Ajuda (?) de dos gamarussos…

Ara fa uns dies vaig fer un post del que suposava anar a fer la compra a una gran superfície d’alimentació (un hipermercat…vaja…) amb dos gamarussos de 3 i 1 any. I la sort que siguem dos progenitors per poder-ho fer amb garanties d’èxit i sense morir en l’intent.

Però clar…quan has comprat, pagat, posat la compra al cotxe (NOTA: això gairebé mereix un post a part!!! Si el cotxe és petit has de jugar al Tetris i posar les bosses amb coses de més pes a sota, per no arribar a casa amb el pambimbo comprimit que sembla que només tingui una llesca o amb els iogurts aixafats; i si el cotxe és gran, posar-les prou bé com perquè no se t’escampin per tot el maleter o t’arribi rodolant el pot de la nocilla a sota dels teus peus mentre condueixes. Si tens cotxe gran, o furgo com és el nostre cas, i nens, quan obris la porta del maleter t’enduràs la sorpresa que hi ha la bicicleta que vas dir que ja agafaries un dia, i aquest dia ha arribat…el cotxet de recanvi per si el Martí té son…el llit de viatge que ha arrelat al cotxe…el paravent per quan vas a la platja i que portes tot l’hivern a dins del cotxe…i, al final, acabes tenint un maleter petit en un cotxe gran…), i aparcat el cotxe a sota casa…toca pujar la compra i els nens…i tots a l’hora.

Una vegada més…si sou els dos progenitors, la feina serà una mica menys complicada…sino…si estàs sol…és com aquells tests d’intel.ligència que et fan de vegades i que t’arriben pel facebook o pel whatsapp, i que, ara com ara, és el mateix perquè el primer acba de comprar el segon per un mòdic preu (aportació de xarxes socials i d’actualitat tot en un!) : “Si tens 6 bosses de compra i 2 nens, 2 mans i un ascensor petitó…com t’ho fas per pujar-ho tot de cop i no deixar-te res a fora?”. Si agafem l’opció fàcil de dos progenitors, et reparteixes la feina i un es queda nens i l’altre bosses (és el repartiment més fàcil), i, per suposat, jo trio les bosses (NOTA A PRODUCTORS DE BOSSES DE PLÀSTIC: Siusplau, feu bosses que no amputin els dits quan en portes dues o tres a cada mà! I Sí!!!! també faig servir bosses de més d’un ús, però el meu cervell despistat i les meves neurones acostumades a la rutina del dia a dia, fan que la majoria de vegades me les descuidi a casa el dia que he d’anar a comprar!) tot i el risc de perdre algun dit amb les maleïdes bosses!!!

Arribes a casa amb un munt de bosses plenes de menjar de colorets que fa que els nens s’hi tirin a sobre com bojos. El Nil ataca les de “palitos” (que ja vé oberta del mig del super quan li ha agafat la rabieta/gana i no s’ha pogut, i no hem pogut, aguantar), les de galetes i tot el que porti sucre…és com un zombi-detector-de-menjar-poc-sà. Per tant, quan arribo a casa, he de ser (i la meva dona, per suposat) prou hàbil com per deixar les bosses susceptibles de ser atacades, a una alçada considerable i actualitzada, perquè…atents!! Els nens creixen!!!!!

Ja ens veus corrent…deixant el paper higiènic al seu lloc, perquè sino, el Nil ja s’encarregarà de deixar-lo al lloc que ell cregui més convenient…i tot obert! El paper de cuina…també, perquè als seus ulls és el mateix!! Coses que es trenquin també…i acaba sent tot!!!!! Perquè sino és el Nil…llavors arriba el Martí, que és un mil-homes (com el Nil…no m’enganyaré!) i ens “ajuda” portant-ho tot! Que hi ha 24 coca-coles zero: “Papa…que jo puc!”, que hi ha un pack de 6 aigües de 2 litres…el mateix! Que s’ha d’endreçar tot…jo puc!!! I és molt d’agrair, de debò…perquè ho fa amb tota la bona fe, però quan s’acaba d’endreçar tot i els nens es comencen a tranquilitzar, la Mariona i jo hem de fer una repassada general, no sigui que els iogurts estiguin el rebost i les galetes a la nevera….que passa!!!! Normalment, tot el que li agrada a ell, queda molt a l’abast i a la seva alçada….I el que també passa, de vegades…molt poques, això sí…és que jo mateix, amb els nervis i la pressió de posar-ho tot ràpid…acabi posant la pasta fresca al rebost, convertint-la en pasta seca!!!!

