I no faig broma! Fa dies que li dono voltes. Jo ja no sé mirar la tele sense l’iPhone o l’iPad a les mans. Segons el programa que fan, busco el hashtag per veure què puc dir, i segueixo el fil del que diu altra gent, i el programa se’m fa més amè!!
Això només és un exemple de com hem integrat les xarxes socials a la nostra vida. Gairebé sense adonar-nos-en, han arribat, i ens les hem fet nostres com si les haguéssim tingut tota la vida.
Conec gent, i jo m’hi incloc, que, de vegades seguim el Barça per Twitter. És ràpid, és plural, i moltes vegades et fas un fart de riure, perquè hi ha gent que al cap d’un minut que surti una notícia qualsevol, ja tenen un acudit graciosíssim fet, una imatge manipulada,…, és increïble!
I només he parlat de Twitter, però…i Foursquare???
Només arribar a un lloc, ja mires a veure si està donat d’alta a Foursquare i, o el dones d’alta i fas el check-in, o fas el check-in directament. Enganxa…dóna punts…competeixes amb els amics…pots deixar Tips ( crítiques del lloc)… I moltes vegades ja ho fem servir per buscar un possible lloc per anar a dinar o sopar. Moltes empreses ho aprofiten per fer ofertes i descomptes quan fas el check-in, i així et fidelitzen perquè tornis una altra vegada. És addictiu…en dono fe…
Hi ha molts més exemples de la integració amb les xarxes socials. Abans coneixies algú i passava temps fins que no en coneixies una part de com era, però ara, la pots conèixer una nit i quan arribes a casa, mires el seu Facebook, el Twitter, el Linkedin i si m’apures, el seu Pinterest…i au…ja ho pots saber gairebé tot…on va, quins amics té, quines aficions té, tendències polítiques, on ha treballat, estudiat,…tot el que et puguis imaginar amb deu minuts d’entrar a les seves xarxes.
És bo i és dolent…depèn de què hi tinguis penjat i perquè, a més, es perd una mica el factor sorpresa.
Ara pots veure dinars o sopars o reunions d’amics, i tothom enganxat al mòbil. Depèn del moment, gairebé pots saber si estan a Foursquare, a Twitter o a Instagram…a tot arreu menys allà!!!! Sempre es poden pactar moments mòbil i així la gent es fa passar el mono i la resta del temps l’aprofites amb la gent que has quedat…perquè…per alguna cosa heu quedat, no?
Un dels altres moments estrella és Instagram, hi veus tota la gent fotografiant l’inimaginable i penjant-ho al moment amb tres milions de hashtags per aconseguir el major número de likes i atreure followers. Realment és una altra xarxa addictiva per la immediatesa de la foto i la rapidesa de penjar-ho a internet.
I llavors hi ha la gent addicta a retocar les fotos. Es passa el dia fotografiant coses, llocs, persones,… I quan arriben a casa comencen a retocar-les amb altres apps fins que queden irreconeixibles, i llavors les pengen a les xarxes…
Jo he de reconèixer que gairebé mai busco a Google. Vaig a Pinterest, i si allà veig coses que m’agraden, ja vaig a la web directament…. Trobo resultats que s’adeqüen més al que busco…
I això només ha fet que començar…les xarxes socials van a més. Les xarxes socials són una xarxa en sí mateixa, i ara pots fer una foto amb Instagram i penjar-la a facebook i twitter, entre d’altres. O posar comentaris a facebook i twitter a l’hora, o mitjançant apps de pagament, a totes les xarxes que vulguis i quan vulguis…uffff…això no s’acaba!!!!
Si bé és veritat que, encara que estiguem tant temps a les xarxes socials, jo sento la necessitat de quedar amb gent cara a cara perquè sino pots explicar el que fas a les xarxes amb algú…de què serveix??? Al final, hem de ser conscients que darrera de cada perfil, hi ha gent, hi ha algú, com tu…i com jo…
Bona nit…i feu bondat…que s’acosten els Reis…
Les personetes creatives 