La Fira de l’Aixada o…”les fires medievals”

foto1És la Fira de l’Aixada a Manresa, tot el cap de setmana, i, li vull dedicar un post sencer. O vull dedicar un post a les fires medievals, en general. Perquè la Fira de l’Aixada és una fira medieval amb tots els ets i uts, ni més ni menys, amb tots els seus extres. Bé, de fet, he trobat a trobar la famosa “batucada” medieval (potser aquest any han decidit fer activitats més típiques de l’època, descomptant una paradeta que he vist de mapes de Catalunya del 1714…).

 Faré una repassada general a què ens podem trobar en una fira d’aquestes característiques…comencem:

 …les paradetes de menjar…que no faltin…de tota mena…pans…coques…coques de xocolata d’aquelles que es compren a pes i, no t’equivoquis, si caus en la temptació i n’agafes un trosset petitó, et costarà un mínim de 10 €, perquè, són tan denses que les magdalenes del costat orbiten al seu voltant…tenen camp gravitatori propi! Em feia por d’apropar-m’hi per si superava el Límit de Roche i em desintegrava, i juraria, que una de les coques estava a un pas d’iniciar un forat negre!!!! I potser l’ha fet i ha engolit les “batucades”!

I més menjar…les paradetes d’embotits, de formatges i de cerveses, que en alguns casos han fet una mena de mash-up i ja no saps si compres una cosa o una altra: llonganissa de roquefort, formatge de cervesa, cervesa de formatge, roquefort de fuet, fuet de llonganissa, pa de fetge, pa d’olives, olives de salami,…Ufffffff!!! De debò, alguns són de veritat i d’altres me’ls invento, però estic segur que l’any que vé (si veuen aquest post) hi seran tots…

I tots, tots…a un preu que dubtes si t’estàs quedant un formatge parmesà de dos anys (que em fa l’efecte que l’he vist a créixer a cada fira i ja l’hi havia agafat carinyu des que era un parmesanet de dies) o la parada sencera!!!!!! Però bé, com sempre…alguna cosa ha caigut…no us vull enganyar!

 …les atraccions medievals per a nens, que solen incloure, pilotes, “catapultes”, espases, arcs i fletxes…i molta palla per terra (i que ara mateix és a casa!). També solen tenir un preu elevat, menys les que hi veus cues quilomètriques, que llavors són gratuïtes!!!! Alguna també ha caigut, pel Martí, que ha vist un drac i no se n’ha pogut estar de pujar-hi…

 …i llavors les paradetes per dinar-hi…entrepans de butifarra i sopes de farigola, cerveseta…i apa a perseguir els nens per entre els bancs plens de gent…amb tota l’energia a tope!! I queda’t amb com van vestits perquè com se t’escapin…la teva feina tindràs a reconèixer-los (en un post antic ja he donat consells de com vestir els nens si vols trobar-los entre les multituds).

 …i aquí és on arribem a un dels problemes principals d’aquestes fires per la gent que hem procreat. Com que es solen fer als barris antics, on els carrers són força estrets, a les hores punta, es torna impossible passar per depèn de quins llocs i has de triar com surts amb dos nens de casa: dos cotxets? Impossible! Manduca? Els meus no volen! I què acabes fent? Cotxet pel Nil, que no s’adorm i s’hi atabala (i no m’extranya…) i el Martí entre caminant i les meves espatlles (aproximadament un 0,1% del temps caminant i el 99,9% restant a sobre de les meves cervicals que, a hores d’ara deuen semblar el meu sacre o el còccix, perquè dec tenir les 7 vèrtebres soldades com a millora epigenètica individual per evitar una hèrnia discal)…

 ….hi ha moltes més coses…teatre…gent disfressada caminant pel carrer (bastant terrorífics tots. I que no ser si s’espantava més el Martí o jo!)…paradetes de joguines…d’herbes miraculoses…de xutxes naturals (?????)…i moltíssima gent…amiguets del Nil i del Martí (a la foto un retrobament emotiu amb el Pau Plans, amiguet seu de l’escola dels petits) per tot arreu…i sobretot, sobretot…moltes promeses de: “sí Martí, aquí ja hi pujaràs demà i això ja t’ho comprarem demà”, a veure si amb una mica de sort se n’oblida o hem de passar pel caixer a treure calers…que, avui, amb dues llonganisses, quatre xutxes i “caballitus” i tres entrepans de botifarra…ja els hem acabat!

