I tu, què en penses?

Avui és dilluns, ahir era diumenge…una obvietat com una altra. I diumenge, la majoria de botigues estan tancades. Doncs ara, mira fixament la següent foto durant un minut i llavors contesta el test. Jugues?

IMG_7036

 

D’acord, potser no calia mirar la foto un minut, però ara que ja l’has vist, contesta què creus que és?

a) Una natura morta sobre taula d’IKEA i terra hidràulic by Enric Bastardas (una obra d’art com una altra).

b) Una part de la compra setmanal que fem a casa (la part més sana, com es pot comprovar).

c) Anar a comprar diumenge a la tarda, a les 19:45 hores i evitar que el Martí mengi un entrepà de pa sec amb tranchetes a les seves primeres colònies i ell, pobret, agafi un trauma, i nosaltres, els seus pares, quedem com uns energúmens, ja que no seria la primera que fem (veure post).

Quina creieu que és l’opció correcta. Encara que us costi, només n’hi ha una!

Un dissabte qualsevol…

126eda09bff4984d5ac28a8d7108fe83Recordo els meus dissabtes de solter (que podien ser d’un solter qualsevol) de, posem per cas, principis de setembre…i segurament l’estàndar podia ser sobreviure un matí més o menys ressacós en posició horitzontal i/o semi-horitzontal…dinar qualsevol cosa freda o calenta o semifreda o semicalenta i tornar a la posició horitzontal, a.k.a migdiada, fins a mitja tarda…una dutxa…i sortir una altra vegada…quin estrès!!!!

I llavors et cases…i tot segueix, més o menys igual…o no…o sí…o no…o sí…i llavors tens fills. Aquí sí que els dissabtes perden tot el seu glamour. I he dit fills perquè tant és el nombre de fills, tant és un com dos, i suposo com tres…el cap et fa un tomb…de cop necessites experiències super-excitants-de-la-muerte i, en comptes de tirar-te d’un avió en caiguda lliure…va i decideixes anar a Ikea!!!!!!

A veure, ja sé que he fet algun post d’Ikea, però fa temps que no en parlo i els temps canvien, els fills creixen i la seva roba també. On vull anar a parar? Doncs que ja tenim roba de nens repartida per tota la casa: al seu armari, a la capsa de sobre el seu armari, a la capsa de sobre la capsa del seu armari, a armaris del menjador, del rebedor i aviat necessitarien el nostre armari, que ja de per si, va justet…
El fet de tenir família que han tingut fills, fa que, gràcies a Déu (o a algú altre…), et deixin molta roba i, és clar, acabes tenint roba de temporada, de la temporada que vé, i gairebé fins que siguin adolescents…(NOTA: consti que estem super mega agraïts a tota la família que ens regala/cedeix cosetes pels nens)…

I llavors, en un moment de, suposo petit ictus cerebral, decideixes que pots anar a Ikea…tots quatre!!!! I en dissabte!!!! (He de dir a favor meu que ja hi vam anar el divendres només amb el Martí i vam recopilar tota la informació i avui era viatge llampec amb dos cotxes per agafar mig Ikea i provar d’encabir-lo a l’habitació dels nens…perquè ja que canviàvem armaris, hem decidit també, per sino n’hi havia prou, canviar els llits per una llitera…

…i per sino n’hi havia prou, hem decidit muntar els mobles nosaltres sols sense ajuda professional…o amateur…perquè jo tindré moltes, o poques, virtuts i habilitats, però muntar mobles no n’és una…primera errada…

…i per sino n’hi havia prou, hem decidit muntar-los junts, la Mariona i jo, i hem vist que som incompatibles…totalment…el seu dit ho pot corroborar…i el segon moble que hem perpetrat, també…segona errada…

…i per sino n’hi havia prou, hem decidit muntar-los amb els dos nens voltant per allà, que quan no vèiem el Nil amb el martell als dits, era el Martí amb dos tornavisos a la boca corrent pel passadís jugant-se la vida (potser m’he passat ara)…o el Nil a punt de menjar-se alguna d’aquelles petites peces sueques totalment imprescindibles per acabar de muntar el refotut moblet de nom impronunciable…tercera errada…

