Això no és un Referèndum, és una Festa Major…

Les mentides m’indignen. Les mitges veritats, també. Si una cosa no és veritat, és mentida. Estic d’acord que la major part de notícies són punts de vista i opinions, però hi ha realitats. Realitats viscudes i realitats explicades. I quan les realitats no s’expliquen bé, es manipulen i, expressament, es mostren d’una forma que no són, per provocar odi, per aquí ja no hi passo!

Aquest post va dedicat a tota la gent que no és a Catalunya ara mateix, ja siguin catalans, espanyols o suïssos. M’és igual. Gent que opina amb informacions de tercers. I sí, aquesta també és una informació que us vé de tercers. Però de primera mà, què cullons!

Ja fa dies que a Catalunya estem revoltadots (algú pot dir que som tumultuosos i sedicionistes, però això no m’ho crec!). Estem indignats. Estem emprenyats. Estem ansiosos. Ens estem votant a sobre. I hi ha algú que això no li sembla bé. I per això, ens volen posar la por al cos. Volen que ens violentem. Ens provoquen. Volen arguments per dir que estem en “guerra”. Que maltractem la gent que no pensa com nosaltres. Que els perseguim i que els fem la vida impossible.

Doncs, mireu, per tots i totes els que no sou a Catalunya i voleu saber com funciona un d’aquests actes subversius, us l’explico:

“Hi ha un munt de persones amb ganes d’expressar la seva llibertat. Hi ha solters i solteres. Hi ha casats i casades. Hi ha famílies amb nens i nenes petits. Hi ha divorciats i divorciades. Hi ha vidus i vídues. Hi ha colles d’adolescents amb estelades penjades del coll. Hi ha gent fent una cerveseta. Hi ha gent fent un vermut. Hi ha gent fent una coca cola. Hi ha gent que prefereix el vichy o la “graciosa”. Hi ha gent somrient. Hi ha gent emprenyada. Es miren. Somriuen. Ploren. De tristes. I de ràbia. Continguda. Els nens pugen sobre les espatlles del pare o la mare per veure-ho millor. No s’ho poden perdre. Hi ha gent escoltant música. Hi ha gent tocant música. “Corren,corren, pels carrers corren”. S’ho passen bé. Surten els de la batucada (que estan a tots els “puestus”). Fan ball de bastons. Surten els castellers…i les gralles. Surten els Gegants i els Capgrossos. La gent canta. La gent crida. “Volem votar”. “I-Inde-Independència”. Els segadors. Més que mai. Hi ha de tot. Gent dreta. Gent asseguda. Gent estirada. Mai de genolls. Xiuxiuejos a cau d’orella. Nervis a flor de pell. Papallones a l’estómac. “Però votarem o no votarem?”. Se sent sovint. “Ens deixaran?”. “I ara què poden fer més?”. Ja no sabem què creure. Cada vegada hi ha més gent. Avis i àvies. Tiets i tietes. Gent que es muda com si fos diumenge. Gent amb xandall. Gent que es pensava no tornar a viure això. Gent que té ganes que sigui l’1-O per poder dir el que pensa. Clavells a la mà. Paperetes amb el Sí i el NO. Sí, sí, les 2 opcions. Per decidir. Individualment el nostre futur col.lectiu. Els nens juguen, riuen, s’avorreixen, corren. Com sempre. Les places són plenes. Places màgiques. Més que mai les places com a lloc de reunió de gent. Fent la seva feina. M’encanten les places. Llocs per estar-s’hi. No són de passada. La Plaça Major. Calor. I fresqueta. Senyeres. Estelades. La gent es mira molt i es saluda. Ganes de passar-ho bé. Ganes de país. Ganes de República.

Avui sortim i demà també si fa falta. Les places segueixen al seu lloc. La gent també. Tornarem a saltar, cridar i somriure les vegades que faci falta…”

Això, això, és el que passa en aquestes manifestacions tumultuoses i sedicioses i secessionistes tan perilloses. És una Festa Major. Els catalans ens emprenyem per dintre. Per fora, és una Festa Major. Vine. Comprova-ho. Et quedaràs parat. Et quedaràs parada. Prou mentides. Tenim ganes de Festa Major. LA Festa Major. La més gran que hi pot haver. La de votar per decidir el nostre futur. Hi ha una Festa més gran que aquesta?

Au va home va…

De necessitats vitals de la vida…

1fe76b3f9c5a100a2ddf7e1573870059De vegades toca posar-se seriós…i, de vegades, toca posar-se molt seriós…i aquest és un d’aquests dies…seriós del cagar!!!!