El que em temo molt és que ara que no poden…volen ajudar…i quan puguin…no voldran!!!!!

Si més no…ara ens fem un fart de riure veient el Nil provant d’agafar una bossa que és més gran que ell…o corrent pel passadís amb el rotlle de paper higiènic esmentat més amunt, tal i com si fos l’anunci de Scottex versió nen…i agafant-lo abans no arribi al vàter i el tiri a dins (que ha passat!)…

…i el Martí arrossegant un pack d’aigües que pesen tant com ell…o més, amb una mà…i amb l’altre fent l’intent d’agafar el pack de “quintos” sota la mirada atemorida del seu pare i la seva mare…

Que tingueu una bona compra…i una bona entrada a casa!

P.S.: a la foto…el Nil descansant després d’ajudar-nos a portar la compra…o no…quin gamarús!

Les personetes creatives a les xarxes socials…

Avui toca infografia…que ja en tenia mono! He preparat un recull de frases dites per les personetes creatives que tinc a casa i pel seu progenitor (a.k.a. jo). Aprofito per dir-vos que si em seguiu al Facebook i al Twitter…gaudireu de totes aquestes frases…i molt més…mooooooooolt més…

És (serà) Facebook el nou Google?

El post d’avui és un xic arriscat perquè tracta de previsions de futur, i quan parlem de futur, parlem de risc. I corro el risc que aquest post sigui el “make-me-laugh” d’aquí a uns anys.

Fa un temps que dono voltes a Facebook i a Google i com les xarxes socials han entrat a les nostres vides. Primer semblava que eren un “a més a més” a part de la resta de la xarxa. Hi havia Google amb el seu buscador, i llavors les xarxes socials, per fer coses diferents.
Però cada vegada he vist que Facebook s’acostava (o volia acostar-se) més a Google. I començo a veure que més que dos móns a part, comencen a ser competidors.

La gent de la meva generació, quan busquem una cosa a Internet, el que solem fer és anar a Google (si no el tenim per defecte com a pàgina inicial del navegador), i buscar qualsevol pàgina allà…i funciona! I bé!! I s’han sabut posicionar molt bé per sobre d’altres buscadors com Yahoo o Bing.
L’altre dia vaig llegir un estudi que deia que més d’un 70 % dels joves menors de 34 havien buscat l’any passat els viatges mitjançant Facebook!!!!!

I això em porta a l’última novetat que ha presentat Facebook, Graph Search. És el seu buscador social i que, de moment només està en fase beta i en anglès.
El que tracta de fer Facebook des de fa temps, i amb bastant encert, és que la gent que entri a la seva xarxa (mai tan ben dit) social no hagi de sortir-ne per res. És cert que, de moment, no vol competir amb el buscador de Google, però representa, per a mi, un canvi de paradigma. La gent som cada vegada més socials, i preferim, en general, les recomanacions d’amics i coneguts. Amb això vull dir que, si vols anar de vacances, abans et creuràs un amic que una recomanació de TripAdvisor o del propi destí on vols anar. I en això es basa Graph Search. La gent que busqui alguna cosa, per exemple un destí a Tailàndia, posarà: amics que han estat a Tailàndia, i li sortirà la gent que hi ha estat i podrà demanar recomanacions o qualsevol cosa que se li acudeixi.
La idea de Facebook és que no surtis del seu ecosistema. I si a la recomanació hi ha el link a una web que el teu amic ha fet servir, ja no passaràs per Google (a més, cal recordar que la majoria de URLs són personalitzables i cada vegada més fàcils de recordar!).

