Bon cor.

M’estic adonant que, moltes vegades, quan el Martí i el Nil fan alguna cosa que no ens agrada, a casa en parlem amb ells i sempre l’acabem de la mateixa manera…

“…però teniu molt bon cor.”

I, llavors, la majoria de vegades ens abracen i/o ens fan un petó. Trobo que hem de reivindicar el “bon cor”. Pot semblar antic però ho trobo molt bonic. Tenir “bon cor” és preciós. És molt de dins. Molt del cor. I trobo que si hem de posar alguna etiqueta als nostres fills, que ho fem, no ens enganyem, aquesta és de les que m’agrada. De debò. De tot cor. M’encanta.

Grans preguntes de la història.

Això de tenir fills i que creixin es va fent divertit. Fan preguntes. Moltes. Divertides. Incòmodes. Molt incòmodes.

Context: Ahir estàvem sopant el Martí, el Nil i jo. A la cuina. Arrosset. El Nil amb pesto vermell. El Martí amb pesto verd. I jo…sense pesto, amb un raig d’oli. Un clàssic. Sóc viejuno. Tot esperant la Mariona que venia després de sopar. Sopar d’homes. Hahahaha. En un moment donat, entre broma i broma, el Nil aixeca el cap i em fa la pregunta que teniu a la foto adjunta:

“Papa, perquè et vas desapuntar de tenir fills?” Vaig estar a punt de caure del taburet. (NOTA: Després del naixement del Nil, la Mariona i jo, vam pactar que em desapuntava i per això em van practicar una vasectomia (llegiu llegiu el post que li vaig dedicar!), i els nens ho saben.). En aquell moment vaig pensar que no hi podia haver una pregunta més incòmoda i no sabia què contestar. Però dos segons després, el Martí em pregunta:

“Papa, i d’on venen els nens?”. En aquell precís moment vaig pensar que la pregunta del Nil no era tan incòmoda i que m’havia equivocat quan havia pensat que no hi podia haver una pregunta més incòmoda que la seva. Gràcies Martí perquè vas fer la primera pregunta més fàcil. Jo em vaig girar i vaig dir:

“Martí, el Nil m’ho ha preguntat abans, ja t’ho contestaré després” pujant una mica el to de veu perquè s’adonés que havia trepitjat la pregunta del Nil, i com fent-me una mica l’indignat i tot i resant perquè no se’n recordés d’aquí a una estona. I no. No se’n va enrecordar. Salvat. Ja ho tocarem més endavant. Vaig pensar que parlar de vasectomia i sexualitat en una sola conversa a l’hora de sopar, era massa per a mi i tot.

“Nil, Martí, em vaig desapuntar perquè amb 2 fills ja en tinc prou. M’encanteu. Molt. Però porteu molta feina. Us estimo”.

Vam seguir menjant arrosset. Cadascú el seu. En silenci. Bé, en silenci jo. Ells van seguir fent el rucot. Com ha de ser. Són nens.

Un exercici d’empatia…

Els nostres fills ens mostren moltes coses…són els nostres mestres en molts sentits…

De fills i pollegueres…

Avui…una definició…per començar la setmana amb alegria…

12 Moments de pel.lícula amb els nostres fills…

La noche de los muertos vivientes: quan arribes a l’escola i les iaies entren i se’t menjarien el cervell per tal d’entrar primeres…A més són zombis dels moderns perquè es mouen de pressa, com a les pel.lis de 28 días después/28 semanas después  Quan tenen els nens tornen al seu moviment lent. Només recuperen el ràpid quan fan cua…qualsevol cua…però això ja és tema de post únic…i que faré…potser…

El amanecer de los muertos: quan arribes a la llar d’infants i tots els nens enganxats a la porta, braços amunt i mossegant tot el que troben per davant…La imatge és terrorífica perquè de vegades uns es mosseguen als altres i no saps si obrir la porta o escapar-te a córrer i amagar-te…

El sexto sentido: quan el teu fill s’aixeca a les 2:00 de la nit i vé cap al llit caminant pel passadís sense fer gaire soroll…No t’atreveixes ni a mirar…pot ser que hi hagi llum al final del passadís o que te’l trobis agafat als teus peus mentre mires a la llunyania i no l’has vist venir…Terrorífic!!!!

Taxi driver: o com queda el pare després d’una nit sense dormir perquè els nens tenien ganes de gresca…”Are you talking to me?”

