La FELICITAT (l’Anna, la mare del Gerard)…

Avui em vé de gust parlar de la felicitat. Resulta que, encara que sigui diferent per cadascú de nosaltres, tothom, a la seva manera viu per aconseguir-la. Tothom aspira a ser feliç. I si ara em posés a parlar de què és, començarien les discussions de si es troba en les petites coses o en les grans, o en una barreja de petites i grans o mitjanes, o…és igual…no ens posaríem d’acord, i, per tant, faré cas a la dita “una imatge val més que mil paraules” i posaré una foto que il.lustra el que és la felicitat més pura. Més present. 

Aquells moments que no voldries que s’acabessin mai. 

Aquells moments que recordes quan ets gran i necessites retornar-hi.

Aquells moments màgics que et queden anclats al cervell límbic. Els que utilitzes quan necessites una bona actitud, una energia extra i il.lusió per tirar endavant.

L’Anna, la mare del Gerard, el protagonista de la festa, que feia 6 anys, va capturar aquest moment màgic, i jo, a part d’agraïr-li eternament, el penjo al blog, perquè quan el Martí sigui gran i necessiti un moment com aquest, el pugui trobar. A la seva memòria…i al meu blog de Les Personetes Creatives.

Mireu la foto i recordeu algun moment vostre. Semblant. Veureu que feliços us sentireu. És màgic.

La pregunta esperada!

Quan ets pare, hi ha moments que la vida et fa un tomb. Són moment concrets. Moments precisos. Són aquelles preguntes que has estat esperant des que han nascut els teus fills. Són la Felicitat Absoluta. El súmmum de ser pare. Ja la tenim aquí…

lapregunta