Concretem una miqueta…

Les setmanes passen volant. Avui m’he adonat que és dimarts i que ja havia passat el dilluns (obvi, per altra banda) i no havia fet el post. O tinc molta feina o començo a semblar un jubilat. Ja no sé ni el dia que visc!

Osti tu. Resulta que el Martí i el Nil es van fent grans. I és molt divertit mantenir converses amb ells. Són personetes. Parlen. Bé. Molt bé. Tots dos, des de petits petits que parlen molt bé. Quan busquem paraules que deien malament de petits, gracioses, per suposat, en el cas del Martí en trobem alguna, poquetes, però alguna. En el cas del Nil, no en trobem. Nosaltres no tenim un fill petit, tenim un senyor!

L’altre dia, discutint amb els nens, mentre conduïa amb la Mariona al costat (una situació força habitual per altra banda), em vaig sorprendre a mi mateix gestionant-ho força bé. Això és un eufemisme per no dir que vaig aconseguir no cridar…

…i va el Martí i m’etziba el següent…

I jo què li dic? Primer de tot, que ja tinc frase pel post de dilluns (dimarts) i després orgull de pare de pensar que amb 6 anys parla de forma més concreta que jo. Per altra banda, m’adono que encara no entén certa ironia. O sí. I ja se la salta. No sé què pensar. Però em va encantar. La Mariona i jo encara riem. A casa tenim dues mines. Dos nens que em donen contingut diari per escriure. Una de les meves grans passions. Fins que s’avergonyeixin del que surt a Les Personetes Creatives. Ja em puc anar buscant temes alternatius…s’accepten suggerències!

Anuncis

Descans nadalenc…

Avui, dia 22, i després de saber que no m’ha tocat El Gordo de Navidad, em poso a escriure el meu últim post de l’any (segurament…tot pot ser que no, sóc així de flexible o d’inconstant, no sé…). De fet, com m’ha dit un company de coworking, el David: “Enric, a tu et toca la loteria tot l’any, cada dia”. I és veritat, no us enganyaré. Estic envoltat de gent, començant per la Mariona, el Martí i el Nil, que són una loteria diària. Sempre toca. I m’encanta. M’encanta jugar a aquesta loteria. Moltes gràcies per ser aquí. Sempre. Aquesta gratitud va per tots els dies que no us penso a donar les gràcies per ser al meu costat, per fer el que feu i per ser com sou. I per ser qui sou. Les Personetes Creatives. La Mariona. El Martí. El Nil. La “meva” familieta…