12 Paraules que vull que siguin normals per als meus fills.

Avui, faré un recull de 12 paraules que vull que siguin normals per als meu fills i que no hagin de ser TrendingTopic a Twitter perquè ens les han près:

Dignitat

Orgull

Pertanyença

Llibertat

Independència

Honestedat

Sinceritat

Felicitat

Català

Pau

Justícia

Respecte

L’ordre és el de menys, és tal i com em venien al cap. L’important és la qualitat. Perquè no és el mateix ser lliure que tenir llibertat.

Salut i República!

Anuncis

Primer post del 2018. Anar a viure a Mart, quina mandra, però si em fa mandra aixecar-me del sofà!

Osti. Pot semblar una mica agosarat demanar a tots els humans que ens posem les piles, però, collons, algú ho havia de dir, oi? Ja sé que no sóc ni el primer ni seré l’últim de dir-ho, però pensant en els propòsits pel 2018 que comença (cosa que no faig normalment), m’ha vingut el cap a la Teoria de l’Evolució de l’Espècie de Charles Darwin.

Es va adonar el Sr. Darwin que, les espècies feien salts evolutius. Vol dir que, les evolucions no eren tan linials com podia semblar, sino que les espècies feien salts. Salts evolutius. Evolucionaven més de cop del que podíem intuir. Hi havia alguna cosa que feia que l’espècie evolucionés i sobrevisqués. La majoria d’animals actuen perquè l’espècies sobrevisqui. O sigui, no fan activitats que posin massa en risc la seva espècie i tenen sexe per a reproduir-se i, així, d’aquesta manera no s’exingeixen. A no ser que algun factor extern, digues-li meteorit, per exemple, trunqués les seves probabilitats de seguir vivint.

Els humans, no. Els humans som més llestos que cap altre animal. Els humans, com a mínim una proporció molt gran d’humans, ens comportem de forma estúpida, posant en risc la nostra vida, les dels demés i la de la Terra (la nostra casa), i així ens extingirem solets.

El meu propòsit pel 2018 és que cadascú de nosaltres ens comportem de forma menys estúpida. I, ei! No estic dient que siguem estúpids, estic dient que ens comportem de forma estúpida. I d’exemples n’hi ha molts, i molt a prop. De vegades per conservar la nostra dignitat. De vegades perquè la gent no pugui conservar la seva dignitat, que encara em sembla pitjor, i és una opinió personal. Tothom coneix gent que actua així, sino som nosaltres mateixos! Només hi ha una manera de solucionar aquest despropòsit. Que cadascú prengui consciència dels seus actes i pensi si això que fa ajudarà que la resta d’humans que venen darrera nostre podran seguir vivint aquí o no. Una mica com els lavabos dels bars que et diuen que deixis el lavabo tal i com t’agradaria trobar-lo. O tal i com l’has trobat abans d’entrar (això ja és més arriscat si estava fet una merda). Una mica com si la Terra fos aquest lavabo. La metàfora és extranya però és la que m’ha vingut al cap. ..

El fet de ser pare, m’ha ajudat una mica a això. Pensar que el Martí i el Nil han de passar uns anyets per aquí, i potser els seus fills, i nets i besnéts, i filles, i nétes i besnétes…i que no m’agradaria que visquessin en algun d’aquests lavabos de bar. Indignes. Bruts.

Comencem a agafar la responsabilitat de què fem, quines conseqüències té el que fem, intergeneracionalment. Pensament de molt llarg termini. Sino, no ens en sortirem. Responsablitat és la paraula. Poster espanta perquè requereix pensar en un món que nosaltres no disfrutarem. Requereix deixar de procrastinar. Requereix canviar aquest pensament de curt termini per un pensament a dues, tres o quatre generacions vista. I això costa, perquè no estem acostumats a fer-ho. Però és la manera. No se me n’acut una altra.

El primer que ha de començar a fer-ho sóc jo. I, a partir d’aquí, que cadascú triï.

Penso en actituds estúpides del 2017 i en trobo moltes. Meves. I més. Moltes més.

Com bé he posat a la foto adjunta, si l’espècie humana, la nostra espècie no fa un salt amb triple tirabuixó i caiem de peus, no arribem al 2019. I, coi, que, si de vegades ja em fa mandra aixecar-me del sofà per anar a buscar un got d’aigua, imagina’t haver de fer les maletes per anar a viure a Mart. Quina mandra! Mare meva!

Desitjos grocs pel 2018.

Avui, una llista de desitjos en format descarregable. Us els podeu copiar. Compartir. Fer vostres. El que volgueu. Escampeu-los. Que corri el color groc. Fins que no faci falta el color groc. Bones Festes. Bon Nadal. Bon any 2018. Bonics. Boniques.