Regreso al futuro: Un clàssic…Marty McFly i un Delorean!!!!!! És el que desitges de vegades quan els tens a tots dos revolucionats per casa amb poques ganes de fer el que vols que facin…que sol ser dormir o estar tranquilets…Igual que la pel.li, pot ser una trilogia…depenent dels nens que tinguis!

Misión Imposible: Quan són les 22:30 i encara no puc adormir el Nil…

Misión Imposible 2: el retorno, el 2on dia…que passa el mateix…

Misión Imposible 3: el 3r dia…que segueix passant el mateix…

El Resplandor: el 4t dia…Si heu vist la pel.lícula, sabreu de què estic parlant…sino l’heu vist, ja esteu tardant!!!

Sexo en Nueva York: o a la ciutat on viviu. És la primera nit que esteu sense fills. Sino us adormiu abans…clar…

Avatar: el primer dia que deixes el teu fill sol amb una capsa de retoladors…També podria ser Els Barrufets…

Ser o no ser: Un clàssic de Shakespeare. Pregunta vital que et fas un dissabte o un diumenge a les 7 hores del matí amb els dos nens desperts que no saben diferenciar si és un dia entre setmana o un cap de setmana per dormir més…Ser o no ser…pare…

Un mal de petó (els 4 nivells)…

Quan tens fills, i us asseguro que qui us digui que la vida no canvia…us enganya vilment…hi ha una cosa que canvia moltíssim: la manera de parlar!!!! I no vull dir que sempre parlis amb diminutius (p.e. Mira aquest elefantet…de 2 tones!!!!), o amb cara de tonto o…no!!! Vull dir que adaptes algunes coses al llenguatge infantil i, una d’aquestes coses, és la mesura del mal. Suposo que a cada casa tindran les seves mesures, i les que dono jo, són les que hem acordat amb el Martí (el Nil, quan té mal plora més o menys depenent de si és més o menys fort…i prou), la Mariona i jo, i així, d’aquesta manera ens entenem i ens comuniquem millor. Li demanem al Martí quin mal té i així comencem el protocol. Els ordenaré de menys a més mal. Començo:

 1-Mal de petó: hem arribat a la conclusió que hi ha cops, caigudes, relliscades…que tenen com a principal i única cura…el petó!! Valen tots: del pare, de la mare, de l’ávia, de l’avi, d’ell mateix…però això sí, no t’equivoquis i li facis el petó a 2 milímetres d’on s’ha donat el cop. No serveix!!! L’has de fer al lloc exacte on t’assenyala, i, llavors, és miraculós, el “malet” es cura d’immediat!!! Optatiu i depenent del grau de “malet” i de la petició del teu fill, hi ha un nombre de petons d’1 a infinit…fins que es curi…

 2-Mal de “cureta”: és la manera que té el Martí de dir “tireta”. És una barreja perfecte de curar i tireta…ens ha sortit creatiu!!!! És un mal que necessita més que un petó. Si pot ser, la cureta ha de ser d’animalets, que cura més que l’estàndar de color pell! On vas a parar!!! És possible que el mal de cureta requereixi alcohol o aigua oxigenada, però si ho demanes al teu fill mai és necessari…perquè pica! Per tant, això últim queda a discreció de criteri parental i el fill no intervé en la decisió. NOTA IMPORTANT: Pel vostre fill mai es requerirà intervenció d’alcohol, aigua oxigenada i/o injeccions o qualsevol objecte punxant…

 3-Mal d’hospital: és seriós. El fill te’l pot dir però els pares ja ho intueixen, ja sigui pel plor del nen o pel “chichón” que JA porta. En alguns casos serveix perquè el nen sàpiga si l’activitat de risc que està duent a terme pot acabar malament o molt malament. “Martí, que si caus pots tenir un mal d’hospital” i ell ja sap què pot passar! És el mateix que el mal de “metge”…l’efecte és el mateix.

 4-Mal d’ànima: aquest nom és una invenció meva. De fet, el Martí no sap quin nom té, però la meva dona i jo el detectem de seguida. És quan es posa a plorar…no hem sentit cap cop…no li hem dit res…i sembla que no hi ha cap raó aparent per plorar. Però llavors, ens hi acostem i li demanem: “Martí, què et passa?” “Papa/mama, que tinc ganes de plorar”…

…aquest mal, d'”ànima”, només es cura plorant amb els seus papes ben abraçats al Martí, fins que deixa de plorar i se’n va a buscar l’elefantet i es posa a jugar com sino hagués passat res…

Des d’ara, i unilateralment, queden prohibits els “No ploris” a casa nostra, ja sigui un mal de petó, un mal de “cureta”, un mal d’hospital o un mal d’ànima…aquí es plora tot!!