A tot això vull afegir-hi que Facebook va comprar Instagram ara farà un any, una xarxa en constant creixement (menys l’últim trimestre per un malentès d’ús i privacitat de les imatges).

I Google??? Doncs, a veure, Google ja té YouTube, que és la xarxa (de moment) amb més usuaris a l’hora de compartir videos. Però s’ha estavellat una vegada rera una altra quan ha volgut acostar-se a les xarxes socials. Ha fet varis intents que han hagut de cancel.lar, i l’últim que tenen és Google+. Una xarxa, visualment i amb un funcionament impecables. Amb molts serveis, com els Hangout, realment útils, però que, o no han sabut vendre bé, o realment la gent té mandra de començar en una altra xarxa.

Facebook, de moment, no pot competir amb Foursquare amb el seu servei de geolocalització. No tot ho fan bé, però…déu n’hi dó!!!! De moment el servei de mapes que dóna és Bing de Microsoft. I aquest no és l’únic revés de l’excel.lent mapejat de Google, Google Maps, ja que Apple té el seu (ja el milloraran, ja!) i Nokia té Nokia Maps, que també és molt bo.

Les veus més crítiques diuen que va de baixa, ja que està perdent usuaris. Però la realitat és que és la xarxa social on la gent hi passa més hores al mes. Som més de 1.000 milions d’usuaris ( 1 de cada 7 persones al món hi té compte!!!!! ) i crec que la pèrdua d’usuaris és creixement/decreixement natural de la xarxa social més madura. És normal i lògic que passi.
I a més, en un món canviant com aquest, una xarxa que porta des del 2004 amb bona salut, ja té la meva bendició…

I el més dolent de tot això, és que més que haver-hi més diversitat, sembla que tot es polaritza cap a un o cap a l’altre, i que pot ser que passem d’un monopoli de Google a un monopoli de Facebook.

I no ens podem oblidar de la immensa base de dades que gestiona Facebook ( amb permís de Linkedin ), ja que si vé Google en sap bastant dels nostres gustos, crec que Facebook d’aquí a poc, ens trobarà el regal perfecte per nosaltres o per fer amb algú, amb tanta informació com li donem ( no deixem ), gratuïtament!.

Amb tot això vull dir que, tot i que potser m’equivoco, hauríem de mirar els navegadors de la gent més jove ( els que encara naveguin amb portàtil, perquè cada vegada s’accedeix més a internet amb smartphone o tablet ) i veure si la pàgina d’inici és Google o Facebook.

S’admeten apostes!!!

Ja no sé si estic tuitejant la tele o estic veient el twitter!

I no faig broma! Fa dies que li dono voltes. Jo ja no sé mirar la tele sense l’iPhone o l’iPad a les mans. Segons el programa que fan, busco el hashtag per veure què puc dir, i segueixo el fil del que diu altra gent, i el programa se’m fa més amè!!

Això només és un exemple de com hem integrat les xarxes socials a la nostra vida. Gairebé sense adonar-nos-en, han arribat, i ens les hem fet nostres com si les haguéssim tingut tota la vida.
Conec gent, i jo m’hi incloc, que, de vegades seguim el Barça per Twitter. És ràpid, és plural, i moltes vegades et fas un fart de riure, perquè hi ha gent que al cap d’un minut que surti una notícia qualsevol, ja tenen un acudit graciosíssim fet, una imatge manipulada,…, és increïble!

I només he parlat de Twitter, però…i Foursquare???

