentre conduïa amb la Mariona al costat (una situació força habitual per altra banda), em vaig sorprendre a mi mateix gestionant-ho força bé. Això és un eufemisme per no dir que vaig aconseguir no cridar…

…i va el Martí i m’etziba el següent…

I jo què li dic? Primer de tot, que ja tinc frase pel post de dilluns (dimarts) i després orgull de pare de pensar que amb 6 anys parla de forma més concreta que jo. Per altra banda, m’adono que encara no entén certa ironia. O sí. I ja se la salta. No sé què pensar. Però em va encantar. La Mariona i jo encara riem. A casa tenim dues mines. Dos nens que em donen contingut diari per escriure. Una de les meves grans passions. Fins que s’avergonyeixin del que surt a Les Personetes Creatives. Ja em puc anar buscant temes alternatius…s’accepten suggerències!

Anuncis

Facts i més facts…

De vegades algú em demana si no em costa escriure tan sovint al blog…i jo contesto que si tinguessin dues personetes creatives com les meves s’adonarien que tinc “inclús” posts de reserva. Només cal estar atent al que fan i/o al que diuen…i ja està! Màgia! Nou post!! Nova infografia!!

Llit

 

Et vull fer una pregunta…

Avui tinc ganes de preguntar…. L’altre dia, a la xerrada de Sant Feliu de Codines, se’m va acudir una de les utilitats del meu blog…la frase-resum…però m’agradaria que em diguessis (si et vé de gust) perquè serveix el meu blog en el teu cas. T’hi apuntes? Vaaaaaaa…no tinguis mandra…són dos minutets…i t’ho agrairé molt moltíssim!!!!

malpare