…i per sino n’hi havia prou, ara que els tinc a tots dormint, i quan dic tots, vull dir tots…jo…en un moment íntim i de relax total…em poso a escriure el post, perquè d’aquesta manera quedi constància que quan et cases i tens fills…els dissabtes…es poden dir dissabtes, segur, però deixen de ser dissabtes…

Una vasectomia d’IKEA…

imagesIKEA, aquell lloc on quan hi vas amb la parella en pots sortir sol…sense la parella…cadascú pel seu cantó…després de discutir si al menjador hi queda bé aquell moble de nom indesxifrable (com cony ha tingut èxit amb aquests noms????) o l’altre moble amb un nom més indesxifrable…i que si blanc o si vermell o si negre…

IKEA, aquell lloc on quan hi vas amb nens…t’escaparies per la porta de darrera o la de davant o la del costat o t’amagaries a dins l’armari de nom indesxifrable de qualsevol color…

IKEA, aquell lloc on hi vaig a comprar mobles i surto amb uns coberts i plats de plàstic de colorets. Coses que no necessitem, i les coses que necessitem no les trobem…

IKEA, aquell lloc on hi acabem menjant…i m’encanta…no em fa vergonya reconèixer-ho!!! Tot i que a mi m’encanta viatjar amb avió perquè m’agrada molt el menjar que hi donen…digueu-me sibarita! Tinc el paladar de formigó…zero criteri culinari…A mi, si el menjar és rodonet, tovet i de colors…ja m’està bé…com els nens…i en això a IKEA en són els reis…
…amb el menú “standard” hi entren 15 mandonguilles i per 1 € més n’hi pots afegir 5, però…i treure’n?? No es pot?? Un paradís per mi…espectacular…i super bé de preu…no ens enganyem!
…ara bé…si hi vas amb nens (com a mínim amb els meus nens) acabes engolint el menjar!!! Suposo que per això és un menjar tan fàcil, perquè puguis menjar amb una mà (o sense mans si molt m’apures) i amb l’altra puguis estar pels nens!!!! En el nostre cas, comencem a menjar i al minut 1, el Martí i el Nil la comencen a liar. Hem hagut de treure els 5 ninotets de 4 peces cadascun perquè es distreguin…i…multipliqueu…5×4=20 peces escampades per terra!!!! Mires a les altres taules i semblen “Les famílies perfectes” amb nens i nenes asseguts menjant i sense cridar, i la meva família semblem uns “neandertals” menjant, cridant, aixecant-nos, essent mirats i fulminats per la família de la taula del costat que té dues nenes perfectament assegudes amb les dues natges clavades a la cadira,…i que deuen desconnectar quan arriba l’hora de dormir com si fossin robots…
La meva mirada torna a la taula i veig el Martí o no el veig perquè està recollint peces de sota les taules alienes. El Nil amb un nino, i, a sobre del nino, un tros d’aquella pastanaga groga que tenen a l’IKEA i que, curiosament, està bona. L’aigua, la meitat a l’ampolla i l’altra meitat a sobre de la taula. I plats començats, barrejats, per acabar, per no acabar, el salmó barrejat amb l’extraordinari pastís de formatge i, jo, fotent-me el tallat amb el vas d’aigua que havia begut el Nil, perquè ja no sé quants vasos diferents s’han d’agafar per anar reomplint, però la qüestió és que sempre arribo a la taula i em descuido alguna cosa…

…i el més fotut de tot és que hi tornem. Suposo que a l’IKEA, la gent segreguem l’hormona que segreguen les dones quan passen pel part, l’oxitocina, ( o han trobat la manera de llançar-la a l’ambient com si fos un perfum) i que fa que s’oblidin dels mals moments que hi passen, per així, poder tenir més fills…Deu ser que l’IKEA és el més semblant a la sensació de parir que podem tenir els homes:
És dur, quan hi estàs passant, et repeteixes que allà no hi tornaràs, però al cap d’uns dies, amb l’oxitocina a tope, i al cap d’uns 9 mesos d’haver-hi anat per última vegada, te n’oblides, caus en la temptació i hi tornes…demano “vasectomia d’IKEA” per no haver-hi de tornar!!!!

