I què fa el teu nen, ja escolta?

Extrany, oi? Us serà més familiar, potser: “I què fa el teu nen, ja parla?”

De ben petits ens animen a parlar. Ens servirà molt quan siguem grans, habilitats comunicatives, en diuen. Podràs fer bones presentacions, conduir reunions, presentacions en públic, brindis pels casaments, però…

…quantes vegades com a pare o com a mare li hem dit al nostre fill o filla: “Apa, que bé que escoltes?” I quantes vegades li hem dit: “Apa, que bé que parles”. I quantes vegades ens vol explicar alguna cosa seva i com que no tens temps li dius: “Ara no, que no tinc temps!”. Siguem sincers. Siguem sinceres. Encara hem d’aprendre molt a escoltar com per posar-nos a parlar. Així. “A lo loco”.

Com a blogaire, formador, comunicador, il.lusionador i provocador, de vegades se’m fa difícil escoltar més que parlar. Es fa extrany fer una classe i no dir res. Ara vé, com deia Buda:
“Si la teva boca està oberta, no estàs aprenent”.

Aquí ho deixo.