Només arribar a un lloc, ja mires a veure si està donat d’alta a Foursquare i, o el dones d’alta i fas el check-in, o fas el check-in directament. Enganxa…dóna punts…competeixes amb els amics…pots deixar Tips ( crítiques del lloc)… I moltes vegades ja ho fem servir per buscar un possible lloc per anar a dinar o sopar. Moltes empreses ho aprofiten per fer ofertes i descomptes quan fas el check-in, i així et fidelitzen perquè tornis una altra vegada. És addictiu…en dono fe…

Hi ha molts més exemples de la integració amb les xarxes socials. Abans coneixies algú i passava temps fins que no en coneixies una part de com era, però ara, la pots conèixer una nit i quan arribes a casa, mires el seu Facebook, el Twitter, el Linkedin i si m’apures, el seu Pinterest…i au…ja ho pots saber gairebé tot…on va, quins amics té, quines aficions té, tendències polítiques, on ha treballat, estudiat,…tot el que et puguis imaginar amb deu minuts d’entrar a les seves xarxes.
És bo i és dolent…depèn de què hi tinguis penjat i perquè, a més, es perd una mica el factor sorpresa.

Ara pots veure dinars o sopars o reunions d’amics, i tothom enganxat al mòbil. Depèn del moment, gairebé pots saber si estan a Foursquare, a Twitter o a Instagram…a tot arreu menys allà!!!! Sempre es poden pactar moments mòbil i així la gent es fa passar el mono i la resta del temps l’aprofites amb la gent que has quedat…perquè…per alguna cosa heu quedat, no?

Un dels altres moments estrella és Instagram, hi veus tota la gent fotografiant l’inimaginable i penjant-ho al moment amb tres milions de hashtags per aconseguir el major número de likes i atreure followers. Realment és una altra xarxa addictiva per la immediatesa de la foto i la rapidesa de penjar-ho a internet.

I llavors hi ha la gent addicta a retocar les fotos. Es passa el dia fotografiant coses, llocs, persones,… I quan arriben a casa comencen a retocar-les amb altres apps fins que queden irreconeixibles, i llavors les pengen a les xarxes…

Jo he de reconèixer que gairebé mai busco a Google. Vaig a Pinterest, i si allà veig coses que m’agraden, ja vaig a la web directament…. Trobo resultats que s’adeqüen més al que busco…

I això només ha fet que començar…les xarxes socials van a més. Les xarxes socials són una xarxa en sí mateixa, i ara pots fer una foto amb Instagram i penjar-la a facebook i twitter, entre d’altres. O posar comentaris a facebook i twitter a l’hora, o mitjançant apps de pagament, a totes les xarxes que vulguis i quan vulguis…uffff…això no s’acaba!!!!

Si bé és veritat que, encara que estiguem tant temps a les xarxes socials, jo sento la necessitat de quedar amb gent cara a cara perquè sino pots explicar el que fas a les xarxes amb algú…de què serveix??? Al final, hem de ser conscients que darrera de cada perfil, hi ha gent, hi ha algú, com tu…i com jo…

Bona nit…i feu bondat…que s’acosten els Reis…

Guia per parlar amb adolescents (1a. part)

Ja m’has fet like a la foto??

Ja has compartit el meu comentari??

M’has fet RT??

Has repinejat la meva foto??

A alguns els pot sonar a xinès (als xinesos els deu sonar a català), però aquest tipus de llenguatge és cada vegada més freqüent a l’actualitat!!

I és que sembla un idioma nou, el nou Esperanto, basat sobretot en l’anglès…és el llenguatge de les xarxes socials.

Aquest post d’avui només vol ser un petit índex del que són les paraules bàsiques a les xarxes socials més importants (és un post de butxaca per endur-se a tot arreu si us voleu entendre amb la gent més avesada a fer anar les xarxes socials).

Vindria a ser un “diccionari de les xarxes socials per a dummies”. I que consti que n’hi faltaran moltes, però és una guia bàsica per poder parlar amb el teu fill de 16 anys, per exemple, sense semblar que et parla en un altre idioma!!!