Peripècies d’un diumenge a la tarda..

IMG_3295

Ahir vam anar de concert…Delafé y las flores azules…ambsensenens. Es van quedar a dormir a casa de l’avi i avui diumenge, a dinar amb els cosinets i tiets…i estaven encantats…s’ho han passat de conya! Avui al matí, la Mariona ha fet un altre Taller de Constel.lacions Familiars Sistèmiques, i jo, per variar, m’hi he apuntat. Hem dinat…i quan hem acabat a les 16 h de la tarda, hem anat a buscar els nens….i, la veritat, és que ja en teníem ganes!!!

Però no us volia parlar d’això!!! La qüestió és que hem arribat a casa passades les 18 hores (hora nova, que avui hi havia “viatge en el temps” i ens regalaven l’hora que ens havien pres la primavera passada), i ens hem adonat que se’ns havia acumulat la feina! Buf!!!!

El dissabte al matí havíem anat a l’IKEA (no n’aprendré mai de no anar-hi el cap de setmana) a encarregar un moble nou pel vestidor, que degut a les seves mides i a la seva dificultat de muntatge, ens hem fet portar i muntar!!!! M’agrada muntar mobles d’IKEA, però tot té un límit, i un “armatoste” de 2,50 x 2,50 no vull que fereixi la meva autoestima de rei del bricolatge casolà!

Ens van dir que ens els portarien i muntarien demà dilluns i, per tant, avui hem hagut de desmuntar el que teníem…i posar la rentadora de roba bruta de l’escola que no havíem tingut la decència de posar abans i que haurem d’eixugar amb l’assecador de cabells per poder-la dur seca a l’escola demà…i treure tota la roba de l’armari per desmuntar-lo…i deixar-la tota a sobre de la taula del menjador (que fa la seva fila)…i alimentar dos nens que sembla que faci dos dies que no mengen…i esbroncar el Martí perquè després de dir-li tres-centes vegades que no s’arrepengés a les cortines, les ha tirat a terra…i tot això des de les 18 hores fins les 20 hores…

 Cansa només de llegir-ho, no? Doncs passaré una mica de llarg de tot, menys de desmuntar l’armari…que és molt divertit, i una miqueta perillós quan hi ha dos nens voltant pel costat i amb ganes de fer el ruc mentre es posen a dins saltant i gatejant! El que hem hagut de fer amb la meva dona, és repartir-nos la feina: jo desmuntava l’armari, que m’he adonat que m’agrada molt més que muntar-lo…i és molt més fàcil; i la meva dona s’encarregava del Nil i del Martí…

Ha arribat un moment crític…una part de l’armari que pesava molt i que necessitava de la força i l’alçada de dos adults, i que, en aquest cas érem la meva dona i jo. La operació era prou perillosa com per fer-la amb els nens a deu metres de distància. I llavors és quan hem tingut una brillant idea: “tàctica de despiste”. Hem aprofitat l’interès que demostra el Martí per l’iPad, per dir-li que anés al sofà a veure algun video, i hem aprofitat la, encara, poca velocitat del Nil més la llargada del passadís de casa nostra, per deixar-lo a la sala d’estar al costat del Martí i que és a uns quinze metres d’on era l’armari…

La Mariona ha vingut corrents, el Nil s’ha ensumat que passava alguna cosa, i quan ha arribat on érem, ja havíem agafat el tros d’armari i l’havíem deixat a terra…el perill havia passat, però ens hem adonat que el Nil és molt curiós…que gateja molt ràpid…i que el Martí està “enganxadot” a l’iPad ja que no ha vingut a veure’ns…

MORALEJA: Aprofiteu mentre sigueu més llestos i més ràpids que els vostres fills, perquè em sembla que no dura gaire…

 …tot i que quan siguin més llestos i ràpids, segurament ja seran prou ràpids i forts per ajudar-me a desmuntar l’armari o, si estic de sort, ho faran ells!

 MORALEJA 2: No aneu a l’IKEA el cap de setmana…que esteu bojos o què?