El Nil i les ales escapçades…

Estic a punt de començar un curs de Creativitat per a adults. Hi ha aquesta creença tan (im)popular que molts de nosaltres no som creatius. Ben bé, ben bé, tampoc sabem què és això de la creativitat. I moltes vegades ho associem a personatges que han fet coses molt grans a la vida, com per exemple, el Sr. Steve Jobs. Està força clar que si ens comparem amb ell, la major part d’humans hi tenim les de perdre. Però no és només això la creativitat. O sí, no ho sé. Però el que és segur és que hi ha demostracions ben diferents de creativitat en cadascú de nosaltres. I, a més, hi ha un consens força generalitzat que, quan som petits, tots som creatius i que, a mida que passen els anys ens en tornem menys. Jo crec que no és una qüestió de temps, és una qüestió d’experiències. Segons amb qui et relacionis acabaràs mantenint aquella creativitat que tenies de petit o no. I els adults, per norma general, no ajudem a que els nens mantinguin la creativitat. Ens incomoda, de vegades. Ens posa al límit, algunes altres vegades. O no l’entenem la major part de vegades.

M’agrada la metàfora de “les ales”. M’agrada volar. I trobo molt potent la metàfora de “tallar les ales” quan volem dir “això no es fa així, fes-ho com sempre”.

I avui. Just avui. Al Nil, un adult li ha escapçat les ales. Una miqueta. O un molt…

Deixeu-me que us expliqui la història…

…avui al matí, la Mariona ha hagut d’acompanyar el Nil a renovar-se el DNI a correcuita a Sant Cugat (del Vallès, per si hi ha dubtes) per motius urgents i importants. Doncs bé, quan ha arribat l’hora de la signatura, li han dit que la fes, i el Nil, l’ha fet, una magnífica signatura amb dibuix, que sempre fa igual. Perquè és la seva signatura i l’ha escollit i treballat molt. Quan l’ha acabat, se l’han mirat i li han dit que allò no era una signatura i que sino en tenia una altra, que posés el seu nom. I ell, que necessitava el DNI, ha posat el seu nom, de forma curosa, però només el seu nom…”Nil”…

I aquesta és la història de com de nens ens tallen les ales i de com d’adults ens hem d’apuntar a cursos i tallers de creativitat, per recuperar una cosa que ja teníem i hem perduda pel camí…

Ha donat molt de joc.

Te’n vas un dia a l’IKEA i mentre amuntegues cartrons per llençar, arriben el Martí i el Nil i et diuen: “No, papa, puc agafar alguns cartrons”. I jo: “Sí, i tant”. I es posen a pintar, i a dibuixar…a crear, sense parar.

I fan un “posa-bolis”.

I fan unes “ulleres per gravar fotos i videos”. Brutals. I el Martí, per enrecordar-se del que grava, li posa número i ho apunta al costat de les ulleres. És la seva targeta de memòria particular. I el Nil em grava un video. I em tira unes fotos. I les posen a carregar. És el que veuen a casa, què hi vols fer!

I el Martí fa el seu dibuix estrella. “El pòster de les bèsties”. Es passa tota la tarda de muntatge de mobles dibuixant monstres. I me’ls ensenya. I a la Mariona. I me’ls explica. I se’n va a dormir. I l’endemà al matí, segueix. No vol esmorzar fins que no acabi. Esmorza a les 12 hores. Treballa sense parar. Li encanta. I bo i dinant, m’explica que potser en podríem fer alguna cosa més. Li dic que sí. Potser una pel.li. S’emociona. M’emociono. En tria (i ens en fa triar) alguns de bons. La resta són dolents. S’enfrontaran. “Scary monsters” es dirà. Ens emocionem. Al cap i a la fi són Les Personetes Creatives. Han de fer honor al seu blog. I avui, i, sobretot el Martí, li ha fet honor. En majúscules.

Creativitat (els 5 valors que vull transmetre als meus fills…)

La Creativitat és, segons la Viquipèdia (gràcies Jimmy Wales per democratitzar i compartir el coneixement): “la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a què s’enfronta”. O el que és el mateix, tots els que som pares o mares, en algun moment, ens hem hagut de buscar la vida perquè el nostre fill o fills no volien anar a dormir, no volien menjar, no volien “qualsevol cosa de color verd”,…i hem aconseguit que ho fessin. D’això n’hi podem dir seducció, però, bàsicament, el que hem fet és ser creatius. Per tant, pares i mares del món, tots i totes, porteu la Creativitat associada. I en el proper CV que feu (si l’heu de fer), ja ho podeu posar amb tot l’orgull del món, perquè és una de les competències més demandades actualment, i una de les que costa més que ens creguem que tenim!

I és per això, per la importància que té el fet de ser creatius, que jo vaig posar al meu blog, Les Personetes Creatives, perquè penso que tots els nens i nens porten incorporat a l’ADN la creativitat a pesar de l’educació que reben. I jo, vull que la segueixin tenint de grans. Que segueixin sent nens. Que no s’oblidin mai d’aquells invents estrafolaris que feien amb una forquilla, com el MENJA MACARRONS I HAMBURGUESA TOT-EN-UN de la foto que he adjuntat!

Curiositat, honestedat, amabilitat i, avui, creativitat. Ja només me’n queda un, de valor…

  

Calendari d’Advent: dia 7

Hi ha frases que canvien el seu sentit quan surten dels teus fills i estan en un context concret. M’encanta desenvolupar la creativitat dels meus fills, tant l’adaptable com la innovativa. Us ho juro! El que passa és que en determinats moments com: si estan lluny de tu, si estan fent soroll, si sents com riuen, si ha passat molta estona des de que els has vist i són unes personetes creatives, doncs pot passar que la creació no sigui exactament del teu “agradu”…

BONUS TRACK: El Martí i el Nil solen tenir una frase per quan han tret totes les joguines del seu lloc i les han ajuntat, i qui em segueixi de fa temps…ja l’ha de saber. Us en recordeu de què diuen? És en alguna infografia de l’any passat…