Parlaré de Facebook i Twitter com a més importants, de Google+ per les possibilitats de creixement que té, en ser una eina de Google, i de Pinterest, ja que és la xarxa que més ha crescut el 2012 ( més d’un 1000 % respecte l’any anterior).

Facebook: és la xarxa amb més usuaris, i com totes, té el seu llenguatge específic. Seria l’equivalent a un bar o local per fer la cerveseta i parlar amb els amics. Les principals paraules que heu de conèixer són:

Mur: lloc on apareixen els comentaris dels teus amics.

Like (m’agrada): quan t’agrada un contingut que ha penjat algú a Facebook i vols que sàpiga que t’ha agradat.

Comment (comentar): quan vols deixar dita alguna cosa sobre el contingut que ha penjat algú

Pots fer like i comment, no són excloents!!

Share (compartir):quan t’ha agradat tant un contingut que creus que l’has de compartit amb els teus amics del facebook.

Chat (xatejar): serveix per parlar amb una o més persones amigues de facebook o per deixar-los missatges directes. Només ho poden veure les persones a qui ho dirigeixes, és privat. NOTA DE SEGURETAT: les converses només es poden esborrar des de la versió web, no des de les aplicacions…al loroooooo!!!!

Twitter: és, potser, la xarxa amb un vocabulari més extens i estrambòtic. Seria l’equivalent a una biblioteca, on la gent cada vegada hi crida més:

Followers (seguidors): gent que segueix el que tu dius a twitter.

Following (a qui segueixes): doncs això, gent que creus que és prou interessant com per seguir els seus comentaris a Twitter.

Timeline: lloc on apareixen els comentaris dels teus followers.

Tweet (tuit/piulada): qualsevol cosa que dius o penges, ja sigui escrit o amb contingut multimèdia sempre i quan no passi de 140 caràcters.

Retweet (retuit/repiulada): quan t’agrada molt un tuit que t’ha aparegut al Timeline i el comparteixes.

DM (missatge directe): és anàlog al del Facebook. Privat i només ho veu la persona a qui et dirigeixes.

Menció: quan vols que algú vegi de seguida un comentari teu que creus que li pot interessar. Has de posar @ davant del nom d’usuari

Hashtag: és la manera que tenim per seguir el fil d’una conversa en concret. S’ha de posar # davant del tema que vulguis.

Unfollow: quan ja no t’interessa més el que diu una persona que seguies i el deixes de seguir.

Follow back: tornar el follow a una persona que t’ha començat a seguir.

Twitter és una versió digital del pati de l’escola: qui vol ser amic meeeeeu!!!! O, ja no t’estic amiiic!!!!

Google +: és la xarxa social de Google, i com a tal, està molt currada encara que de vegades sembli un desert. És com si haguessin muntat una discoteca que t’hi cagues, però la gent segueix anant a la cutre de sempre…:

+1: vé a ser el Like del Facebook

Cercles: tu pots triar si algú és més o menys amic teu (o inclús familiar) i que pugui o no, accedir als continguts.

Messenger: el xat de gmail…a grosso modo…epic win!

Hangouts: videotrucades amb fins a 10 persones amb tot tipus de filtres “chorres” però divertits, i amb la possibilitat de compartir documents, pantalles i de poder emetre-les em directe per YouTube (tot queda a casa)

Pinterest: la xarxa visual per excel.lència…la meva preferida. És una xarxa que serveix per guardar qualsevol foto que vegis navegant per la web i tens accessible en qualsevol moment i ordenada per pissarres. Seria l’equivalent a enganxat tot el que t’agrada al suro de paret que tens a l’habitació, i deixar entrar a la gent perquè ho vegi i ho comenti:

Board (pissarra): és una manera d’endreçar tot el contingut que penges, ja sigui foto o video ( o música) com si fos un suro de paret (tot queda a la vista)

Like: com el de facebook.

Pin: penjar una foto o video a qualsevol de les teves pissarres

Repin: penjar a les teves pissarres contingut que has vist navegant per Pinterest.

