Complicitat.

He buscat definicions i no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes. En canvi, la paraula, m’encanta. “Complicitat”, sona molt bé. Fa bona pinta. Em posa de bon humor. I encara més, mola!

Penso que crear complicitat amb algú dona força a la relació amb aquest algú, i si aquesta és amb els fills, encara més!

Sentir que es crea complicitat amb els fills és bonic, és màgic. Genera mirades i comunicacions no verbals precioses. De fet, moltes vegades no calen paraules. Quan hi ha complicitat no calen paraules, calen mirades. I ja està, queda tot dit, o mirat.

M’agrada crear complicitats amb el Martí i el Nil, i la Mariona, és clar. Ens fa un equip. Un equipàs.

#complicitat

Una de les coses més boniques de quan tens fills, i una de les més esperades, és aconseguir complicitat amb ells…el que no t’esperes si tens un Martí i un Nil és que la complicitat sigui pintar-se les ungles. Ara bé, jo, encantat…de fet…ja m’hi vaig casar amb les ungles pintades!

IMG_8808