 I el Martí…que només sortir de casa, s’ha trobat un senyor a sobre d’una caixa de fusta cridant davant d’una multitud: “no volem al Rei…fora el Rei…buuuuuuuuuuuu”. I ell que em diu: “Papa, què diu aquest senyor?”. Doncs mira Martí, el mateix que demanem ara…ben bé el mateix…

 

Aquells llocs quàntics…

fotoNo us espanteu…el tema d’avui us serà molt familiar…segur…a tots els pares i mares…

 Avui parlaré d’aquells llocs que jo n’hi dic quàntics o invisibles. Són aquells espais que només apareixen si sou pares o mares. Si no teniu fills…no hi són! De debò…no hi són! I estic parlant d’espais on pots anar a prendre alguna cosa mentre els teus fills tenen prou joguines per distreure’s dues vides seguides. Són aquells espais que a mida que van apareixent a les teves vides, fan que, per art de màgia, també desapareguin les discoteques i altres locals nocturns que només queden en el teu imaginari i que et sorprenen quan un dia hi vols anar i dius: “Quan ha tancat aquesta discoteca?” I et diuen persones que tenen la meitat de la teva edat i el doble de la teva energia, que fa 5 anys. NOTA MENTAL: potser fa molt temps que no surts de festa.

Avui he anat a La Bambolina…un nou espai nascut a Manresa i que cobreix aquestes necessitats que tenim tots els pares i mares.

És un espai preciós, amb joguines de fusta molt boniques, puzzles, llibres, contes, cuinetes, parades de menjar, espais pels més petits per pujar i baixar, un teatre només amb vestits de nena (?) i que han fet que el Martí acabés disfressat de bruixot Minnie, amb una barreja que no m’he atrevit ni a fer-li una foto, però que estava ben guapo, també ho he de dir…

 Pels nens i nenes hi ha de tot, i el Martí i el Nil s’ho han passat tan bé, que per (no) variar, no volien marxar-ne, i només els hem pogut convèncer perquè era l’hora de dinar i començaven a tenir gana (tot i que allà també s’hi pot menjar).

 I pels pares i mares…també hi ha de tot, i aquí és on aquests llocs es fan especials. Pots fer des de un cafè amb llet fins a una cerveseta, un vinet, un entrepà…molta varietat. I tot, mentre els nens estan jugant amb/entre/contra altres nens que també hi ha voltant per allà. Estan prou distrets com per acabar-te el cafè amb llet quan encara és calent (que és una mesura per saber si els nens s’han portat bé) FÓRMULA MATEMÀTICA: “la fredor de l’últim glop final del cafè amb llet és inversament proporcional al temps que t’han deixat els nens tranquil”. No és una fórmula senzilla, però és un axioma, quasi-dogmàtic!

 I pels pares, ens deixa uns moments per parlar de les nostres coses amb altres pares…d’home a home…de mascle a mascle…temes prohibits…forts..d’aquells temes que només els homes parlem…per exemple: a quina escola va el nostre fill, si és molt guapo, si ja camina, si té moquets, que si és molt mono, que si fa moltes caques,….Temes d’homes…dels que només es toquen quan ets home de l’especiè pare!!!! I a més, no et pensis que els toques ben assegut amb una cervesa fresca a les mans…no! El més segur és que et trobis un altre pare mentre estàs fent de botiguer/a venent fruites i verdures al teu fill i l’altre pare està perseguint el seu per tot l’espai…Sí senyor…

 I són espais terapèutics perquè t’adones que allò que et penses que només fa el teu fill…ho fan tots els demés…i si et pensaves que només tu corries darrera els teus fills suant tot el dia…veus que de fronts suats n’està ple…i de glops de cafè amb llet freds..i culs de cerveses calentes…n’hi ha a totes les taules…

 Gràcies a espais com La Bambolina per fer-nos la vida una mica més fàcil als pares i mares de Manresa… hi tornarem!