El procediment habitual per fer Repin sol ser, primer fer un Like.

En qualsevol pissarra pots posar comentaris.

Bé, això només és una introducció bàsica per poder parlar/lligar amb gent jove i que no semblis un viejuno!!!! Algun dia faré un diccionari més avançat…

Ah, i, per cert, el Nil ja pesa 2,700 quilos…la qual cosa vol dir que s’ha posat les piles…i moooooolt!!!!! I això em fa molt content!!!:)

Personal Branding 3.0

Abans de començar a llegir el post, feu una prova: poseu el vostre nom i cognom a Google i mireu què surt de vosaltres a la primera pàgina.

Esteu contents amb els resultats que han sortit??

Esteu contents amb el resultat que la gent veuria si cliquessin a cada entrada??

Doncs això té solució!! I no és difícil!! El concepte del qual vull parlar, és de gestionar la marca personal a les xarxes socials…el que jo anomeno Personal Branding 3.0. Una cosa és el que la gent veu a la pàgina de Google, que és mportant, i una altra és què veu un cop entra a dins de cada una de les entrades.

És important gestionar-ho correctament perquè qualsevol persona que vulgui saber com sou ( a part de quedar i xerrar una bona estona…que estaria molt bé!), pot posar nom i cognom a Google i es pot fer una idea de com sou, què us agrada, què no us agrada, quines aficions teniu, quines amistats, on heu treballat…Tot!!!! I si ho teniu actualitzat i ben treballat, molt millor. Si entra un dpt. de RRHH on heu fet una entrevista, per donar-vos una feina i amb una ullada ho poden veure tot, segurament ho tindreu més fàcil.

I què crec jo que és important per tenir una marca personal coherent amb nosaltres mateixos??

-Tenir els perfils de les xarxes socials al dia i tenint cura de què volem que es vegi i què no volem que es vegi. Si tenim perfils que no fem servir o molt desactualitzats, gairebé és millor desactivar-los (ja els activarem quan tinguem temps i ganes!)

És de vital importància tenir ben omplertes les petites bios de cada xarxa amb què volem mostrar de nosaltres ( un exemple és que quan surt l’entrada de Pinterest a la recerca de Google, es veu part de la nostra bio…)

És important la foto que tenim  a les xarxes socials ja que és una primera impressió important! També què pengem a les xarxes (fotos, videos, links a Facebook) a qui seguim, qui ens segueix, quines llistes tenim (a Twitter), posar el currículum a Linkedin al 100%, adherir-nos a grups dels nostres interessos, …Si volem que la gent conegui bé les nostres aficions ens podem fer un perfil a Pinterest i triar bé unes bones pissarres (ja faré un post exclusiu per Pinterest).

-construir una marca personal a About.me…vé a ser una Landing page (web d’una pàgina) personal.

-Tenir un currículum online prou atractiu  penjat i actualitzat perquè s’hi pugui accedir en qualsevol moment.

-tenir o portar un blog personal i actualitzar-lo periòdicament amb links cap a les xarxes socials.

-de tant en tant està bé fer una ullada a la web Klout, us registreu, hi poseu les xarxes socials on sou presents i us surt un número que us dirà la vostra influència a les xarxes.

Si voleu tenir una mena de currículum de la vostra presència a les xarxes, registreu-vos a Vizify i veureu el què podeu fer amb 10 minuts…feu-hi una ullada…

A la meva pàgina hi surt com a primera entrada, Twitter, llavors Linkedin, Facebook, una presentació feta amb prezi, Pinterest, el meu blog personal, el meu CV online i també una entrada que correspon a un Enric BastardEs… però estic força content del que mostra de mi Google!!!!

Això potser només és un tastet de com gestionar la marca personal, però ja veureu com amb una mica de dedicació, la pàgina d’inici de Google amb la recerca del vostre nom i cognom pot canviar molt en poquet temps.

Bona nit a tothom!!!!