Camp de batalla…casa meva!

foto2

No se m’acudia cap títol que definís el meu post d’avui…i el que hi he posat és el que m’ha semblat més adient, tot i que no vull fer cap homenatge a la horrorosa pel.lícula del John Travolta…però és que defineix exactament com és casa meva, o, m’atreviria a dir…una casa amb nens!

Que sí, que pots ser més o menys endreçat, però hi ha una sèrie de signes inequívocs que una casa està habitada per aquests éssers quàntics i caòtics que es fan dir nens…i nenes…és clar. En el meu cas tinc 2 electrons!

És fàcil adonar-se que la teva vida ha canviat perquè els usos de tot el mobiliari canvien totalment, i aquells mobles que et pensaves que servirien per posar uns llibres, acaben sent una selva amazònica, una granja de porquets o un munt de llibres amb pàgines estripades si no t’has volgut adonar del canvi que venia…com un tsunami…

De vegades, només fa falta entrar a casa per trobar-te que la porta no s’obre bé…que s’arrossega…i que has ratllat el preciós terra hidràulic amb aquella girafeta que el teu fill ha posat a sota de la porta (com si la volgués falcar)….L’escampada, a casa nostra, sol ser monumental, i de vegades, quan entro, prefereixo no mirar de seguida i comptar fins a vint-i-ú…meditar una miqueta i obrir els ulls…no fos cas que m’infartés al bell mig del passadís…

Un altre dels moments clàssics és quan decideixes dutxar-te a la banyera i per entrar tu, han de sortir els 50 animalets que hi ha, les esponges, els sabons del cap, del cos, cremes hidratants, rotlle de paper higiènic, trossets de galeta i/o palito i altres excel.lències que hagin passat pel cap (o els peus) dels meus preciosos fillets. I també us dic una cosa, prefereixo treure’ls jo els animalets, perquè els refotuts, tenen la mania d’endur-se l’aigua de la banyera i si els treuen els meus fills, l’únic que faig és canviar animalets a la banyera per aigua al passadís (en el millor dels casos)…

I sense sortir del lavabo…no us heu trobat mai cap article infantil/no infantil a dins de la tassa del vàter…i resar perquè l’hagin tirat abans de fer caca??? Jo sÍ!!!! i després de fer-la…també!!! MOMENT TERRORÍFIC: El papa (jo) fent pipi i el Nil al costat del vàter amb l’elefantet als dits i mirant com pixo i mirant la tassa, com decidint a veure què fer. Us asseguro que els segons que dura la situació es fan eterns i les mirades que ens entrecreuem tots dos són dignes d’un western del Gary Cooper i el John Wayne…a triar!!!!

El clàssic clàssic de quan tens nens, i repetit fins a l’extenuació en tots els blogs pediàtrics seriosos, són les lesions parentals a la planta del peu (molt doloroses si s’escauen en el punt 3 de ronyó) per aixafament de peça de Lego combinat amb anar per casa descalços. També hi ha la variant Click…que també fa mal, també!

Menció apart a la inoportuna relliscada nocturna causada pel maliciós conte d’en “Teo se’n va a patinar” deixat maldestrament just a la cantonada d’abans d’entrar al lavabo i que és impossible de veure ja que està ubicat en un angle mort de la casa…

Si els vostres fills s’assemblen als meus, sabreu que si els perds de vista i fa molta estona que no sents res…no estan dormint! L’estan liant!! És la primera Llei Parental. La combinació de nens + bossa d’animalets + l’habitació dels pares sol ser nefasta! Sobretot perquè pot ser que no te’n recordis que hi han anat, i quan arriba el moment de dormir, sou tu, la teva dona, l’hipopòtam, el rinoceront, la girafa clavada a l’esquena a l’alçada lumbar, els porquets i la mare que els va parir!!!

Les combinacions entre nens, joguines i altres artilugis + temps lliure dóna molt de joc als nens…i molta guerra als pares. La superultramegatàctica de fer una competició per recollir joguines de terra amb els teus fills (perquè es dignin a fer-ho) va molt bé…fins que tu et comences a picar per guanyar-lo i ho acabes recollint tot: “He guanyat, he guanyat”…N’estàs segur? Jo estic per posar-los un pijama de velcro a tots dos i tirar-los a terra on hi ha les joguines (on hi solia haver un preciós terra que fa mesos que no veus) perquè se’ls enganxin i tot sigui més fàcil…i divertit!

Això sí…quan després d’estressar-te i desestressar-te cinc-centes vegades al dia, t’estires al sofà a descansar i veus el teu fill petit que arriba amb mitja galeta a la boca d’aquelles que fa mesos que no compres…no hi pots fer res perquè se t’escapi un somriure mig maliciós de que el karma ha fet el seu procés natural…