Alguna vegada m’haureu sentit a dir que un dels valors que em mouen, un dels més importants per a mi, és la curiositat. Doncs avui em repeteixo. Vull que el Martí i el Nil no perdin aquest valor. Per altra banda, natural en els nens i nenes des de que neixen. I si algun dia l’abandonen, els el recordaré. En faré una enganxina si cal. O un pòster. O un tattoo, que és un regal per a tota la vida, “pa lo bueno y pa lo malo”. O…el que sigui. La curiositat et porta a obrir la ment, a conèixer llocs nous, persones noves, feines noves, mètodes nous. La curiositat et fa viure. Et reviu si cal.
Hi ha 3 edats, la cronològica, la biològica i la mental. La cronològica és un conveni. L’aniversari. És la data de caducitat del nostre cos. La biològica la podem cuidar alimentant-nos bé, fent exercici, rient,…, tot i que part la tenim a la genètica (Només cal mirar al meu cap per sota de les gorres que porto). Però la mental, ai la mental! Aquesta és totalment subjectiva. Pots tenir 70 anys biològics, 80 de cronològics i 20 de mentals. Les combinacions són infinites, però l’única edat que depèn exclusivament de nosaltres, és aquesta última. I depèn, en gran part, de la curiositat. De les ganes de seguir aprenent. De les persones. De les coses. Dels llibres. De la vida. Cada dia és nou. Per estrenar. Cada moment és nou. Per estrenar. La curiositat. El meu mantra. Sí, la curiositat va matar el gat, però la curiositat reviu les persones. O les fa viure. Compartiu la foto adjunta i feu-la córrer. A veure si els curiosos del món convencem els que no ho són. La responsabilitat és nostra. Jo, començo la cadena!