Bon cor.

M’estic adonant que, moltes vegades, quan el Martí i el Nil fan alguna cosa que no ens agrada, a casa en parlem amb ells i sempre l’acabem de la mateixa manera…

“…però teniu molt bon cor.”

I, llavors, la majoria de vegades ens abracen i/o ens fan un petó. Trobo que hem de reivindicar el “bon cor”. Pot semblar antic però ho trobo molt bonic. Tenir “bon cor” és preciós. És molt de dins. Molt del cor. I trobo que si hem de posar alguna etiqueta als nostres fills, que ho fem, no ens enganyem, aquesta és de les que m’agrada. De debò. De tot cor. M’encanta.

Anuncis