Resulta que quan tens fills t’adones que hi ha varis nivells de voler les coses…i es poden dividir en voler, desitjar i necessitar. Normalment la major part de les coses haurien de ser a l’apartat de voler…però t’adones que els nens normalment ho necessiten tot!!!! El Martí…segur…i el Nil, m’hi jugaria la mà dreta (o no…no ho sé…)…

Tenir fills vol dir cobrir-los les necessitats bàsiques, i aquestes solen ser menjar, beure, fer pipi, fer caca i dormir….El que passa és que, de vegades, un cop cobertes aquestes necessitats bàsiques, els teus fills segueixen plorant, o estant neguitosos o necessitant algunes altres coses…

…i el Martí portava uns dies així, com neguitós…com necessitant més coses que de costum (que ja és difícil)…menjava però no en tenia prou (ni amb els macarrons amb tomàquet i formatge)…bevia però no en tenia prou (ni amb la Fanta de llimona que pica i que només li deixem beure quan està de vacances)…feia pipi i caca i no en tenia prou (i mira que en fa!)…i dormia però no en tenia prou (i això que també dorm…sembla una marmota!)…i jo que no sabia ben bé què tenia…

…la cosa començava a ser preocupant perquè estem de vacances, hem fet platja, piscina…de tot!!!! I a més, ara ha començat la Festa Major de Manresa, que, per a ell, és com el Camí de Santiago, és el Sant Grial, és el Messi, és el súmmum de tot el que li agrada com ja sabreu els que em seguiu de fa temps: hi ha tot el que ell pot esperar d’una Festa Major, i la té just a sota de casa!!!!

…i a casa, com que ho sabem, participem a tots els actes…a totes hores…inclús m’estic plantejant clonar-me fins que no sàpiga moure’m en un pla quàntic supra-atòmic i poder participar, d’aquesta manera, a actes que fan a la mateixa hora i que esdevenen una missió impossible de fer triar l’un o l’altre a un nen que té el còrtex prefrontal encara en la seva versió beta (o alfa) i que té la NECESSITAT d’assistir als dos actes (si passa això, la Mariona i jo ens dividim els nens, un cada un, sencers, és més net i més ètic, i assistim als dos actes, i després ens els expliquem…)…

…però el Martí encara tenia una necessitat desatesa, i jo encara no havia descobert quina era…

…parlàvem molt,bé, de fet, ell parla molt (i de vegades coherentment…alguna vegada!) i jo escolto més encara, i, de tant en tant, jo també puc introduir alguna frase a la qual normalment em contesta amb un: “Quèèèèèè?????” perquè o no l’entén o no la vol entendre…i el deixo seguir parlant…. I pensava que d’aquesta manera podria descobrir la seva necessitat oculta…el seu desig…allò que no el deixava viure amb plena intensitat…

…però, serendípies de la vida, tal i com es devia sentir Alexander Fleming quan se li va passar aquella mostra que va deixar sobre la taula…un dia…just abans de començar els actes principals de la Festa Major…ho vaig fer…ho vaig descobrir…vaig cobrir la seva necessitat vital de la vida…la seva última esperança de ser feliç (i perdoneu que em posi tan seriós…però és que parlo de les necessitats del meu fill gran)…

…a hores d’ara…el Martí ja és un nen 100 % feliç…o 99,9 % per ser més exactes, que sempre queda alguna coseta…però ara, ja ha començat a somriure…ja té tota la informació a l’abast de la mà…en qualsevol moment…siguem on siguem…o, més ben dit, jo tinc tota la informació a l’abast de la meva mà per poder-la transmetre al meu fill…informació tan important, que va just per sota de la informació genètica i l’epigenètica…

…sí, senyores i senyors…ja m’he descarregat el programa de la Festa Major de Manresa en PDF i el porto a l’iPhone…el meu fill Martí és feliç…i friki, perquè no dir-ho!!!!!!

1a. Petició de Festa Major

Ara que comença la Festa Major de Manresa…segurament me’n sentireu a parlar bastant, perquè gràcies/per culpa del Martí, m’hi involucro bastant, que vol dir que no em puc perdre cap acte on surtin Gegants, capgrossos, cercaviles, dracs…per separat o barrejats…el que dóna aproximadament el 99,9 %d’activitats.  això, crec, que em dóna a dret a fer una sèrie de peticions…de bon rollu, és clar…o no…

fm